Les tensions entre l’OTAN i Rússia per Ucraïna no paren de créixer. Els exèrcits de les dues parts s’han posat en alerta i, tot i que públicament tant Putin com Biden han assegurat que no volen anar més enllà ni arribar a cap mena de conflicte bèl·lic, les postures continuen ben allunyades i Rússia ja ha advertit que estan en un “carrerró sense sortida”. Per això, tot i que els governs fan una crida a la calma, alguns experts ja plantegen què passaria si la tensió esclatés i comencés un nou conflicte mundial a gran escala. Com ens afectaria això a nosaltres?
En primer lloc, sigui com sigui, Rússia ja està aconseguint una cosa: desequilibrar i desunir la Unió Europea i Estats Units i posar Occident contra les cordes. I tot això s’explica perquè Europa té una gran dependència de Rússia pel petroli i el gas, ja que gairebé la meitat ve d’allà. Aquest és el quid de la qüestió.
Pujada de tots els preus
Els mercats internacionals del gas i el petroli ja s’han vist afectats amb increments de preus per aquest conflicte. El preu del gas natural s'ha disparat un 320% en taxes interanuals i el barril de petroli ja cotitza per sobre dels 88 dòlars. I els auguris són que els preus podrien créixer fins a un 75% més si continuen les tensions. Com a conseqüència, la pujada del preu de l’energia fa que també s'encareixi el preu d’absolutament tots dels productes que consumim. Els costos de producció per a les empreses es disparen i acaba repercutint a la nostra butxaca. Una crisi a Ucraïna, doncs, farà que la inflació continuï enfilant-se al nostre país.
El pitjor és que això seria “el millor dels casos”, perquè Rússia ja ha dit que si el conflicte d’Ucraïna esclatés, tallaria directament l'aixeta del gas als europeus i que, a més, no deixaria entrar cap dels nostres productes al país. Un fet que provocaria un autèntica manca de subministrament energètica a Europa, que té una dependència gairebé total de Rússia.
EFE
I què farà Europa?
Amb aquest tauler de joc sobre la taula, el problema és que no hi ha una resposta conjunta de la Unió Europea. Alguns països creuen que cal imposar grans sancions econòmiques i tecnològiques a Rússia com càstig, però altres, com Alemanya, prefereixen no actuar tan durament perquè els costos d’això serien massa alts o directament inassumibles. Mentrestant, a Washington busquen també formes de suavitzar l’impacte del subministrament energètic i insten la UE a acordar una posició ferma. Es tracta d'un joc d'equilibris que posa en escac el bloc occidental.
Quin paper juga Espanya?
A l’estat espanyol, la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, ha reconegut públicament que la situació "ens inquieta" i que podria impactar en els preus. "És un tema molt sensible. Espanya compta amb una posició sòlida quant a la garantia de subministrament i, a més, la infraestructura de regasificació de què disposem permet el ràpid accés a gas natural liquat per vaixell i per tant, no hi ha problema de proveïment”, ha explicat.
I és que Espanya, segons els experts, està molt interessada a donar senyals de suport als Estats Units, perquè els necessita perquè els ajudin en les seves relacions espinoses amb el Marroc. Ara mateix, a diferència d’altres països de la Unió Europea que tenen les mans més lligades, Espanya depèn en bona part també del gas d'Algèria. El problema és que Algèria és un país molt enfrontat al Marroc i necessiten dels Estats Units per poder fer malabars diplomàtics i aconseguir subministrament energètic.
Ara, la principal preocupació de l’OTAN, doncs, no és tant la possibilitat d'una guerra convencional sobre Ucraïna, sinó més aviat que Moscou estigui tractant de dividir i desestabilitzar Europa, sacsejant l'equilibri de poder continental a favor del Kremlin. El joc només acaba de començar.