El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit ara que dona suport a un "canvi de règim" a l’Iran, un dia després del bombardeig nord-americà contra tres centrals nuclears iranianes i un dia després que el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, assegurés que els Estats Units mai han perseguit un "canvi de règim" a la república islàmica, com s'ha especulat. “No és políticament correcte usar el terme ‘canvi de règim’, però si l’actual règim iranià no pot FER IRAN GRAN DE NOU, per què no hauria d’haver-hi un canvi de règim?”, ha escrit ara Donald Trump a la seva plataforma Truth Social.
El mandatari ha conclòs el seu missatge amb les sigles MIGA, en referència a “Make Iran Great Again” (Fer gran l’Iran de nou), emulant el seu lema de campanya “Make America Great Again” (Fer gran Amèrica de nou).
Danys monumentals
En un altre missatge a la mateixa plataforma, ha assegurat que els danys a les instal·lacions nuclears iranianes després de l’atac de dissabte a la nit són “monumentals”. “Els impactes han estat contundents i precisos. El nostre exèrcit ha demostrat gran habilitat. Gràcies!”, ha apuntat. Trump ha fet aquestes declaracions després que durant tot el dia de diumenge, el seu govern hagi negat que els Estats Units estiguessin en guerra contra l’Iran a causa de l’atac de la nit anterior.
El secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha assenyalat que l’operació mai no ha tingut com a objectiu buscar un “canvi de règim” a l’Iran, sinó desmantellar el seu programa nuclear. El secretari d’Estat, Marco Rubio, ha explicat que els Estats Units no planegen noves operacions militars i ha convidat Teheran a seure a negociar un acord que posi fi al seu enriquiment d’urani. “No estem en guerra amb l’Iran. Estem en guerra contra el programa nuclear iranià. I estem increïblement agraïts i orgullosos dels pilots de la Força Aèria nord-americana que van fer una feina increïble anit”, ha declarat el vicepresident, JD Vance.
L’Iran ha promès represàlies per l’atac a les centrals nuclears d’Isfahan, Natanz i Fordó, una operació batejada com a “Midnight Hammer” (Martell de Mitjanit) i que el Pentàgon ha descrit com el bombardeig amb avions B-2 més gran de la història.
Per la seva banda, els ministres d'Exteriors de la Unió Europea aborden d'urgència aquest dilluns a Brussel·les la intervenció dels Estats Units a l'Iran. Brussel·les fa anys que intenta ser un pont diplomàtic entre el règim de l'Iran i l'administració dels Estats Units, sent una de les parts que més va pressionar per tancar l'acord nuclear amb el país persa l'any 2015. Malgrat que aquest va entrar en vigor aleshores, tres anys després, Trump va anunciar que els Estats Units abandonaven el pacte. L'administració Biden considerava que la diplomàcia era la millor via per contenir el programa nuclear de l'Iran, però el demòcrata tampoc va refer l'acord amb Teheran.