El president rus, Vladimir Putin, i el seu homòleg iranià, Ebrahim Raisi, han presidit aquest dimecres per videoconferència, la signatura d'un acord per construir una línia ferroviària en territori iranià que formarà part d'un corredor internacional de transport Nord-Sud entre Rússia i l'Índia, ara en fase embrionària. La línia de ferrocarril acordada, entre Rasht i Astara, es considera una baula important del corredor, que pretén connectar l'Índia, l'Iran, l'Azerbaidjan, Rússia i altres països per via fèrria i marítima. Aquesta ruta, segons Rússia, pot rivalitzar amb el canal de Suez com a gran ruta comercial mundial.

Rasht és una ciutat iraniana a la riba del Mar Caspi i a mig camí entre Teheran i l'Azerbaidjan. I Astara és una ciutat que es troba al nord de l'Iran, en el pas fronterer entre l'Iran i l'Azerbaidjan. També està situada a la costa del mar Caspi. 

Rússia Iran inici corredor alternatiu al Canal del Suez EFE
Signatura de l'acord Rússia-Iran sobre el corredor ferroviari conjunt   EFE

"Aquesta singular artèria de transport Nord-Sud, de la qual formarà part el ferrocarril Rasht-Astara, contribuirà a diversificar de forma significativa els fluxos de trànsit mundials", ha declarat Putin. També ha indicat que els 162 kilòmetres de ferrocarril al llarg de la costa del Mar Caspi ajudaran a connectar els ports russos al Mar Bàltic amb els ports iranians a l'Oceà Índic i el Golf. "Sens dubte, aquest acord és un pas important i estratègic en la direcció de la cooperació entre Teheran i Moscou", ha declarat Raisi. 

Rússia i l'Iran han decidit estrènyer els lligams polítics i econòmics després de les sancions econòmiques que Occident ha imposat als dos països, el primer acusat de la invasió d'Ucraïna i el segon de finançar grups terroristes a Síria, el Líban i altres països, i de fabricar una bomba nuclear.

Mapa del ferrocarril Rússia Índia i ruta actual Creative Commons
Mapa del ferrocarril Rússia Índia i la ruta actual Creative Commons

Mentrestant segueix la guerra amb Ucraïna i aquesta podria haver neutralitzat l'arma hipersònica més potent del Kremlin, fent caure sis dels sis míssils Kinzhal llançats a Kíiv. Tot i que hauria tingut un cost alt. Hores després s'hauria sabut que aquest combat intens nocturn hauria fet malbé un sistema de defensa aèria Patriot. 

Iuri Ihnat, portaveu del comandament aeri d'Ucraïna, ha dit que Moscou també havia bombardejat la capital amb nou míssils Kalibr i tres coets balístics, sis drons d'atac i tres de reconeixement, recull el The Guardian. Tots haurien estat abatuts, comenta dient que haurien frustrat el que anomenen terrorisme aeri. 

L'atac a Kíiv ha estat un dels més grans des de la invasió de l'any passat i ha seguit al viatge de tres dies del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a Europa. Durant reunions a Londres, Berlín, París i Roma, el president d'Ucraïna va assegurar promeses de més assistència militar, inclosos els drons d'atac de llarg abast del Regne Unit.