Els tres mesos d'estat d'emergència anunciats avui pel president turc, Recep Tayyip Erdogan, són necessaris, va assegurar, per "continuar la neteja" de qui considera responsables del fallit cop d'Estat de divendres passat i purgar el país d'"amenaces a la democràcia".

"Aquesta mesura no és en absolut contra la democràcia, l'estat de dret i la llibertat. Al contrari, té el propòsit d'enfortir i protegir aquests valors", va dir Erdogan en anunciar la decisió, que atorga a l'Executiu islamista amplis poders.

El president va invocar l'article 120 de la Constitució turca, que permet governar mitjançant decrets-llei, suspendre llibertats i drets fonamentals, imposar obligacions financeres i laborals als ciutadans i conferir poders especials als funcionaris.

Erdogan va recordar que el cop va costar la vida a 240 persones (a part de 24 soldats colpistes) i va deixar més de 1.500 ferits, i va subratllar el paper dels ciutadans a l'hora de sortir al carrer per frenar el cop, una primícia en la història de Turquia.

Moment històric

"Ha arribat un moment històric per dir 'prou'", va dir Erdogan després de recordar aldarulls com els de 1960 i 1980. Erdogan va explicar que havia estat el Consell, dirigit per ell, el que havia proposat a l'Executiu la mesura extraordinària.

Poc després de comparèixer davant de les càmeres de televisió, Erdogan va repetir el seu discurs en una al·locució transmesa en directe a les pantalles gegants instal·lades a nombroses places del país, on des del cap de setmana es congreguen els seguidors del president onejant banderes turques.

L'anunci de l'estat d'emergència va ser aclamat per crits de "Déu és gran" i crits de joia a Erdogan, en un ambient festiu però també de revenja contra els colpistes. A la plaça de Taksim d'Istanbul, en la qual per primera vegada en tres anys es permeten manifestacions, es veuen aquests dies pancartes que demanen de restaurar la pena de mort, abolida definitivament el 2004, i fins i tot un ninot penjat d'una forca en al·lusió als colpistes.

El període d'emergència s'aprofitarà, segons va anunciar el cap d'estat, per neutralitzar del tot les xarxes de simpatitzants del predicador Fethullah Gülen, exiliat als Estats Units, que Ankara considera responsable del cop.

Ment superior

Erdogan havia precisat poc abans, en una entrevista amb la cadena qatariana Al Jazeera, que "darrere de Gülen s'hi troba una ment superior" que hauria planificat l'aldarull, encara que no va aclarir a qui es referia. El cap d'estat va reiterar que "és necessari continuar amb la neteja" en l'Administració ja que "en aquest cos ha fet metàstasi, com un virus de càncer" el corrent dels colpistes.

La confraria de Gülen va actuar com a força de xoc del partit AKP, fundat per Erdogan i en el Govern des de 2002, i des de la Policia i Judicatura va infligir derrotes judicials decisives al poderós estament militar, enfrontat a la visió islamista de l'AKP.

Ara la situació s'ha invertit, i des del matí següent al cop avortat les purgues han portat a l'arrest de 10.937 persones, segons va anunciar Erdogan a Al Jazeera, a més de motivar la suspensió d'ocupació de més de 55.000 funcionaris i docents, tots sota sospita de simpatitzar amb la confraria.

Suspensió d'ocupació

Des de dissabte han estat apartats del seu càrrec 2.843 jutges i fiscals, dels quals 979 han estat arrestats, a la qual cosa s'hi afegeix la suspensió de 262 jutges militars i milers de funcionaris de tots els nivells de l'Administració en nombrosos Ministeris.

El Ministeri d'Educació ha suspès d'ocupació a 21.738 empleats, a més de retirar la llicència a 21.683 docents de l'ensenyament privat i de tancar 626 institucions educatives, la gran majoria escoles privades.

Alhora, el Consell Superior d'Educació ha forçat la dimissió dels degans de totes les facultats del país, tant de les universitats públiques com de les privades, i ha prohibit a tots els empleats universitaris que abandonin el país, ja sigui per vacances, ja sigui en el marc d'una activitat acadèmica internacional. A més, els rectors hauran d'informar fins al 5 d'agost per escrit de les eventuals simpaties per la confraria gülenista que poguessin tenir els treballadors de les seves institucions.

L'ambient de rebuig absolut als adversaris d'Erdogan ha arribat fins al punt que l'alcalde d'Istanbul, Kadir Topbas, va anunciar la creació d'un cementiri especial per als colpistes morts, en el qual els visitants "puguin maleir-los" perquè "no puguin descansar en pau".