Com passa en qualsevol país que vol independitzar-se, Escòcia torna a estar immersa en els pros i contres que suposaria la seva separació respecte la resta del Regne Unit. I com a qualsevol altre lloc, hi ha factors més d'actualitat i altres que responen més al fons i la situació històrica del país.

Clarament la gestió i la defensa dels interessos dels escocesos per part del govern que lidera Nicola Sturgeon són els principals arguments de l'independentisme a Escòcia, que fa molts anys que acusa Downing Street i el Parlament de Westminster d'haver-los deixat de banda. Un exemple recent és la gestió de la Covid-19: si només el 22% dels escocesos aproven la gestió que ha fet el primer ministre britànic, Boris Johnson, fins al 61% valoren positivament la d'Sturgeon, que gairebé sempre s'ha avançat al líder conservador a l'hora d'aplicar les restriccions.

L'altre gran motiu que l'independentisme escocès pretén fer servir per guanyar un hipotètic segon referèndum és el Brexit. Tot i que cal dir que els efectes negatius derivats de la separació del Regne Unit de la UE podrien ser similars als que hauria d'afrontar una Escòcia independent d'Anglaterra.

STOP BREXIT Nicola Sturgeon Escòcia - EFE

La primera ministra Sturgeon, en campanya contra el Brexit / Foto: Efe

Ara bé, tenint en compte la realitat del Brexit, una Escòcia dins del Regne Unit es veu obligada a afrontar problemes contra els que va votar: com són les barreres comercials amb la resta d'Europa, la limitació en la lliure circulació de persones o l'expulsió del programa Erasmus.

Igual que el Brexit, la capacitat energètica podria ser un altre factor que podria jugar a favor i en contra de la independència d'Escòcia. Perquè si bé és cert que els ingressos que aquest país té pels jaciments de petroli del Mar del Nord ​han disminuït, també disposa d'"enormes" capacitats de generació d'energia eòlica de cara al futur. Per aquest motiu, l'SNP insisteix que el problema del país no són els recursos, sinó que "tingui tots els poders que necessita per gestionar la seva pròpia recuperació".

Quins són els contres?

Tot i la incertesa que sempre generen aquesta mena de processos, sí que hi ha diversos esculls que el nacionalisme escocès hauria d'afrontar en cas de materialitzar-se la independència de la seva nació. Un d'ells és la moneda. Sturgeon ja va anunciar que el el seu govern optaria per mantenir la lliure esterlina un mínim de cinc anys, cosa que obligaria el país a seguir depenent del Tresor britànic. A més, només un 13% dels escocesos opta per adoptar l'euro, així que el país hauria de crear una divisa pròpia, amb totes les dificultats que això comporta.

Banc d'Anglaterra - Europa Press

El Banc d'Anglaterra / Foto: Europa Press

A això se li sumaria la necessitat dels escocesos d'arribar a un acord comercial amb Anglaterra, on encara van dirigides el 60% de les seves exportacions (quatre vegades més que amb la UE). 

També Escòcia ha vist com ha incrementat el seu dèficit des del 2014 i els analistes anticipen un deteriorament de la posició econòmica del país per l'alça de la despesa pública davant una menor recaptació fiscal.

Segons l'Institut d'Estudis Fiscals (IFS), el dèficit fiscal escocès pot situar-se en el 22% del seu producte interior brut (PIB) en el període 2020-21, davant del 8,6% en el període anterior. Els experts no només atribueixen aquesta situació a la pandèmia, sinó també a una caiguda dels ingressos petroliers del mar del Nord, després de la caiguda l'any passat dels preus del cru.

Europa, a favor o en contra?

Malgrat que des del Brexit s'ha situat la UE com un argument a favor de la independència d'Escòcia, el cert és que tot dependria de com actués. Si bé una hipotètica separació del país d'Sturgeon podria suposar un caramelet polític per als 27 en el seu pols amb Londres, també hi ha certes exigències econòmiques que posarien en més problemes a Edimburg.

comision europea union escocia - snp

La UE va mostrar el seu suport a Escòcia el dia que es va fer efectiu el Brexit / Foto: SNP

I una d'elles és l'exigència de la Unió a rebaixar el dèficit al 3% del PIB, la qual seria difícil pel govern escocès si no arriba abans a un acord profitós amb la resta del regne Unit i, segons alguns experts, incrementa els impostos i redueix la despesa pública.

 

Imatge principal: Cartell a favor del 'Sí' a la independència d'Escòcia / Efe

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat