Els ponts no s’han acabat de trencar però tot fa molt mala pinta. El New York Post, un diari popular històricament ben encarat amb Donald Trump, ha dedicat al president una portada-torpede on l’exposa defensant als racistes. Pitjor encara, The Wall Street Journal, l’oracle mediàtic dels mercats financers de Nova York, li ha llençat a sobre el seu titular principal: “Trump afegeix benzina a la fúria racista”. Déu-n'hi-do. El propietari del Post i del Journal és la mateixa persona: Rupert Murdoch que, per paga, és també l’amo de Fox News, el canal de televisió per cable més vist del país, i suport del president així nevi, plogui o pedregui. Murdoch és l’aliat mediàtic decisiu de Trump.

"Trump hi torna: Ep, alguns nacionalistes blancs son "molt bona gent"

Tot sona fatal per a Trump. Però la culpa és tota seva. Dimarts de la setmana passada, Murdoch va demanar a Trump que es deslliurés de Stephen Bannon, el seu Cap d’Estratègia, un nacionalista blanc que és darrere dels discursos on Trump equipara (i sembla que justifiqui) la violència dels grups supremacistes blancs —que diumenge passat es manifestaren a Charlottesville—, amb l’actitud dels manifestants antiracistes que els van plantar cara, una de les quals va morir.

Bannon representa a la Casa Blanca el populisme desafiant que és un tret bàsic de la presidència. Bannon ha aconsellat Trump que no critiqui als activistes d’extrema dreta que van organitzar la concentració neonazi de Charlottesville si no es vol alienar una fracció petita però molt activa de la seva base electoral. Trump li va fer cas diumenge. Dilluns va rectificar. Aquest dimarts s’ha tornat a fer enrera.

Resistència

Trump es resisteix a prescindir de Bannon, que no té pocs enemics. Els tres més notables són el nou Cap de Gabinet del president, el general John Kelly; l’assessor presidencial en seguretat, general H.R. MacMaster, i el gendre de Trump i també assessor principal, Jared Kushner. Tots tres ja han començat a purgar d’aliats de Bannon les seves oficines.

D’aquí aquelles portades, tan sorprenents. El Journal fa mesos que és acusat de protegir Trump amb una informació toveta i poca crítica des de la secció editorial. Fa dues setmanes, el digital BuzzFeed va publicar sencera l’entrevista concedida per Trump a quatre periodistes del diari econòmic —inclòs el seu director, Gerard Baker. La comparació entre el total de l’entrevista i allò que el diari va publicar posa al descobert la proximitat, vorejant l’amiguisme, entre el Journal i la presidència.

Murdoch tolera que els seus mèdia tinguin tractes menys nets i polits amb els líders polítics i econòmics, però espera que es noti poc i que se li tornin els favors. Potser ha arribat el dia que el Journal pot recuperar la seva cara i, almenys, evitar la sagnia de periodistes que marxen i la pèrdua de prestigi de la capçalera.

Pocs dies després del dinar entre Murdoch i Trump, el Journal, en un editorial, va criticar Bannon seriosament. “És un supervivent de la Casa Blanca, però els seus hàbits belicosos també són responsables de bona part de les disfuncions a la Casa Blanca”, deia.

'Mafia connection'

Murdoch no fa broma. The Australian, un altre diari propietat seva (de fet és l’origen de la seva fortuna), ha publicat aquesta setmana un informe policial del 1987 sobre les propostes de construcció i gestió d’un casino a Sidney. Trump aspirava a fer-se’n càrrec. La policia ho desaconsella al·ludint a “Trump mafia connections”. Què més sap Murdoch de Trump?

Ara, primer que res cal veure com es comporta Fox amb el president. Trump dedica entre dues i quatre hores al dia a aquest canal. Li agrada especialment el matinal Fox&Friends, que li funciona com una mena de baròmetre informatiu i estimulant dels seus tuits.

A Fox, sabent l’afició del president, alguns presentadors ja parlen de manera que el pugui influir, com dirigint-s’hi directament, segons desvela una anàlisi de Vox. La conclusió és que Fox es comporta amb Trump encara pitjor que la televisió soviètica amb el partit comunista. Naturalment, això és una exageració, però Trump té raons per témer quedar-se mediàticament aïllat, amb el seu compte de Twitter com a únic mèdia oficial —i el concurs de Breitbart.com, la web ultra que Bannon presidia abans d’incorporar-se a la Casa Blanca.