El Papa Francesc ha aterrat aquest divendres a Egipte, ha complimentat al president Abdel Fattah al-Sisi al Palau d'Heliòpolis i ha anat per feina. “Repetim un 'no' fort i clar a qualsevol forma de violència, venjança i odi comesos en nom de la religió o de Déu”, ha dit el pontífex davant desenes de líders religiosos musulmans, en una conferència a la Universitat d'Al-Azhar, institució de referència per als sunnites, la principal branca de l’islam.

Feia menys de tres hores que Jorge Mario Bergoglio havia arribat.

Els responsables religiosos, ha afegit, estan cridats a “desemmascarar la violència que es transvesteix de presumpta sacralitat”, en referència gens velada al terrorisme islamista. L’han aplaudit uns quants cops, també el gran imam de la mesquita d'Al-Azhar, xeic Ahmed el-Tayeb, que va visitar Francesc al maig del 2016 al Vaticà.

La contundència del Papa ressona especialment entre la minoria cristiana copta, el 10% de la població d’Egipte, que pateix un assetjament ferotge. El passat Diumenge de Rams, dos atemptats del Daesh en sengles esglésies van assassinar 46 persones i ferir-ne més d'un centenar.

Francesc ha alertat contra la “instrumentalització” de la religió per part del poder. “És imprescindible excloure qualsevol posició absoluta que justifiqui formes de violència. La violència, de fet, és la negació de tota religiositat autèntica”.

A més, va demanar als presents que, com a “responsables religiosos”, han de “denunciar les violacions contra la dignitat humana i els drets humans”.

La pau

L’argument d’aquest viatge de Francesc és la pau. “El nostre món, esquinçat per la violència cega –que ha colpejat també el cor de la vostra estimada terra– té necessitat de pau, d'amor i de misericòrdia; té necessitat de constructors de pau i de persones lliures i alliberadores, de persones valentes que saben aprendre del passat per construir el futur sense tancar-se en prejudicis; té necessitat (...) de diàleg, de germanor, de justícia i d'humanitat”, diu al passatge central del breu missatge previ.

Hi ha insistit aquest divendres en el seu discurs a les autoritats, diplomàtics i representants de la societat civil: “Pau per a aquest estimat país. Pau per a tota aquesta regió, de manera particular per a Palestina i Israel, pau per a Síria, Líbia, el Iemen, l'Iraq, Sudan del Sud; pau per a tots els homes de bona voluntat”.

És un passeig per la corda fluixa. El terrorisme, les relacions entre cristians i musulmans, l'ecumenisme (es trobarà amb el líder dels cristians coptes, Tawadros II) i la situació dels cristians perseguits són els quatre eixos d’aquesta visita, la seva 18ª fora d'Itàlia en quatre anys i la setena a una nació predominantment musulmana.

Al Vaticà musulmà

Al-Azhar és el que més s’assembla al Vaticà al món islàmic. Els clergues d’aquesta mesquita poden emetre fàtues o edictes legals per resoldre conflictes que els arriben de tot el món. La seva universitat forma imams per a institucions sunnites de tot arreu.

Malgrat que alguns intel·lectuals coptes i musulmans (Rafic Greiche, Khaled Montasser, Ashraf Ramelah o Naguib Gabriel) posen en dubte la sinceritat dels dirigents d'Al-Azhar en la promoció de la tolerància religiosa, el Vaticà la veu com a referència indispensable per dialogar amb el pensament i la cultura musulmanes. Joan Pau II ja la va visitar l’any 2000. El passat febrer, el cardenal Tauran hi va passar per a preparar aquest viatge.

A Al-Azhar, Francesc ha estat exigent amb els clergues musulmans. Els ha demanat de descobrir “els intents de justificar qualsevol forma d'odi en nom de la religió i condemnar-los com falsificacions idòlatres de Déu. Només la pau és santa i no es pot perpetrar cap violència en nom de Déu perquè profanaria seu nom”, ha afegit.

A més, ha al·ludit als perills que suposa per a la religió la seva proximitat al poder polític: “hi ha el risc que la religió sigui xuclada per la gestió dels assumptes temporals i temptada per la seducció dels poders mundans que, en realitat, la instrumentalitzen” .

Contra el comerç d'armes

Vint dies desprès dels atacs contra la comunitat copta, el Papa ha tornat a insistir contra el comerç d'armes. Per prevenir els conflictes i construir la pau, ha dit, cal eliminar les situacions de “pobresa i explotació, on més fàcilment actuen els extremismes, i bloquejar els fluxos de diners i d'armes cap als qui fomenten la violència”.

En el seu discurs, també ha advocat pel diàleg i l'obertura als altres, “reconeixent els drets i les llibertats fonamentals, especialment la religiosa” per a fomentar la “civilització de la trobada”.

L’imam d’Al-Azhar, en resposta, ha resseguit les paraules de Francesc. “Per què la pau s'ha tornat un paradís perdut?”, s’ha preguntat. “La ignorància de les societats pels valors divins és l'arrel de tot plegat”, ha respost. El-Tayeb ha demanat “netejar la imatge de les religions de visions errades” i, més defensivament, que “no es jutgi les religions perquè alguns les han interpretat de manera equivocada i vessant sang”.

Relacions ecumèniques

Papa i imam li hauran fet soroll a al-Sisi, l’home fort d’Egipte, que fa servir mètodes força expeditius per a governar: detencions massives, ofec de la llibertat d'expressió i, segons organitzacions de drets humans, tortura i execucions extrajudicials. O no. La vigília de l’arribada de Francesc ha signat una llei que li permet nomenar els principals jutges del país.

Pel que fa a les relacions ecumèniques, un dels fronts d’aquest viatge, el Patriarca copte ortodox Tawadros II i el Papa tenen programat signar una declaració conjunta. L'esborrany fa referència a la fe comuna confessada en els concilis de Nicea (any 325), Constantinoble (381) i Efes (431), reconeguts per ambdues esglésies, i demana a Déu la plena unitat. També podrien fer referència a posar fi a la praxi de rebatejar als fidels que passen d'una església a una altra.

L’activitat del Papa Francesc es pot seguir en directe al canal de YouTube del Vaticà.