El Tribunal Suprem argentí ha ratificat la condemna de sis anys de presó a Cristina Fernández de Kirchner, que pot ser engarjolada. Concretament, la Cort Suprema de l'Argentina ha rebutjat el recurs presentat per l'expresidenta (2007-2015) i ha deixat en ferm la condemna de sis anys de presó i d'inhabilitació perpètua per a exercir càrrecs públics. La condemna va ser dictada contra ella el 2022 per irregularitats en la concessió d'obres viàries, tot i que ella sempre ha titllat el cas de lawfare —és a dir, de persecució judicial i política.

La decisió ha estat adoptada per unanimitat pels tres jutges del Suprem i implica que Fernández pugui ser detinguda en les hores o dies següents per complir la condemna a presó. Per la seva banda, Fernández ha afirmat que els jutges de la Cort Suprema "són tres ninots que responen a comandaments naturals per sobre d'ells" i els ha qualificat de "triumvirat d'impresentables". En un discurs a les portes de la seu del Partit Justicialista (PJ) a Buenos Aires, també ha dit que la decisió implica un "cep al vot popular" i ha insistit en la idea que el Suprem respon al "poder econòmic concentrat de l'Argentina" que sap que el peronisme serà l'única alternativa quan es "desplomi" el model de l'ultradretà Javier Milei —a qui també ha titllat de "ninot". "Quan això passi, el que pretenen és que el camp nacional i popular no pugui organitzar-se", ha defensat, abans d'afirmar que "estar presa és gairebé un certificat de dignitat política, persona i històrica" quan hi ha funcionaris que obren contra els interessos del país i continuen lliures.

Cristina Fernández: presó domiciliària?

"Les sentències dictades pels tribunals anteriors es van fonamentar en la profusa prova produïda (...) sense que s'hagi demostrat de cap manera que la decisió apel·lada no constitueixi una derivació raonada del dret vigent de conformitat amb les circumstàncies particulars comprovades en la causa, ni que durant el procés s'hagi vulnerat cap garantia constitucional", diu el text dels jutges Horacio Rosatti, Carlos Rosenkrantz i Ricardo Lorenzetti, que afegeix: "El degut procés ha estat salvaguardat i la recurrent ha obtingut una sentència fonamentada en llei".

La decisió judicial ha ratificat així la condemna en segona instància per irregularitats en la concessió d'obres públiques a la província de Santa Cruz, al sud del país. Ara, la decisió ha de ser remesa al Tribunal Oral Federal 2 perquè el seu titular, el jutge Jorge Gorini, executi la sentència dictada l'any 2022. És a dir, que hauria de ser detinguda en les pròximes hores o dies. També és veritat que la defensa de Fernández pot sol·licitar al jutge que li concedeixi el benefici de la presó domiciliària per ser major de 70 anys, ja que en va fer 72 el febrer.

Talls sindicals a Buenos Aires

La notícia ha arribat vuit dies després que l'expresidenta anunciés la seva candidatura com a legisladora en les eleccions legislatives a la província de Buenos Aires, previstes pel setembre. Com s'ha arribat a una decisió abans de la data de presentació oficial de les candidatures pels comicis (19 de juliol), Fernández queda ara impossibilitada de participar ni aquesta elecció ni en cap altra. 

Davant dels fets, sindicats i organitzacions socials han començat talls en diferents accessos a la ciutat de Buenos Aires, després que dilluns diversos d'aquests grups ja advertissin que prendrien mesures de força en cas que es confirmés la condemna. A més de SMATA, altres unions de treballadors com la Unió Obrera Metalúrgica (UOM), l'Associació de Treballadors de l'Estat (ATE), l'Associació del Personal Legislatiu (APL) i l'Associació Bancària han anunciat que iniciaran mobilitzacions immediates.

La reacció de Javier Milei

L'actual president argentí, Javier Milei, ha celebrat la decisió judicial i ha assegurat que s'ha fet "justícia". "Justícia. Fi. PD: la república funciona i tots els periodistes corruptes, còmplices de polítics mentiders, han quedat exposats en les seves operetes sobre el suposat pacte d'impunitat", ha expressat a Twitter, en referència als qui l'acusaven de mantenir un pacte amb l'expresidenta. També ha reaccionat la ministra de Seguretat Nacional, Patricia Bullrich: "Qui la fa, la paga".

La causa per la qual va ser condemnada, coneguda com a Vialidad, va investigar suposades irregularitats en l'adjudicació de 51 obres viàries a la província de Santa Cruz a companyies de l'empresari Lázaro Báez durant els governs de Néstor Kirchner (2003-2007) i Cristina Fernández (2007-2015). Va ser condemnada el 2022 per administració fraudulenta, tot i que no va ser detinguda per l'aforament que tenia com a vicepresidenta del país i la instància pendent de revisió per part de la Cambra de Cassació Penal. El novembre del 2024, la Sala IV de la Cambra Federal de Cassació Penal va confirmar la condemna contra Fernández, que va recórrer al Suprem. Ara, l'alt tribunal ha ratificat definitivament la pena de presó i inhabilitació.
 

 
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!