El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dedicat la campanya a soscavar la confiança en el sistema electoral i a sembrar dubtes sobre la netedat del vot per correu, generant el dubte de si, després d'aquesta nit, acceptarà una possible derrota davant el seu rival demòcrata, Joe Biden, especialment si el resultat és ajustat.

Trump fins i tot ha insistit, sense cap prova, que només pot perdre per frau electoral, fent sonar les alarmes entre els experts constitucionalistes sobre la possibilitat que el recompte obri una crisi pitjor a la protagonitzada l'any 2000 per George W. Bush i Al Gore pels vots de Florida.

Al setembre van preguntar si, en cas de perdre, es comprometia a una transferència pacífica del poder. Es va negar a comprometre's.

"Haurem de veure què passa (...). No hi haurà transferència, francament, sinó una continuació. El vot per correu està fora de control", va dir. Trump ha posat en dubte repetidament la legitimitat del vot per correu, malgrat que és un sistema totalment provat.

Un dia després, en una iniciativa inusual, el Senat va aprovar per unanimitat una resolució que reafirmava el compromís que "no hi hagi interrupcions del president ni de cap persona en per anul·lar la voluntat del poble nord-americà".

"L'Exèrcit l'escortarà"

"El guanyador de les eleccions del 3 de novembre serà investit el 20 de gener. Hi haurà una transició ordenada, com cada quatre anys des del 1792", va piular llavors el líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell.

Biden, el juny passat, va ser més senzill: "Estic absolutament convençut que (l'Exèrcit) l'escortarà fora de la Casa Blanca ipso facto" si no vol marxar.

Tanmateix, el desenllaç de les eleccions pot ser més difícil. No depèn tant del fet que Trump, cas de perdre, admeti la victòria de Biden, sinó més aviat del seu proverbial exèrcit d'advocats.

"El que realment importarà seran els desafiaments legals als resultats oficials (que plantegi Trump), que poden ser tants que podrien allargassar la incertesa sobre el resultat", diu a l'agència Efe Judith Kelley, degana de l'escola Sanford de Polítiques Públiques de la Universitat de Duke.

La llei no exigeix de Trump un discurs en què accepti la derrota, explica, però les batalles legals podrien derivar en una crisi constitucional si arriben a influir "en les decisions dels governadors sobre quins delegats enviar al Col·legi Electoral [l'òrgan que tècnicament elegeix el president] i si hi pot haver decisions contradictòries a nivell estatal entre governadors i legisladors estatals sobre quins resultats enviar al Congrés", afegeix.

Un sistema enrevessat

En el sistema electoral nord-americà, els votants no trien al president, sinó un Col·legi Electoral de 538 als compromissaris, que són els que a la fi voten el president. Els compromissaris s'assignen a cadascun dels 50 estats segons la seva població. Guanya el candidat que obtingui la majoria dels 538 vots electorals (compromissaris), és a dir, almenys 270.

En acabades les eleccions, les autoritats estatals disposen fins al 8 de desembre per resoldre qualsevol controvèrsia sobre l'elecció dels compromissaris. El 14 de desembre, aquests compromissaris es reuneixen als seus estats i voten formalment el president, votació que ha d'avalar el nou Congrés el següent 6 de gener.

Fins avui es tractava de meres formalitats, però s'han enverinat en l'ambient polaritzat i divisiu que promou la candidatura de Trump, que amenaça de judicialitzar cada un d'aquests passos.

La crisi del 2000

En relació amb la crisi que l'any 2000 va tenir mes i mig al país sense saber el guanyador de l'elecció entre George W. Bush i Al Gore, per l'ajustat del resultat i problemes amb les màquines de votació, fins que el demòcrata es va declarar derrotat, Kelley suggereix que la situació ara es presenta pitjor.

"El Tribunal Suprem no està ara ni més ni menys preparat que el 2000 (...) Tanmateix, aquest any és probable que tinguem batalles legals en molts més estats, i no només en un", assegura.

S'hi suma la incorporació per Trump de la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett al Suprem el passat 27 d'octubre, amb les eleccions a sobre. "Que un jutge acabat de nomenar pel titular [de la Presidència] pugui resoldre en aquests casos bé pot ser vist per molts com un problema", declara l'experta.

Normes degradades

Kelley va considerar que el sistema democràtic, en general, és ara més feble que el 2000 per la influència estrangera en les eleccions de 2016, perquè Trump va ser objecte d'un impeachment i perquè "moltes normes democràtiques s'han degradat en els últims quatre anys" de la seva presidència.

Diumenge passat, en declaracions als periodistes entre míting i míting, Trump va tornar a posar en dubte el sistema del vot per correu, sense aportar proves del frau generalitzat que denuncia. En concret, va posar en dubte l'honestedat en els estats governats per demòcrates, una fet sense precedents als EUA.

"Tan aviat com acabin les eleccions, acudirem amb els nostres advocats", va amenaçar.

 

Fotografia: Donald Trump surt al Jardí Sud de la Casa Blanca