Nou cop de volant en el conflicte a l'Orient Mitjà. Després que el president dels Estats Units, Donald Trump, donés per "pràcticament acabada" la guerra contra l'Iran, ara vira el discurs i amenaça d'intensificar l'ofensiva. Trump ha avisat aquest dilluns l'Iran que si bloqueja el flux de petroli a l'estret d'Ormuz, els Estats Units "colpejarà vint vegades més fort" que els atacs que ha llançat fins ara. El mandatari republicà ha afirmat en una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, que "mort, foc i fúria regnaran sobre" el règim iranià, si bé ha afegit que espera i resa perquè "això no succeeixi".
Aquest cap de setmana, la Guàrdia Revolucionària de l'Iran va afirmar que havia atacat un petrolier a l'estret d'Ormuz i va asseverar que el pas estava tancat al trànsit. Aquest estret, ubicat entre el Golf Pèrsic i l'oceà Índic, és un enclavament fonamental per a l'economia mundial. Es tracta d'uns 60 quilòmetres d'ample on el mar separa l'Iran del punt més septentrional d'Oman i és la principal via d'entrada per mar al golf Pèrsic. Es tracta, per tant, del pas de sortida de pràcticament tota la producció de petroli de l'Orient Mitjà —uns 14,5 milions de barrils diaris—, la qual cosa suposa més d'una cinquena part de la producció mundial. El trànsit marítim a través d'aquest punt s'ha alentit, la qual cosa està tensionant a l'alça els preus del barril de petroli i sacsejant les borses mundials.
La tensió a la zona va augmentar després que els Estats Units enviessin el seu portaavions més gran, l'USS Gerald R. Ford, perquè travessés el canal i s'ubiqués a la regió. El president francès, Emmanuel Macron, va anunciar per la seva banda aquest dilluns que "està en marxa" una missió internacional de caràcter "defensiu" per "obrir progressivament" l'estret d'Ormuz. Macron va matisar que aquesta missió s'hauria de dur a terme amb "països europeus i no europeus" i que es realitzaria "una vegada acabés la fase més crítica del conflicte". El cap d'Estat francès va parlar d'"escortar" diversos tipus d'embarcacions perquè "el gas i el petroli" pugui transitar de nou.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el del Consell Europeu, António Costa, i els líders de tretze països de l'Orient Mitjà —Jordània, Egipte, Bahrain, el Líban, Síria, Turquia, Armènia, l'Iraq, Qatar, Kuwait, els Emirats Àrabs Units, l'Aràbia Saudita i Oman— van abordar per videoconferència aquest dilluns com mitigar l'impacte del bloqueig de l'estret d'Ormuz. Els mandataris van explorar vies de reforç per "mitigar" el risc d'una crisi energètica. Els dirigents comunitaris europeus s'han mostrat disposats a "adaptar i millorar" les seves operacions navals Aspides i Atalanta per protegir vies navegables crítiques al mar Roig i l'Índic.
Trump havia donat la guerra per "pràcticament acabada" i el preu del petroli havia tornat a caure
Aquest dilluns, Trump havia donat per "pràcticament acabada" la guerra que va iniciar la setmana passada juntament amb Israel contra l'Iran. Trump ha dit a la cadena CBS que els Estats Units estan "molt per davant" del calendari inicial d'entre quatre i cinc setmanes que va dir que necessitarien per aconseguir els seus objectius en la guerra a l'Orient Mitjà. "No tenen armada, ni comunicacions, no tenen una força aèria. Els seus míssils s'han dispersat. Els seus drons estan sent destruïts per tot arreu, inclosa la seva fàbrica de drons", ha assegurat el magnat republicà a la periodista Weijia Jiang per conversa telefònica. Pel que fa a la situació a l'estret d'Ormuz, Trump ha afirmat que els vaixells de moment encara estan passant, però que es planteja "prendre el control". Després de les declaracions del mandatari estatunidenc sobre la fi propera de la guerra, el barril de Brent ha caigut més del 6%, fins als 92 dòlars —quan el dia anterior van pujar fins als 120, màxims des del 2022—, i la perspectiva a les borses ha millorat. No obstant això, les noves amenaces de Trump a l'Iran plantegen de nou incògnites.