El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha defensat aquest dimecres la necessitat de reforçar l'aliança transatlàntica i ha advertit que les tensions entre Washington i Europa no poden acabar fracturant una relació que considera essencial davant les amenaces compartides. "Encara que les passions puguin haver tensionat en algunes ocasions els vincles d'afecte entre els Estats Units i Europa, no s'ha de permetre que els trenquin", ha afirmat davant l'Acròpoli d'Atenes. Rubio ha insistit que nord-americans i europeus han de continuar actuant plegats i ha resumit el missatge amb una crida directa: "Volem guanyar junts. Hem de guanyar junts".
Rubio ha apel·lat al llegat històric europeu i ha assegurat que "Europa pot despertar-se de la seva llarga letargia i revifar el foc que es va encendre aquí fa mil·lennis". El discurs apunta sobretot a l'ascens de forces polítiques que comparteixen amb la Casa Blanca posicions en carpetes com la immigració, la seguretat o la defensa. "Ja hi ha senyals. Arreu d'aquest continent, estem sentint el que esperem que sigui l'inici d'un canvi generacional", ha afirmat, en una referència a l'avenç de formacions com Alternativa per a Alemanya (AfD), que ha obtingut resultats destacats en diverses eleccions regionals. De fet, el president dels Estats Units, Donald Trump, va felicitar l'AfD per la seva victòria històrica a Saxònia-Anhalt: "Per fi (els alemanys) s'han atipat de les normes i regulacions d'immigració absolutament nefastes que tant de mal han causat Alemanya".
Rubio també ha posat Grècia com a exemple d'aquesta sintonia amb Washington. "La gent d'aquesta nació s'ha demostrat un cop més com un amic indispensable per a Europa i per als Estats Units en tot, des de l'energia fins a la immigració i la defensa, on Grècia ha estat un aliat model", ha assenyalat. En matèria migratòria, el govern de Kyriakos Mitsotakis manté una de les polítiques més dures d'Europa, una línia que ha rebut elogis des dels sectors més conservadors de l'administració nord-americana. "És la nostra esperança més sincera que tot Europa segueixi el vostre exemple", ha conclòs Rubio.
Els atacs de Trump a Europa
Mentre Rubio reclama unitat i confiança entre els socis transatlàntics, Trump no sempre ha avançat en aquesta direcció. Poc després del seu retorn a la Casa Blanca, les aspiracions del republicà sobre Groenlàndia van tensar fortament les relacions amb Europa, especialment després que el president nord-americà arribés a deixar oberta la possibilitat d'utilitzar la força militar per aconseguir el control de l'illa àrtica. Davant d'aquelles declaracions, nombrosos líders europeus van tancar files amb Dinamarca i van defensar la sobirania danesa sobre el territori. La crisi s'ha reconduït finalment amb un acord que permet als Estats Units ampliar la seva presència militar a Groenlàndia i vetar-hi inversions procedents de països de fora de l'OTAN, mentre que, en principi, la sobirania danesa deixa de formar part de la disputa.
Una altra de les reclamacions recurrents de Trump als aliats europeus és que augmentin la despesa en defensa. El president nord-americà recupera així una crítica històrica dins de l'OTAN: que els Estats Units assumeixen una part desproporcionada de l'esforç militar i que la resta de socis haurien de contribuir més per equilibrar la balança. El to especialment combatiu amb què Trump ha formulat aquestes exigències també ha generat friccions amb diversos dirigents europeus. En aquest terreny, ha estat especialment dur amb Pedro Sánchez, un dels líders més reticents a elevar la despesa militar fins al 5% del PIB. Trump ha arribat a referir-se a Espanya com un "aliat horrible".
Són molts els focus de tensió. La guerra aranzelària, les negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna en què Europa ha quedat en segon pla o la guerra a l'Iran. En aquest últim cas, diversos governs europeus van optar per mantenir-se al marge del conflicte i no van secundar les peticions de Trump per implicar-s'hi més directament. En aquest sentit, països com Espanya i Itàlia van restringir l'ús de les seves bases militars per part de forces nord-americanes vinculades a les operacions contra l'Iran, una decisió que també va provocar la indignació del president dels Estats Units, que va criticar al mateix Sánchez, a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i al canceller alemany, Friedrich Merz.