Un any després de la presa de control total del règim talibà sobre l'Afganistan, els refugiats que van arribar a l'Estat espanyol segueix enfrontant-se a moltes dificultats, que fan encara pitjor la seva diàspora. Fa un any que milers d'afganesos aterraven a l'aeròdrom de Torrejón (Madrid), dos terços dels quals segueixen immersos en el procés d'acollida. La majoria, segons han apuntat les entitats encarregades d'aquesta acollida, tenen la dificultat més gran en l'accés a l'habitatge.

"Se'ls va donar una via preferent de sol·licitud de protecció", ha destacat la directora de Polítiques i Campanyes del Comitè Espanyol d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Paloma Favieres, que també ha valorat l'"àgil resolució" que l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR) va realitzar a dia dels expedients, segons recull Europa Press. Maite Bueno, de l'àrea d'acollida d'Accem apunta que la gestió de l'arribada dels refugiats afganesos s va demostrar que "el sistema té capacitat de reacció" i que, encara que “és important” no haver de "funcionar a cop de reacció", sí que s'ha determinat que "es pot fer".

El difícil accés a l'habitatge

Sobre l'estada de refugiats al sistema espanyol, tant Accem com CEAR responen amb qualificatius positius. "S'estan complint objectius", ha reconegut Bueno, mentre que la coordinadora d'acollida de CEAR, Áliva Díez, ha apuntat "les necessitats bàsiques es van cobrir bé i amb rapidesa". Tot i això, hi ha alguns aspectes de l'acollida que són més difícils: l'accés a l'habitatge. 

L'habitatge és, justament, un dels impediments més grans que afronten els refugiats, ja que els facilita un aspecte clau: la independència. "El preu de l'habitatge, l'impacte postcovid del mercat, els ha afectat", ha reconegut Díez, que ha explicat que això ha portat moltes famílies a patir "un retard en el procés habitual" que es preveu en un procés d'inclusió. Això influeix, a més, en el procés de cerca activa d'ocupació, tal com ha recordat la representant d'Accem.

Hi ha altres aspectes que també suposen un repte, com per exemple l'aprenentatge de l'idioma o la cerca de feina. CEAR ha posat el focus en el cas de les dones que, habitualment tenen menys estudis i, principalment, les que han arribat al país amb un ampli nombre de fills i és més difícil la seva inserció fora de casa. Finalment, Accem ha fet una crida a continuar posant el focus en la part psicològica d'aquestes persones, especialment en aquelles que encara desconeixen la situació dels seus familiars.