“Gran part de l'èxit que hem tingut en aquesta administració es deu directament a la capacitat de Charlie per a organitzar i convocar. No només ens va ajudar a guanyar les eleccions de 2024, sinó que també ens va ajudar a dotar de personal a tot el govern”, va escriure a X el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, després de conèixer-se l’assassinat de Charlie Kirk. El seu missatge resumeix a la perfecció el paper central que aquest jove comentarista i activista conservador va tenir en l’ascens de Donald Trump i del moviment MAGA.
Kirk es va convertir en un dels principals ponts entre Trump i el vot jove, un segment tradicionalment difícil per als republicans. Va aconseguir connectar-hi a través de Turning Point USA, l’organització que va fundar el 2012 i que ràpidament va esdevenir una de les plataformes polítiques més influents del país, amb milions de dòlars recaptats per a les campanyes republicanes. Aquesta xarxa va demostrar la seva força en les eleccions del 5 de novembre de 2024, quan només a Arizona va aconseguir mobilitzar 125.000 persones a favor de Trump, un marge decisiu en un estat guanyat només pels republicans per tan sols 187.000 vots.
Per a Trump i els seus aliats, Kirk era molt més que un activista: era una figura estratègica que va contribuir a canalitzar el descontentament juvenil en suport al magnat americà. Tant Trump Jr. (el fill de Donald Trump) com Vance mantenien una relació estreta amb ell, fet que va facilitar el seu accés a la Casa Blanca i va consolidar el seu paper com a intermediari amb donants i militants. La seva capacitat per connectar amb els joves no va passar desapercebuda. The Atlantic el va definir com “una de les persones no electes més influents dels Estats Units”, mentre que Trump el va descriure com algú que entenia profundament la joventut nord-americana.
Les controvèrsies que van envoltar Kirk
Però el seu poder d’organització va anar més enllà de les campanyes electorals. Kirk també va tenir un paper destacat en episodis polèmics de la història recent dels Estats Units, com quan ell mateix va reconèixer haver coordinat l’enviament de 80 autobusos plens de seguidors de Trump a Washington per assistir a la concentració del 6 de gener de 2021, que va acabar derivant en l’assalt al Capitoli, impulsat per les falses acusacions de frau electoral. A més, tant ell com Turning Point USA van ser objecte de diverses controvèrsies que van marcar la seva trajectòria: la creació de portals per assenyalar professors acusats d’“adoctrinament d’esquerres”; la filtració el 2017 de missatges d’una exdirectora que admetia odiar els afroamericans; investigacions periodístiques que suggerien una coordinació política de la seva organització amb campanyes republicanes, tot i que el seu estatus d’ONG li impedien participar directament en eleccions; i múltiples declaracions polèmiques per part de dirigents de Turning Point, algunes d’elles racistes o xenòfobes.
Tot i aquesta controvèrsia, Kirk era una figura molt apreciada dins l’entorn trumpista. Pocs dies després de la seva segona victòria electoral, Trump el va elogiar públicament, descrivint-lo com “un home increïble” i agraint a ell i al seu equip els “esforços incansables” que, segons el president, van ser crucials per aconseguir una “victòria històrica”.
🇺🇸 | AHORA - CHARLIE KIRK (1993-2025): Trump emite discurso en la Oficina Oval tras el asesinato de Charlie Kirk: "Este es un momento oscuro para Estados Unidos".
— Alerta News 24 (@AlertaNews24) September 11, 2025
pic.twitter.com/0q6YTs0DN1
Turning Point USA: del campus universitari a un gegant del trumpisme
Turning Point USA, l’organització que ell mateix va crear amb només 18 anys el 2012 a partir d’un petit grup estudiantil a Chicago, tenia la missió inicial de promoure el lliure mercat i reduir el paper de l’Estat en un entorn universitari dominat per associacions progressistes. Amb el suport inicial de donants conservadors com Foster Friess, va consolidar-se com una ONG amb seu a Arizona i el lema “Big Government Sucks” (“Un govern gran fa pena”), que va ressonar ràpidament entre estudiants republicans.
En menys d’una dècada, Turning Point va passar de ser una associació marginal a establir-se en milers de campus i instituts dels Estats Units, organitzant debats, conferències i campanyes digitals. Amb l’ascens de Trump, el grup va ampliar el seu discurs: d’economia i impostos va passar a qüestionar el feminisme, el dret a l’avortament, la immigració i la diversitat racial. Kirk no dubtava a fer afirmacions provocadores, com declarar que els EUA “són un país cristià i haurien de seguir sent-ho” o carregar contra figures mediàtiques com Taylor Swift, a qui va demanar “submissió” al seu futur marit com a exemple de dona tradicional.
Aquest discurs combatiu el va fer immensament popular entre els seus seguidors i una figura central del trumpisme cultural. Turning Point va créixer exponencialment i avui mou pressupostos superiors als 70-85 milions d’euros anuals, amb un equip de centenars de treballadors, esdeveniments multitudinaris i una àmplia maquinària mediàtica que inclou podcasts, programes de formació per a líders estudiantils i una potent presència a les xarxes socials.
Influencer, orador i icona del conservadorisme juvenil
Amb només 31 anys, Charlie Kirk ja era una de les veus més influents del conservadorisme nord-americà. Era organitzador polític, líder d’organitzacions i orador habitual, però també una figura mediàtica amb milions de seguidors: 11 milions a Instagram, 5 milions a YouTube i 4 milions a TikTok. El seu podcast The Charlie Kirk Show era un dels més seguits de la dreta estatunidenca, i aquest dissabte va emetre el seu programa setmanal amb la seva cadira buida com a homenatge.
🇺🇸 Charlie Kirk’s weekly show aired live with his empty chair
— Based & Viral (@ViralBased) September 13, 2025
“None of us ever imagined we would have to do something like this. And yet here we are, because Charlie would want us here. He would be upset if we weren’t,” one of the hosts told viewers. pic.twitter.com/TljqVatgNP
Kirk destacava per una habilitat poc habitual entre polítics i comunicadors, ja que sabia captar i mantenir l’atenció dels joves. El seu lema “Demostra’m que estic equivocat” definia el seu estil directe, on després dels seus discursos que feia en els actes arreu del país, convidava els joves —sobretot en campus universitaris— a venir davant l’escenari per debatre amb ell. D’aquests enfrontaments amb joves d'esquerra en sortien els vídeos virals que el van convertir en una estrella de les xarxes i una icona del moviment conservador. Precisament això era el que feia el dia que va ser assassinat, en el marc de la seva gira The American Comeback, impulsada per Turning Point i que havia començat a la Universitat de Utah i que tenia previst recórrer campus a Colorado, Minnesota, Virgínia, Montana, Dakota, Indiana, Louisiana i Mississipi, amb entrades esgotades en diverses parades.