Totes les portades obren amb la guerra entre Israel i Hamàs fora la d’El Punt Avui, que s’estima més parlar del menjar del futur, i El Mundo, que segueix amb el “Sánchez caca”, la tabarra eterna. És el tema del dia, està clar. El cas és que les portades titulen amb fets que ja són vells quan els diaris arriben al quiosc. De fet, els títols dels impresos són els de les webs, de les teles i de les ràdios de la tarda-nit anterior. Els diaris de paper podrien tenir un altre paper en la cadena informativa, més analític, més de context, més de fons. Aquesta és una guerra —com la d’Ucraïna— on fins i tot els digitals les passen magres per seguir el ritme infernal de les xarxes socials i canals de missatgeria, on es publiquen vídeos, mapes i fotos dels fets a un ritme que complica la tasca de verificació i comprovació. Telegram i X són també el reialme dels practicants de l’anomenada Open Source Intelligence (Osint, per les sigles en anglès d’intel·ligència de fonts obertes), on gent com OSINTdefender, OSINT (Uri), WarMonitor, OSINTtechnical, Institute for the Study of War o Andrew Perpetua ofereixen informació acurada sobre les operacions militars que arriba als mòbils de la gent abans que les notícies dels mitjans de sempre.
Els diaris, inclosos els digitals, poden relatar els fets, diguem-ne més superficials (els bombardejos, els atacs, les declaracions…), un darrere de l’altre, però els resulta complicadíssim explicar el fons de la guerra, unir els punts amb la línia. Informen que el govern israelià ha demanat als ciutadans que guardin queviures i subministraments per resistir tres dies sense sortir de casa, però no se’n surten de donar significat al fet bàsic i posar-lo en context. Ho complica tot el lògic silenci de les autoritats israelianes, no diguem dels capitostos de Hamàs, i la manca de precedents de l’atac de dissabte dia 7. Segurament és encara molt aviat. Tothom està mig en shock (shockejat, que diuen els modernets), periodistes inclosos. La resposta a la pregunta elemental “Què passa?”, però, no és que Israel ha decidit assetjar Gaza a sang i foc o que Hamàs matarà un ostatge per cada bombardeig no avisat dels israelians i retransmetrà els assassinats en directe. No. És alguna cosa una mica més complexa que la boira de la guerra, la confusió i la sorpresa de tot plegat encara no deixen veure.
El risc d’aquesta saturació de peces informatives inconnexes —inconnexes aparentment— és que els arbres amaguin el bosc. Alguns diaris que volen aixecar una mica la mirada acaben posant títols infantils o de còmic bèl·lic (“Guerra total contra el terror de Hamàs”, diu l’ABC; “Israel respon als assassins de Hamàs amb un setge total de Gaza”, diu La Razón) que es poden fer servir qualsevol dia i no diuen gran cosa. O són obvietats que, a més, no responen a esdeveniments que han passat sinó a futuribles (“Israel respondrà a Hamàs amb un atac terrestre”, diu El Periódico, mentre els atacs que realment s’esdevenen són aeris). És clar que les Forces de Defensa d’Israel atacaran per terra. Com ho han de fer, si no? Al final és més segur fer de diari antic, que és el paper (mai millor dit) que fan El País, La Vanguardia o l'Ara, que expliquen amb dignitat el que ja sabem per teles, ràdios i digitals.
