La Unió Europea comptabilitzava 450,4 milions d'habitants en data d'1 de gener de 2025, un milió més que l'any anterior, segons ha publicat el servei estadístic europeu Eurostat. La població de la Unió Europea segueix amb una tendència de creixement que només va frenar la pandèmia de la Covid-19, quan la població va caure en gairebé un milió de persones. L'oficina estadística de la UE atribueix el creixement a l'augment dels moviments migratoris cap a la Unió, en un context en el qual el creixement natural de la població és negatiu.
La població de la Unió Europea segueix amb una tendència de creixement només frenada arrel de la mortaldat provocada per la pandèmia de la Covid-19, segons publica Eurostat aquest divendres. El ritme de creixement des del 2005, amb una mitjana de 0,9 milions de persones l'any, és més lent que a la dècada dels anys 60 on la xifra superava els 3 milions. L'any 2021 la població va davallar a causa dels efectes de la pandèmia i, des d'aleshores, la xifra ha augmentat quatre anys consecutius fins a comptabilitzar 450,4 milions de persones a principis de l’any en curs.
Les variacions de població es produeixen amb la mesura de dos indicadors: la migració neta, és a dir, la diferència entre persones que immigren a un país i les que n’emigren, que pot ser tant negativa com positiva; i el creixement natural, és a dir, la diferència en un país entre morts i naixements, que també pot ser negatiu, quan moren més que neixen, o positiu, quan neixen més persones de les que moren. Des de l’any 2012, la diferència positiva en els moviments migratoris compensa el fet que es registren més morts que naixements dins la UE, excepte en el cas del 2021, quan la immigració no va poder compensar l’excés de mortaldat produït per la pandèmia.
En quins països creix la població i en quins baixa?
Per països, en el darrer any la població ha crescut en 19 estats mentre que ha disminuït en 8. Encapçalen la llista de creixement demogràfic, Malta (19%), Irlanda (16,3%) i Luxemburg (14,7%), que juntament amb Xipre, Suècia i França, són els únics països que han registrat variacions positives tant en el creixement natural com en la migració neta. Per contra, els 16 països restants han crescut només pels efectes de la migració, entre els quals hi ha Espanya, Portugal, Bèlgica, Àustria o Grècia. Malta, amb 18,7 immigrants per cada 1.000 persones, Portugal, amb 13,4, Irlanda, amb 12,8 i Espanya, amb 11,8, presenten les taxes de migració neta més elevades de la Unió.
D’altra banda, dels 8 estats que han perdut població durant el 2024, Letònia (-9,9%), Hongria (-4,7%) i Polònia i Estònia, que comparteixen un -3,4%, són els estats que han patit una davallada d'habitants més acusada. Bulgària, Itàlia, Romania, Hongria, Polònia i Estònia van presentar un canvi positiu en la immigració, però que no va ser capaç de compensar la davallada vegetativa de la població. Letònia és l'únic estat membre de la Unió amb taxes de migració i canvi natural negatives.