El programari espia Pegasus també s'hauria infiltrat als telèfons del govern britànic, segons asseguren des del centre d’investigacions, Citizen Lab. “Els anys 2020 i 2021 vam observar i notificar al govern del Regne Unit múltiples casos sospitosos d'infeccions de programari espia Pegasus a les xarxes oficials del Regne Unit”, confirmen ara.
En aquest cas, però, a diferència de l’espionatge de líders independentistes orquestrat des d’Espanya, les infiltracions venien des de l’exterior. Concretament, dels Emirats Àrabs, segons apunta el director de Citizen Lab i professor de ciència política a la Munk School of Global Affairs & Public Policy de la Universitat de Toronto, Rob Deibert. “La sospita d'infecció a l'oficina del primer ministre del Regne Unit es va associar amb un operador de Pegasus que vinculem als Emirats Àrabs Units”, explica en un comunicat on també s'assenyala l'espionatge de funcionaris de l'Oficina d'Afers Exteriors britànica.
En declaracions a ElNacional.cat, el Dr Joe Devanny, professor expert en ciberseguretat de la universitat King’s College, assegura que hi ha hagut un augment sostingut dels estats que utilitzen programaris espia comercials com Pegasus. "Aquesta pràctica de vigilància es fa contra objectius nacionals, però també s'utilitzen aquestes eines per espiar funcionaris i polítics d'altres estats", assegura Devanny.
L'amenaça de Pegasus
El Dr Devanny assegura que hi ha casos legítims perquè els estats facin servir aquesta mena de programes espies, com en la lluita contra el terrorisme. "El repte és intentar garantir que el mercat global del programari espia comercial no faciliti pràctiques abusives", defensa, i considera que és responsabilitat tant de les empreses com dels estats evitar que això passi.
En el cas de Pegasus, el programa amb què presumptament s'han infectat telèfons oficials del govern britànic i que també s'ha utilitzat contra polítics independentistes catalans, l'empresa que hi ha darrere és NSO Group. Des d'aquesta companyia israeliana han assegurat que hi ha garanties que restringeixen i corregeixen les pràctiques abusives, i han negat que cap dels seus clients hagin fet servir el programa contra membres del govern britànic. "NSO continua sent l'objectiu d'una sèrie d'organitzacions de defensa de motivació política com Citizen Lab i Amnistia", argumentaven.
Però tot i la postura de l'empresa, hi ha fets que demostren el contrari. "Hi ha hagut informes d'ús abusiu d'aquesta eina per part de règims repressius per atacar ciutadans individuals, sigui de manera passiva o per facilitar operacions contra ells", assegura el Dr. Joe Devanny.
A l’estat espanyol, investigacions del diari nord-americà The New Yorker van destapar el dilluns de Setmana Santa que més de 60 polítics catalans havien estat espiats amb el programa Pegasus. Entre els telèfons infectats, destaquen grans figures del govern de Catalunya com l’actual president Pere Aragonès i tres predecessors seus: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. Només els governs poden comprar aquest programari i, segons s'ha pogut confirmar, darrere d’aquests espionatges hi hauria cap estat estranger, sinó el mateix estat espanyol.
L'espionatge al Regne Unit
Ja fa temps que des de Citizen Lab alerten al govern britànic de possibles amenaces d’aquest programari maliciós, que molts cops s’ha utilitzat contra polítics dissidents, periodistes i advocats. És el cas, per exemple, d'un lletrat implicat en una demanda contra NSO group al Regne Unit el 2019, que va ser víctima d'espionatge amb el programa Pegasus.
Des d'aleshores, aquest organisme que vetlla per destapar les amenaces digitals contra la societat civil ha advertit diverses vegades d'altres espionatges. I assenyalen els Emirats Àrabs, l'Índia, Xipre o Jordania com els països que es troben darrere dels últims casos d'infiltracions amb Pegasus els anys 2020 i 2021. Arran d'aquestes darreres informacions, que no s'havien fet públiques fins aquest mes d'abril, l'exassessor de seguretat del govern de David Cameron, Petter Riketts, ha donat un toc d'atenció a Boris Johnson per no prestar suficient atenció a les normes bàsiques seguretat.
"És vital que qualsevol persona amb accés a material sensible, fins i tot el primer ministre, presti molta atenció a les regles bàsiques de la ciberseguretat, inclosos els seus números de telèfon", va dir Ricketts tal com recull el diari The Guardian. I és que de fet durant 15 anys el número de telèfon de Johnson va ser públic, ja que estava escrit al final d'una nota de premsa del 2006 publicada a Internet, mai no es va eliminar i el premiere britànic va haver de canviar-se de número.
Els projectes del govern de Boris Johnson per garantir la ciberseguretat al Regne Unit també han estat qüestionats per diverses veus, sobretot pels seus vincles amb els Emirats Àrabs, un país que precisament ara es trobaria darrere dels espionatges a Downing Street. En una carta dirigida al primer ministre el novembre de l'any passat, 10 diputats demanaven que se suspenguessin els acords amb països que se sap que han utilitzat el programari Pegasus per atacar dissidents, periodistes i advocats.
Més concretament, demanaven suspendre totes les llicències de programari espia del Regne Unit i els contractes de ciberseguretat als països del Golf implicats en ciberatacs al Regne Unit, concretament als Emirats Àrabs Units, l'Aràbia Saudita i Bahrain.
Solucions a l'espionatge de Pegasus?
Alguns països sí que han pres mesures com les que demanaven aquests diputats britànics, com és el cas dels Estats Units. "Estats individuals amb un poder significatiu, com els Estats Units, han pres mesures per incloure a la llista negra diverses empreses, inclosa NSO Group, després de denúncies d'abús de les seves eines", explica el Dr. Joe Devanny. Però puntualitza que no hi ha una solució perfecta per evitar que hi hagi abús. "Respostes com la dels EUA contra aquestes pràctiques no suposen una tendència global de millora des de la perspectiva dels drets humans", assenyala.
"Això no vol dir que els estats no han d'intentar fer el que poden en casos concrets, però han de ser realistes sobre el que es pot aconseguir", comenta Devanny. Aquesta mena de programaris espia són extensament disponibles avui dia, i dubte que això canviï d'un dia per l'altre. "El mercat global és lucratiu i dispers i és poc probable que els estats deixin de voler espiar-se els uns als altres, o a objectius no estatals. Així que la demanda sempre estarà present", pronostica.
Imatge principal: El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, en una reunió amb el president de Ghana Nana Akufo-Addo. Justin Tallis / PA Wire / dpa / Europa Press