Les portades obren aquest divendres amb el primer aniversari de la invasió d’Ucraïna pel president de Rússia, Vladímir Putin. Havien de ser tres dies d’“operació militar especial”, segons el tirà rus, i és una guerra total on l’exèrcit rus assassina civils i bombardeja objectius sense cap valor militar en proporció directa a la seva impotència al camp de batalla, d’on han estat foragitats de gairebé la meitat del territori arrabassat a Ucraïna. El front roman immòbil a l’Est del riu Dniéper, on cada dia moren entre 500 i mil russos en assalts inútils a l’estil de la I Guerra Mundial. Una massacre de carn de canó. Les pèrdues ucraïneses no deuen quedar gaire lluny encara que, segons la teoria del combat, un defensor ben fortificat exigeix un mínim de tres atacants per ser superat.

Els diaris posen en joc els recursos clàssics d’aquesta mena d’efemèride, que consisteixen, bàsicament, en parafrasejar el títol de la pel·lícula Alemanya, any zero (1948) de Roberto Rossellini i dir que tot va que cau, que on se’n va a parar, qué desastre, qué mal todo, etcètera. Menció apart mereix l’Ara, el més original de tots els diaris que per aquí desfilen. El seu tema principal de portada són històries de soldats al front i ho il·lustra amb un primer pla de la cara d’un d'ells, un rostre amb tres grans traus cosits i tacats d’antisèptic verdós des d’on un parell d’ulls blaus et miren entre la por i el retret.

Potser es podia esperar una actitud un xic més combativa a les portades, fins i tot una mica més visceral. Ben lluny d’aquesta postura, alguns fins i tot han publicat la foto del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el president d’Ucraïna, Vladímir Zelenski. Sánchez va passar per Kíiv aquest dijous a prometre que enviarà fins a deu tancs Leopard en data indeterminada i a repetir el repertori de picades de pit vagues de qui no té, no sap o no vol oferir gran cosa. Els diaris més governamentals —El País, La Vanguardia, El Periódico— i La Razón publiquen aquella foto. La Vanguardia ni esmenta la xifra i parla de “més tancs”, potser perquè li ha fet por o vergonya que, en especificar la misèria, quedés poc justificada la decisió d’obrir a tota plana amb la postal del turisme de guerra de Pedro Sánchez.

Els mateixos diaris que s’han esgargamellat tants dies dient que Alemanya arrossegava els peus, que impedia la tramesa dels desitjats tancs Leopard 2 a l’exèrcit ucraïnès, etcètera; els mateixos diaris que van obrir portada amb la decisió d’autoritzar-ne l’enviament, aquests mateixos diaris són incapaços d’explicar avui que Alemanya compleix i la resta d’Europa, no tant. Berlín esperava aplegar pel març dos batallons, uns 70 tancs, abans de l'ofensiva russa de primavera. En realitat, l’ofensiva russa va començar fa tres setmanes —i els països europeus que assenyalaven Alemanya encara no han decidit com contribuiran a l’esforç bèl·lic d’Ucraïna, que és qui posa les víctimes i les pèrdues.

Als arsenals d’Europa es guarden més de 2.000 Leopard 2. El govern alemany va donar llum verda a la seva tramesa a Ucraïna el 25 de gener. Perquè estiguis al cas, The Washington Post ha actualitzat l’inventari. Un lliurament de 14 Leopard 2A6 d'última generació compromesos per Alemanya i tres de Portugal arribarà abans no acabi febrer. Un segon batalló de Leopard 2A4 —14 de Polònia, vuit de Noruega, sis d'Espanya i quatre del Canadà— i tres desminadors de Finlàndia, arribarà a finals de març, un cop passin pel taller. Grècia, que disposa del segon major estoc de Leopard, s’ha negat a cedir-ne cap. Suècia, que disposa de 120 Leopard, encara no n’ha ofert cap. Els Països Baixos van rebutjar enviar els 18 Leopard 2A6 de la brigada germano-holandesa. Dinamarca també ha fet marxa enrere i no entregarà cap dels seus 44 Leopard 2A7, el model més nou. A canvi, aquests tres últims països renovaran 100 Leopard 1, els més antics, que començaran a arribar a l’estiu. Els 33 Abrams M1 promesos pels Estats Units trigaran un any o dos. El resultat de tot plegat és que l'exèrcit d'Ucraïna no obtindrà tot l'equip promès per la contraofensiva dels propers mesos. Les portades no en diuen res. Llàstima.

La Vanguardia
La Vanguardia
El Periódico
El Periódico
El Punt Avui
El Punt Avui
Ara
Ara
El País
El País
El Mundo
El Mundo
ABC
ABC
La Razón
La Razón