La policia d'Escòcia s'ha posat en alerta per "malestar civil" després del veto del Tribunal Suprem britànic a un referèndum unilateral, i de remarcar que només pot ser amb acord amb el Parlament britànic, segons informa el diari The National. El cap de la policia a Escòcia, Iain Livingstone, ha indicat en una trobada de l'Autoritat policial escocesa, que el debat que s'ha creat sobre la independència pot provocar vagues durant l'hivern, que al seu entendre poden provocar unes protestes que no estarien preparats per poder-ho gestionar. "De cara als pròxims mesos s'estan reunint molts factors que podrien produir disturbis civils, com ara la incertesa constitucional, conflictes industrials i la situació econòmica", hauria argumentat.

"Quan hi ha moments de possible ruptura de la cohesió social, hi ha relacions laborals més intenses, hi ha clarament un nivell d'incertesa constitucional a la societat en aquest moment. Tots aquests factors fan pressió sobre la cohesió de les comunitats locals i, inevitablement, això es pot manifestar en pressió sobre la policia", hauria indicat, i això justificaria l'alerta per "malestar civil". També va denunciar retallades en la policia, per valor de 300 milions de lliures. El govern escocès ha assegurat, però, que ha incrementat el finançament policial any rere any des del 2016-17 i ha invertit més de 10.000 milions de lliures en la policia des de la creació del Police Scotland el 2013.

El partit Conservador, que governa al Regne Unit, ha aprofitat la decisió de la policia per criticar el procés independentista escocès. Els tories han acusat l'SNP d''aixecar" els partidaris de la independència amb una "retòrica divisòria", després que el Tribunal Suprem "ha bloquejat els plans del govern escocès de celebrar un referèndum sobre independència l'any vinent".

El Tribunal Suprem del Regne Unit va decidir dimecres per unanimitat que el Parlament escocès no té competències per convocar un segon referèndum d'autodeterminació d'Escòcia sense el vistiplau de Londres. Els cinc magistrats van coincidir en el fet que el Parlament de Holyrood no pot tirar endavant una llei de referèndum perquè aquesta interferiria en temes constitucionals pels quals només Westminster té la sobirania parlamentària. Consideren que si bé el referèndum podria ser merament consultiu, tal com argumentava Escòcia, "els efectes pràctics" de la votació podrien ser molt negatius per a la democràcia britànica, perquè "el resultat tindria autoritat" política encara que no es fes efectiu. En la lectura pública de la resolució, el tribunal va assegurar que la decisió l'han pres amb celeritat no només perquè tots s'hagin posat d'acord, sinó perquè creien que era "d'interès públic" que resolguessin les incògnites com més aviat millor.