El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha recollit aquest dissabte a l'Ajuntament d'Oslo el Nobel de la pau, que ha dedicat al seu país i a les víctimes del conflicte armat, ovacionades durant la cerimònia, perquè la pau és del poble i ha de construir-se "entre tots". "La guerra que va causar tant sofriment i angoixa a la nostra població, de cap a cap del nostre bonic país, s'ha acabat", ha assegurat Santos, que també ha celebrat el final d'"un malson" de més de mig segle que només ha generat "dolor, misèria i endarreriment".

Al llarg del seu discurs, s'ha recordat sobretot dels "més de 8 milions de víctimes i desplaçats" i les "més de 220.000 dones, homes i nens que, per a la nostra vergonya, han estat assassinats". Santos, premiat pels seus "esforços decidits" per posar fi a la guerra, ha remarcat que Colòmbia ha fet "possible l'impossible" i que el Nobel ha estat un "regal caigut del cel", com "el vent de popa que ens va impulsar per arribar a la nostra destinació: el port de la pau!".

Un Nobel postreferèndum

El Nobel li ha arribat poc després del triomf del no en el referèndum sobre el primer acord amb la guerrilla de les FARC, un resultat inesperat que ha situat els colombians en un lloc màgic però contradictori, com el Macondo de Gabriel García Márquez. Un revés que ha estat utilitzat com una oportunitat per obrir un diàleg nacional i aconseguir un més bo que tingui el suport de tot Colòmbia, tal com va ser aprovat a final del mes passat per totes dues cambres.

Santos ha elogiat els països que han donat suport a les negociacions, sobretot, Noruega (garant amb Cuba del procés), però també a les forces armades i als que van negociar directament. "I em refereixo tant als negociadors del Govern com als de les FARC –els meus adversaris–, que van demostrar una gran voluntat de pau. Jo vull exaltar aquesta voluntat d'abraçar, d'assolir la pau, perquè sense això el procés hauria fracassat," ha concedit.

Sense membres de la guerrilla a Oslo

Cap membre de la guerrilla no ha estat present a Oslo per evitar complicacions per la seva situació jurídica a Colòmbia, tal com ja havia anticipat el president colombià durant la vigília del lliurament del Nobel. D'altra banda, sí que hi han assistit víctimes del conflicte, com Leyner Palacios, supervivent de la matança de Bojayá, a l'església de la qual va ser llançada una bomba per les FARC en un combat amb paramilitars que va matar entre 74 i 119 persones el maig del 2002, inclosos 32 familiars de Palacios. Les FARC han demanat perdó i Palacios l'ha acceptat, segons Santos, fent ressaltar la "paradoxa" que mentre les víctimes són les més disposades a la reconciliació, "molts que no han patit en carn pròpia el conflicte es resisteixen a la pau".

En definitiva, un discurs ple de citacions –entre d'altres, del cantautor Bob Dylan (guanyador del Nobel de literatura aquest any)–, en què Santos ha remarcat "l'urgent necessitat" de replantejar l'estratègia en la lluita contra les drogues en l'àmbit internacional i ha acabat recordant de nou Gabo, "el meu aliat en la recerca de la pau". Colòmbia –al cel de la qual brilla "el sol de la pau"– ha de gaudir de la seva segona oportunitat, com la de "les estirps condemnades a cent anys de solitud" en "la nova i arrasadora utopia de la vida".