L'escrutini del 97,44% dels vots de les eleccions legislatives celebrades diumenge a Kosovo confirmen que el partit d'esquerra Autodeterminació (Vetevendosje), encapçalat per Albin Kurti, ha triomfat amb el 48,19 % dels sufragis, duplicant el suport que tenia.
Segons les dades publicades aquest dilluns per la Comissió Electoral Central de Kosovo (CIK), en segon lloc, ha quedat, amb el 17,31 % dels vots, el Partit Democràtic de Kosovo (PDK), sorgit de la guerrilla separatista que va lluitar contra Sèrbia a finals de la dècada de 1990, i que va estar durant 20 anys ininterrompudament en el poder, fins a 2019.
La conservadora Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), actualment en el poder, és la tercera força parlamentària en obtenir el 13,42 % del suport, seguida de l'Aliança per al Futur de Kosovo (AAK), un altre partit d'exguerrillers, amb el 7,42 %.
En el nou Parlament entraran, així mateix, amb vint escons garantits -d'un total de 120- les minories, les principals de les quals és la sèrbia.
Sense majoria absoluta
Malgrat la rotunda victòria d'Autodeterminació, s'espera una complicada negociació per formar el nou govern, ja que el partit guanyador no ha aconseguit la majoria absoluta per governar en solitari i existeixen grans rivalitats entre totes les formacions que van entrar al Parlament.
Simpatitzants d'Autodeterminació celebren la victòria en Pristina / Efe
La participació en les urnes va ser del 47,08 %, tres punts percentuals més que en les legislatives de 2019, també guanyades per Autodeterminació encara que amb un suport menor a l'obtingut ahir.
Les eleccions van ser les cinquenes parlamentàries des de la independència de Kosovo, el 2008, i totes es van celebrar de forma anticipada enmig de la permanent inestabilitat política del país.
El 2020 van caure dos Governs a Kosovo, el de Kurti mitjançant una moció de censura al març, i al desembre el d'Avdullah Hoti, de la LDK.
El nou Executiu tindrà com a grans reptes la millora d'una economia malmesa, empitjorada pels efectes de la pandèmia de la Covid-19, amb una taxa d'atur que supera el 50% entre els joves en un país on l'edat mitjana és de 30 anys.
Un altre desafiament és la normalització de relacions amb Sèrbia, que no reconeix la independència de la seva antiga província, com tampoc ho fa Espanya.
Imatge principal: Simpatitzants d'Autodeterminació enarboren una bandera albanesa / Efe