El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat oberta la porta a una nova ofensiva militar contra l'Iran després que les forces nord-americanes hagin bombardejat objectius a l'illa de Qeshm, situada a l'estratègic estret d'Ormuz. En una entrevista concedida aquest dimarts a Fox News, coincidint amb les eleccions de mig mandat als Estats Units, Trump ha advertit que Washington està disposat a recórrer novament a la força si ho considera necessari. "No busco matar molta gent, però si ho hem de fer, ho haurem de fer", ha afirmat el mandatari, que ha insistit en la superioritat militar nord-americana i ha minimitzat l'abast dels últims atacs.
Trump ha explicat que l'exèrcit nord-americà ha destruït una instal·lació antiaèria iraniana que feia aproximadament dos mesos que estava en construcció. Segons el seu relat, les forces dels Estats Units n'havien seguit els treballs i van atacar-la tan bon punt va quedar enllestida. "Només un atac menor. No era una guerra", ha assegurat. El president també ha defensat que l'Iran ha quedat militarment debilitat després dels bombardejos dels últims mesos. "Els tenim exactament on volem. Podríem acabar amb ells o podríem ser amables i deixar viure milers de persones que moririen en una guerra", ha declarat.
Bombardejos a l'estret d'Ormuz abans de les eleccions
L'operació militar s'ha produït dilluns a l'illa iraniana de Qeshm, on l'agència estatal IRNA ha informat de diverses explosions. Fonts nord-americanes citades per Reuters, Associated Press i altres mitjans han qualificat els bombardejos de "defensius" i han explicat que anaven dirigits contra sistemes de míssils terra-aire utilitzats contra mitjans militars dels Estats Units. Segons una d'aquestes fonts, l'atac responia a una acció iraniana contra una aeronau nord-americana. Les mateixes fonts sostenen que no es tracta de l'inici d'una nova campanya militar a gran escala. El Comandament Central dels Estats Units no ha ofert detalls públics sobre l'operació.
Els bombardejos arriben després que diversos mitjans nord-americans hagin revelat que Washington havia executat altres atacs limitats contra objectius iranians durant les últimes setmanes sense anunciar-los públicament. Les operacions s'han produït malgrat que Trump havia assegurat anteriorment que no ordenaria nous atacs abans de les eleccions de mig mandat. La guerra, iniciada a finals de febrer amb una ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel, s'allarga des de fa més de vuit mesos i ha costat almenys 47.000 milions de dòlars als contribuents nord-americans, segons Associated Press. En aquest context, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha pressionat Trump perquè autoritzi una nova onada de bombardejos després de les eleccions, d'acord amb fonts coneixedores de les converses citades per la mateixa agència.
Qatar intenta evitar una escalada mentre l'Iran exigeix garanties
Paral·lelament a les amenaces militars, Qatar ha intensificat els contactes diplomàtics per intentar aconseguir un acord entre Washington i Teheran. Els mediadors han presentat noves propostes a les dues parts i esperen rebre'n una resposta en les pròximes hores. Tot i això, un alt responsable iranià ha advertit a Reuters que les posicions continuen molt allunyades. L'Iran exigeix la fi del bloqueig naval nord-americà, l'aixecament de sancions petrolieres i l'alliberament de fons congelats abans de reobrir completament l'estret d'Ormuz i avançar cap a negociacions sobre el seu programa nuclear. Des de Washington, el vicepresident JD Vance ha expressat confiança en la possibilitat d'assolir una solució negociada, malgrat les diferències que encara separen els dos governs.
Les autoritats iranianes també han advertit que respondran a qualsevol nova ofensiva nord-americana. El responsable del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Mohsen Rezaei, ha considerat insuficient la resposta de Washington a les exigències de Teheran i ha insistit que els Estats Units han d'acceptar les condicions iranianes per facilitar la reobertura de l'estret. Al mateix temps, el president iranià, Masoud Pezeshkian, ha defensat la continuïtat del diàleg i ha afirmat que "ningú no es beneficiarà d'aquesta guerra". Les advertències de les dues parts coincideixen amb els esforços diplomàtics per frenar una nova escalada d'un conflicte que continua afectant el trànsit marítim i els mercats energètics internacionals.