Tal com s’havia avançat, Donald Trump ha tornat a qüestionar la integritat del sistema electoral dels Estats Units en un discurs de 25 minuts pronunciat en horari de màxima audiència des de la Casa Blanca, envoltat del vicepresident JD Vance i de diversos membres del seu gabinet, en una escenificació pensada per reforçar el caràcter institucional del missatge. El president nord-americà, però, va introduir una novetat que obre una crisi amb la Xina, només dos mesos després de la cimera que es va celebrar a Pequín, on va mostrar una gran sintonia amb Xi Jinping. El president nord-americà va acusar la Xina d’haver interferit en les eleccions presidencials del 2020 i va tornar a presentar la seva derrota davant Joe Biden com el resultat d’un sistema vulnerable al frau. Ho va fer, però, sense aportar proves que demostressin que Pequín hagués modificat vots, manipulat el recompte o alterat el resultat final. Aquest és, precisament, un dels elements que més ha destacat la premsa nord-americana: la contundència de les acusacions no es correspon amb el contingut dels documents desclassificats per la Casa Blanca. L’intent de Trump de tornar a agitar el fantasma del frau electoral i de la vulnerabilitat del sistema electoral nord-americà arriba quatre mesos abans que se celebrin les eleccions legislatives del pròxim novembre, en les quals els republicans es juguen mantenir el control del Congrés, i els experts ja afirmen que el president podria estar preparant el terreny per a desacreditar possibles victòries demòcrates en les eleccions de mig mandat, i fins i tot, arribar a impugnar els comicis si no li són favorables.
A desperate and hoarse Trump lies to the nation about the 2018 midterms and 2020 elections being rigged in an attempt to take over elections ahead of the 2026 midterms pic.twitter.com/BZQpwTTqfv
— Headquarters (@HQNewsNow) July 17, 2026
Alguns dels informes contenen acusacions no verificades, d’altres no tenen relació directa amb les eleccions dels Estats Units i diversos, fins i tot, contradiuen el relat del president. Cap dels documents presentats acredita que la Xina fes perdre les eleccions a Trump. La intervenció obre, a més, el primer conflicte important en la recent aproximació entre Washington i Pequín. Després de mesos presumint d’una relació més estable amb el gegant asiàtic, Trump ha passat a acusar-lo d’haver participat en una operació destinada a impedir la seva reelecció. El president espera reunir-se amb el líder xinès, Xi Jinping, al setembre per continuar negociant la millora de les relacions comercials, després de la costosa guerra aranzelària de l’any passat. El nou atac contra Pequín amenaça ara de desestabilitzar aquesta treva.
WOW FOX NEWS RIGHT AFTER TRUMP:
— Governor Newsom Press Office (@GovPressOffice) July 17, 2026
“Fox News has not seen that evidence yet. Is not in a position to evaluate the accuracy of the President’s statements and claims at this time.” pic.twitter.com/nKtJPoCM47
"No volem debilitar la confiança"
Trump va assegurar que el seu objectiu no era "debilitar la confiança en les eleccions", sinó "corregir-ne les vulnerabilitats molt ràpidament". En la pràctica, però, el discurs va tornar a sembrar dubtes sobre un sistema que el president denuncia des de fa anys sense haver presentat proves d’un frau generalitzat. “Cap país del Tercer Món té unes eleccions com les nostres", va afirmar des de la Casa Blanca. Trump va assegurar que la intel·ligència nord-americana havia descobert "vulnerabilitats alarmants" i "la vulneració de dades electorals més gran de la història". Segons el seu relat, la Xina hauria obtingut il·lícitament els registres de 220 milions de votants, inclosos noms, adreces i altres dades personals.
El president també va acusar membres de la comunitat d’intel·ligència d’haver-li ocultat deliberadament aquesta informació durant el seu primer mandat, entre el 2017 i el 2021. Ara bé, l’obtenció de dades sobre electors no equival a la manipulació d’unes eleccions. Als Estats Units, els censos de votants no sempre són confidencials i partits, campanyes i consultores polítiques hi accedeixen habitualment. Recopilar aquesta informació pot formar part d’una operació d’intel·ligència o d’influència, però no permet concloure que s’hagin alterat paperetes, recomptes o resultats.
Una avaluació de la intel·ligència nord-americana publicada el 2021 va concloure que cap actor estranger havia aconseguit modificar cap aspecte tècnic de les presidencials del 2020. L’informe no va trobar indicis d’alteracions en el cens, les paperetes, el recompte o el resultat electoral. Aquesta anàlisi es va elaborar sota la direcció de John Ratcliffe, que aleshores era el director d’Intel·ligència Nacional de Trump i actualment dirigeix la CIA.
Documents que no demostren les acusacions
Trump va afirmar que els informes desclassificats provaven els intents de la Xina d’influir en els comicis, inclosa la suposada fabricació de documents falsos per facilitar vots il·legals. Els documents, però, recullen en bona part acusacions no verificades. Un informe de la CIA detallava activitats d’espionatge xinès contra la campanya de Biden, però també assenyalava que Pequín no tenia, en aquell moment, la intenció d’interferir clandestinament per modificar el resultat electoral.
Un altre document indicava que els sistemes de recompte serien difícils de manipular a una escala prou gran per comprometre el resultat d’unes eleccions. La distància entre allò que diuen els informes i la interpretació que en fa Trump ha centrat les verificacions dels grans mitjans nord-americans. El president va parlar de revelacions “impactants”, però no va demostrar que s’hagués modificat ni un sol vot.
Veneçuela, Smartmatic i el vot electrònic
Trump també va utilitzar documents de la CIA sobre Veneçuela i l’empresa tecnològica Smartmatic per defensar que hi ha mecanismes digitals capaços d’alterar resultats electorals. Els informes analitzaven la capacitat d’alguns funcionaris veneçolans per manipular sistemes de vot electrònic dins de Veneçuela entre el 2004 i el 2020. Tanmateix, advertien que no hi havia proves concloents que aquesta tecnologia s’hagués utilitzat per cometre un frau electrònic a gran escala.
La documentació també descartava que el govern veneçolà, o Smartmatic, tinguessin capacitat per alterar eleccions fora del país. Malgrat aquestes conclusions, Trump va presentar els informes com una advertència sobre els riscos del vot electrònic als Estats Units. El president considera que les màquines de votació faciliten el frau i defensa l’ús de paperetes físiques i recomptes més restrictius.
La seva ofensiva també afecta el vot per correu, una modalitat que Trump ha denunciat reiteradament malgrat que els estudis disponibles indiquen que el frau és extremament infreqüent. Les restriccions han generat resistències fins i tot dins del Partit Republicà. Alguns legisladors representen estats on el vot postal està molt estès i temen que limitar-lo pugui reduir la participació dels seus propis electors.
Pressió per canviar les regles abans del novembre
El discurs va tenir un objectiu polític immediat, segons diversos analistes: pressionar el Senat perquè aprovi la reforma electoral promoguda per la Casa Blanca abans de les eleccions legislatives del 3 de novembre. La proposta, coneguda com a Save America Act, exigeix demostrar la ciutadania nord-americana per inscriure’s al cens, imposa l’ús d’un document d’identitat amb fotografia i restringeix significativament el vot per correu. La Cambra de Representants, controlada pels republicans, ja ha aprovat el projecte, però la iniciativa no disposa dels 60 vots necessaris per superar l’oposició demòcrata al Senat.
Els demòcrates i les organitzacions de defensa del dret de vot denuncien que aquestes mesures podrien dificultar l’accés a les urnes dels sectors amb menys recursos, de les minories i dels ciutadans que no disposen fàcilment de la documentació exigida. Trump sosté, en canvi, que la reforma és imprescindible per recuperar la confiança en les eleccions.
El president també va afirmar que la seva administració havia descobert que més de 275.000 persones sense ciutadania estaven inscrites per votar en només quatre estats. No va aclarir, però, quantes haurien votat realment. En ocasions anteriors, els sistemes utilitzats per verificar la ciutadania han identificat erròniament ciutadans nord-americans naturalitzats com si fossin estrangers. Les investigacions disponibles conclouen que el vot de persones sense ciutadania és excepcional.
Atac als mitjans que no el van emetre
Diverses grans cadenes nord-americanes van decidir no retransmetre en directe la intervenció del president nord-americà, programa en horari de prime time, i després que Trump anunciés dos dies abans que faria un discurs on faria un anunci “molt important”. NBC, ABC i CNN van evitar emetre íntegrament el discurs a les seves plataformes principals per no amplificar afirmacions falses o no demostrades. Trump va respondre atacant directament les televisions. “En una decisió insòlita, NBC i ABC, les cadenes de notícies falses, han anunciat que no cobriran aquest discurs”, va afirmar. El president va anar encara més lluny i va acusar els mitjans de formar part d’un suposat complot. “Ells i altres mitjans de comunicació formen part d’una conspiració. Volen continuar amb aquest frau per alguna raó”, va sostenir.
Trump just slurred his way through a primetime speech he struggled to read on his teleprompter, but that aimed at creating a pretext for him to try to rig elections.
— Aaron Rupar (@atrupar) July 17, 2026
Didn't watch it? I put together a blooper reel of some of his most outrageous claims and laughable moments. Check… pic.twitter.com/apy2RpbQOM
President Trump focused on election security, as he continues to insist — falsely — that the 2020 presidential election was stolen from him during his address from the White House on Thursday. In his speech, the president said there are "catastrophic vulnerabilities" in U.S.… pic.twitter.com/WTNUbWtWyr
— CBS News (@CBSNews) July 17, 2026
La guerra de l’Iran, de passada
L’ofensiva arriba en un context especialment complicat per a Trump i per als republicans. La popularitat del president està afectada pels elevats preus de l’energia, el cost de la vida i la impopular guerra contra l’Iran. Trump només va esmentar breument el conflicte a l’inici del discurs. Va afirmar que els Estats Units estaven “guanyant de manera aclaparadora" i va enumerar les rebaixes fiscals i l’enduriment de la política migratòria entre els seus principals èxits abans de centrar-se en el sistema electoral. Alguns dirigents republicans han demanat al president que dediqui més atenció als problemes econòmics que preocupen els electors i que deixi de mirar constantment cap a les eleccions del 2020.