L'alarma per un possible atac iranià a Israel s’ha fet molt més concreta aquest divendres. El president dels Estats Units, Joe Biden, s’ho espera per aquest cap de setmana i ha avisat la república islàmica amb contundència breu: “Don’t”, ha estat el seu avís. “Donarem suport a Israel i ajudarem a defensar-lo i l'Iran no tindrà èxit”, ha reblat. De fet, els EUA han reposicionat dos destructors, un dels quals equipa el sofisticat sistema antimíssils Aegis. El general estatunidenc “Erik” Kurilla, cap del Comandament Central, ja s’ha coordinat amb el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant. “Estem preparats per defensar-nos, en estreta cooperació amb els nostres socis, i sabrem com respondre”, ha dit Gallant després de trobar-se amb Kurilla. L’escenari bèl·lic tindria efectes imprevisibles a l’Orient Pròxim i més enllà. A més, creixen els temors que hagin mort la majoria dels ostatges israelians retinguts a Gaza des del 7 d’octubre del 2023, cosa que deixaria Hamàs incapaç d’intercanviar les 40 persones segrestades previstes en la primera fase d'un possible acord que es negocia al Caire. Les portades d’aquest dissabte, però, no donen gaire bola al tema. Només ho donen en primera pàgina, i petit, La Vanguardia, El Punt Avui i El País.
És estranya aquesta indiferència de les portades a una situació potencialment tan explosiva per al món. Israel ha dit que respondrà qualsevol atac de l'Iran amb un contraatac, que podria provocar més represàlies de l'Iran i transformar un intercanvi de cops en una guerra regional més àmplia, amb la possibilitat que pugui arrossegar als EUA. Els precedents no són gaire falaguers. Després que els estatunidencs matessin el general en cap iranià Qassim Suleimani, el 2020, l’Iran va enviar míssils contra dues bases militars dels EUA a l’Iraq: més de 100 soldats nord-americans van quedar ferits. L’origen de l’actual tensió és semblant: l’assassinat de vuit comandaments militars iranians, fa una setmana, en un edifici veí a l’ambaixada de la república islàmica a Síria. Fa anys que Israel i l’Iran estan compromesos en una guerra a l'ombra que inclou atacs aeris, marítims, terrestres i cibernètics selectius.
L’absència d’aquest conflicte a les primeres pàgines és més absurda si es considera que l’Iran és la potència més desestabilitzadora de la regió i que manté aliances amb Rússia i la Xina —amb repercussions a la guerra d’Ucraïna i tot. Les forces armades iranianes figuren entre les més potents del Pròxim Orient, amb 580.000 soldats en actiu i uns 200.000 reservistes. Es divideixen entre l'exèrcit tradicional i els Guàrdies de la Revolució Islàmica, segons l'avaluació anual de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics, un think tank amb seu a Londres. Els Guàrdies també controlen la Força Quds, una unitat d'elit encarregada d'armar, entrenar i donar suport a la xarxa de milícies a tot l'Orient Mitjà, coneguda com l’“eix de la resistència”. Les milícies inclouen Hezbollah al Líban, els houthis al Iemen, guerrilles a Síria i l'Iraq i Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina a Gaza. Són lleials, veteranes de mil batalles i estan fortament armades. Podrien ajudar l'Iran si l’ataquen. Compten entre 180.000 i 300.000 militants armats, segons la revista Foreign Policy. A més, l'Iran té un dels arsenals de míssils balístics i drons més grans de l’Orient Pròxim, amb abast de fins a 2.000 quilòmetres, és a dir, amb capacitat per colpejar qualsevol objectiu a l'Orient Mitjà, inclòs Israel. Esperem que el desdeny dels diaris a una situació tan tensa els acabi donant la raó.
