Iggy Pop tanca el cercle de la seva trajectòria tornant allà on havia començat. Després de sorprendre’ns amb aproximacions als territoris sonors del jazz i la chanson francesa en les seves últimes referències: Préliminaires (2009) i Après (2012), aquest Post Pop depression ens transporta als seus inicis en solitari. Un disc, del qual va afirmar recentment en una entrevista a la BBC que molt probablement seria el seu darrer treball d’estudi, que reviscola, però no autoplagia, l’esperit de The idiot i Lust for life, els seus primers àlbums sense els Stooges, títols bàsics en la seva discografia enregistrats durant aquell intens 1977 que va viure a Berlín amb David Bowie.  

Si quatre dècades enrere el seu aliat va ser el Duc Blanc, aquesta vegada Pop ha format tàndem creatiu amb Josh Homme: líder de Queens of the Stone Age, un dels personatges més influents en l’actual auca del rock, parella a la qual durant les sessions de gravació se sumarien Dean Fertita (Queens of the Stone Age, The Dead Weather) i Matt Helders (bateria d'Arctic Monkeys). Confluència de talents que eclosiona en nou temes que evoquen els dies davant del Mur però alhora, i aquí resideix el seu gran atractiu, reverberen la cadència àrida de les reines del desert de Homme. Com si el Berlín de Pop fos una ciutat perduda en mig del Death Valley, així ressonen fogonades com "Sunday", "Gardenia", "Break into your heart", "American Valhalla" o la lisèrgica "Paraguay".  

La Iguana diu que es retira, però ho fa amb un disc que està destinat a ocupar un lloc destacat en el seu llegat fonogràfic. No podíem esperar menys de the real wild child. 

Iggy Pop. Post Pop depression. Loma Vista/PIAS 

 

BONUS TRACKS

Brian Fallon

Painkillers

Universal

Brian Fallon va començar a escriure els temes de Painkillers pensant que anirien a petar al següent treball de The Gaslight Anthem, la banda que liderava. Separats el passat 2015, aquests 12 temes han acabat per donar forma al seu debut en solitari. Sense renunciar al seu bagatge punk, en la seva nova vida artística Fallon es descobreix com un cantautor en la tradició de trobadors com Bob Dylan, Tom Waits o el seu reverenciat Bruce Springsteen.  

Kendrick Lamar

Untittled Unmastered

Top Dawg Entertainment

To pimp a butterfly (2015) no només va ser un dels millors discos de la passada temporada, sinó un clàssic instantani del hip hop. Sobrat de talent, Kendrick Lamar publicava pocs dies enrere, sense avisar, amb nocturnitat i traïdoria, Untittled Unmastered (2016). Nova classe magistral de rap on les rimes de l’MC de Los Angeles versen sobre un creatiu trencaclosques sonor modulat per retalls de soul, free jazz, funk i gospel.

Mazoni

7 songs for an endless night

Bankrobber

Encara era cantant de Holland Park, banda amb què, dels Beatles i Beach Boys a Teenage Fanclub, explorava el millor de la història del pop, quan Jaume Pla va publicar el seu primer disc amagat rere el nom de Mazoni: 7 songs for a sleepless night (2004). Una dècada més tard, Pla tanca (o, segons com es miri, comença) una etapa amb 7 songs for an endless night (2016). Si el primer era un treball introspectiu, aquestes noves set cançons són la banda sonora d’una nit d'entusiasme. Rock vitaminat amb electrònica a l’estil dels Primal Scream de XTRMNTR (2000) o Evil heat (2002).