La Unió Europea podria arribar a sancionar Google Maps per la manera com representa les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc. La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha decidit mantenir oberta una reclamació que qüestiona l'ús de línies discontínues per delimitar les dues ciutats autònomes espanyoles, una simbologia que la plataforma reserva als territoris amb fronteres en disputa. La iniciativa busca que la Comissió Europea examini si aquesta representació vulnera les obligacions que estableix el Reglament de Serveis Digitals (DSA).
La decisió es va prendre la setmana passada, quan els coordinadors de la comissió parlamentària van acordar continuar la tramitació de l'expedient 2284/2026. Segons la mateixa nomenclatura de Google Maps, les línies discontínues identifiquen fronteres sobre les quals les parts implicades no estan d'acord. La petició considera que aplicar aquest criteri a Ceuta i Melilla no reflecteix la seva situació jurídica i pot transmetre informació errònia a milions d'usuaris sobre els límits territorials d'Espanya i de la Unió Europea.
Why is Google pandering to Morocco and displays the border between Ceuta/Melilla and Morocco using a dashed line to signal a disputed status? https://t.co/KyyLG0kDUK
— Seorge 🇪🇺 (@coaiecrete) August 1, 2026
Multes que podrien arribar als 24.000 milions de dòlars
La reclamació demana a Brussel·les que determini si aquesta representació cartogràfica incompleix el DSA, una normativa que obliga les grans plataformes digitals a identificar i reduir riscos sistèmics relacionats amb la desinformació i la seguretat pública. En casos d'incompliments greus i intencionats, el reglament preveu sancions de fins al 6% de la facturació mundial anual de l'empresa. Aplicat a Alphabet, la matriu de Google, aquest percentatge equivaldria aproximadament a 24.000 milions de dòlars. De moment, però, no s'ha imposat cap multa.
La petició també reclama que Google representi les fronteres de Ceuta i Melilla amb línies contínues, en lloc d'utilitzar la simbologia pròpia dels territoris en disputa. Com a argument, assenyala que cap de les dues ciutats no ha figurat a la llista de territoris no autònoms pendents de descolonització de les Nacions Unides i que no existeixen resolucions de l'Assemblea General ni del Consell de Seguretat que qüestionin la sobirania espanyola sobre aquests enclavaments.
Ceuta i Melilla reclamen un tractament especial dins la UE
En la mateixa reunió, la Comissió de Peticions també va acordar continuar tramitant l'expedient 1448/2025, que reclama per a Ceuta i Melilla un tractament equivalent al de les regions ultraperifèriques de la Unió Europea, com les Canàries. La iniciativa, defensada també pel Partit Popular al Parlament Europeu, proposa estudiar la inclusió de les dues ciutats en el règim previst a l'article 349 del Tractat de Funcionament de la UE o, alternativament, crear un estatut específic basat en l'article 174. La demanda es fonamenta en les dificultats estructurals derivades de la seva ubicació al continent africà, l'aïllament de les xarxes europees de transport i energia, la superfície reduïda i la pressió migratòria.
La proposta planteja reforçar l'accés de les dues ciutats als programes europeus de finançament, cohesió territorial, transició energètica i gestió migratòria. També reclama una unitat de coordinació específica dins la Direcció General de Política Regional i Urbana i una implicació més gran de Frontex en la vigilància i protecció de les fronteres, sempre en coordinació amb les autoritats espanyoles i amb respecte als drets fonamentals i d'asil. La continuïtat de totes dues peticions manté oberta la possibilitat que les institucions europees examinin tant la representació de Ceuta i Melilla a Google Maps com les seves condicions d'accés a les ajudes comunitàries.