Ucraïna ha aconseguit destruir una part del pont de Crimea, una de les infraestructures més emblemàtiques i estratègiques de Rússia. Un arc de 227 metres de longitud s'ha esfondrat aquest dimarts sobre les aigües de l'estret de Kertx, després d'un atac amb drons i míssils de les forces ucraïneses. L'impacte ha provocat la caiguda d'un tram de la carretera i ha obligat a interrompre completament la circulació de vehicles. Les autoritats russes han reconegut que l'estructura presenta danys importants, mentre que les imatges difoses després de l'ofensiva mostren un gran buit en un dels trams centrals del pont. La infraestructura ferroviària paral·lela també ha patit desperfectes, però ha continuat dempeus i el trànsit de trens s'ha pogut reprendre parcialment durant la jornada.
El pont, de prop de 19 quilòmetres de longitud, connecta Rússia amb la península de Crimea, annexionada il·legalment per Moscou el 2014. Inaugurada personalment pel president Vladímir Putin el 2018, la infraestructura s'ha convertit en un símbol del control rus sobre aquest territori i en una via important per transportar combustible, armament, equipament militar i altres subministraments destinats a les forces desplegades al sud d'Ucraïna. Tot i que l'exèrcit rus també utilitza un corredor terrestre a través dels territoris ucraïnesos ocupats, el pont continua sent una connexió estratègica. A més, l'esfondrament ha deixat una gran quantitat de runa al canal que comunica el mar Negre amb el mar d'Azov, fet que obstaculitza el pas de les embarcacions. Davant la magnitud dels desperfectes, el Govern rus ha convocat una reunió extraordinària per estudiar-ne la reparació i les rutes alternatives de transport. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que la infraestructura "serà reconstruïda i serà fins i tot millor que abans".
Una operació de set fases per superar les defenses russes
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha explicat que l'atac és el resultat d'una operació militar preparada durant diverses setmanes i executada en set fases, sota la coordinació del Servei de Seguretat d'Ucraïna i l'Estat Major de les Forces Armades. Segons el mandatari, abans de l'ofensiva final les unitats ucraïneses van atacar sistemàticament els sistemes de defensa antiaèria, els radars i els equips de guerra electrònica russos que protegien el pont. En la fase decisiva es van utilitzar diferents armes de fabricació pròpia: els drons Palianytsia van colpejar el tram de carretera, mentre que contra la infraestructura ferroviària es van emprar míssils Neptune i altres aparells no tripulats, com els Ruta. Zelenski també ha destacat la precisió dels míssils Flamingo, desenvolupats per Ucraïna i amb un abast declarat de fins a 3.000 quilòmetres, que van participar en l'operació.
L'ofensiva s'ha produït després que Ucraïna ja ataqués el mateix pont dilluns, en una primera acció que havia causat danys més limitats. El nou bombardeig forma part d'una de les onades d'atacs amb drons més grans registrades durant la guerra. El Ministeri de Defensa rus assegura que les seves defenses han abatut 1.441 aparells no tripulats en diferents regions del país i sobre els mars Negre i d'Azov, una xifra que supera els 1.336 comunicats el dia anterior. Les autoritats russes també han informat de dues persones mortes per l'impacte d'un dron al districte crimeà de Leninski. Moscou ha obert una investigació penal per un presumpte atemptat terrorista, mentre que Zelenski ha justificat l'operació com una resposta als bombardejos russos contra les infraestructures ucraïneses i ha recordat que el Kremlin ha rebutjat les propostes de desescalada plantejades per Kíiv.
Un símbol de Putin atacat repetidament des del 2022
El pont de Crimea ha estat un objectiu recurrent de les forces ucraïneses des de l'inici de la invasió russa a gran escala, el febrer del 2022. L'octubre d'aquell any, l'explosió d'un camió carregat d'explosius va provocar importants destrosses que van requerir mesos de reparacions. El juliol del 2023, un nou atac amb drons marítims va tornar a afectar la infraestructura. En aquesta ocasió, l'esfondrament d'un dels arcs principals suposa un problema especialment greu per a la connexió per carretera amb Crimea, tot i que la península no queda completament aïllada. Moscou conserva la connexió ferroviària, encara que malmesa, i una ruta terrestre que travessa els territoris ocupats de Donetsk, Zaporíjia i Kherson. La magnitud total dels danys estructurals i el temps necessari per reparar-los encara no s'han concretat.
Paral·lelament, Rússia ha intensificat els bombardejos contra Kíiv i altres regions ucraïneses durant la nit de dilluns a dimarts. Diversos míssils balístics han impactat contra els ponts Nord i Sud de la capital, dues connexions importants per travessar el riu Dniéper, que han quedat tancades al trànsit mentre s'avaluen els desperfectes. L'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, també ha informat de danys en instal·lacions essencials, amb interrupcions dels subministraments d'aigua i electricitat en diferents zones. Els atacs russos han provocat almenys dues víctimes mortals a la capital, segons l'agència Associated Press, i han afectat infraestructures d'altres regions del país. L'intercanvi d'atacs contra ponts, instal·lacions energètiques i vies de transport coincideix amb la continuïtat dels contactes diplomàtics per intentar posar fi a la guerra, sense que fins ara s'hagi aconseguit un acord general.
