Ja fa pràcticament tres anys que va esclatar la pandèmia del coronavirus i, des d'un primer moment, la comunitat científica va treballar per trobar una vacuna que servís per immunitzar la població mundial davant la covid, que llavors era una malaltia pràcticament desconeguda. Aquesta vacuna va arribar en un temps rècord i procedent de diferents farmacèutiques: en menys d'un any, ja havia començat la vacunació de la població. A Europa els vials es van comprar de manera centralitzada i era la Comissió Europea qui els repartia. Ara, el prestigiós diari The New York Times ha posat el focus sobre un intercanvi de missatges entre la presidenta d'aquest organisme i el conseller delegat de la farmacèutica Pfizer, el grec Albert Bourla, quan a Europa s'estava negociant la compra de vacunes. 

Von der Leyen va ocultar aquests missatges telefònics amb Bourla i el diari nord-americà vol que la presidenta de la Comissió Europea vagi als tribunals per aquesta manca de transparència, segons ha avançat Politico. De moment, el primer pas l'ha fet el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha obert un cas arran de la demanda del diari contra l'executiu comunitari, que es manté en silenci sobre el contingut dels missatges entre Von der Leyen i el farmacèutic. Segons Politico, el diari argumenta que la Comissió té l'obligació legal de publicar els missatges que puguin contenir informació sobre la compra milionària de vacunes contra la covid-19 a aquesta farmacèutica. 

Von der Leyen, qüestionada per la manca de vacunes

La primera informació sobre aquests controvertits missatges es remunta al 2021, quan el diari novaiorquès va informar de les converses telefòniques entre la presidenta i Bourla, en plena negociació de la vacunació. Llavors, assegurava que aquest intercanvi de paraules havia tingut un paper clau en la compra, de la qual va presumir la mateixa Von der Leyen el 21 d'abril del 2021, avançant que la Comissió estava negociant amb Pfizer per adquirir 1.800 milions de dosis addicionals contra la covid. Això la convertia en la compra mundial d'aquests vials més important fins llavors. En aquell moment, la vacunació ja havia començat, però les dosis encara anaven arribant lentament i no s'havia pogut obrir a totes les franges d'edat. Tot i que els estats estaven preparats per vacunar més ràpidament la població, no podien fer-ho, ja que no hi havia prou vacunes per a tothom, fet que contrasta amb l'actualitat, que les dosis caduquen. Això va provocar que Von der Leyen fos objecte de crítiques i ella mateixa va mirar de posar-hi remei amb aquest intercanvi de missatges. 

Després que The New York Times informés de les converses, el periodista alemany Alexander Fanta va demanar a la Comissió poder accedir als missatges i altres documents que havien compartit la presidenta i el CEO de Pfizer. Amb tot, només se li va fer entrega d'una carta, un correu electrònic i un comunicat a la premsa. Aquesta resposta no va satisfer el periodista, que va insistir a la Comissió, però la institució el va contestar mesos més tard, assegurant que no existia cap altre document. Fanta va decidir presentar una queixa a la defensora del poble de la UE, que li va donar la raó. "No es va intentar identificar si existia cap missatge de text, fet que no compleix amb les expectatives raonables de transparència i els estàndards administratius (...) No cal guardar i registrar tots els missatges, però estan clarament subjectes a la transparència europea i, per això, els rellevants s'han de registrar", va concloure Emily O'Reilly. 

Tot i aquestes paraules de la defensora del poble, la Comissió insistia que els missatges s'havien esborrat, ja que "no estan destinats a contenir informació important relacionada amb les polítiques, activitats i decisions de la Comissió", quan l'eurodiputada Sophie in 't Veld (encarregada del comitè de Pegasus) va preguntar per aquests fets. Sigui com sigui, ara The New York Times ha fet una nova passa endavant portant els missatges a la justícia europea.