Hores intenses a la guerra entre Rússia i Ucraïna, entre atacs i intercanvis de presoners. El portaveu de la Força Aèria ucraïnesa, Iuri Ignat, ha informat d’un “atac massiu” llançat durant la nit passada per l’exèrcit rus i l'ha descrit com “un dels més grans” que ha llançat Moscou des de l'inici d'aquesta fase de la guerra el febrer de 2022. “Estem parlant d’un (…) atac massiu. Un dels més grans que Rússia ha assestat al nostre país recentment”, ha declarat aquest dilluns en una intervenció a la televisió ucraïnesa. Segons Ignat, l’objectiu principal de l’ofensiva era “un dels aeròdroms operatius”, tot i que no n’ha donat més detalls. Paral·lelament, s’ha dut a terme un intercanvi de presoners entre ambdues parts, centrat en militars de menys de 25 anys, després d’un cap de setmana d’acusacions encreuades pel que fa a les converses humanitàries.
Segons la Força Aèria ucraïnesa, l’atac rus ha implicat el llançament de 479 drons kamikaze i 20 míssils de diversos tipus, inclosos projectils balístics i de creuer. En un missatge publicat al seu canal de Telegram, Kíiv ha assegurat que tots els drons han sigut interceptats pels sistemes de defensa aèria del país. “L’atac ha estat repel·lit per l’aviació, les tropes de míssils antiaeris, els sistemes de guerra electrònica i els grups de foc mòbils de les Forces de Defensa d’Ucraïna”, ha detallat, indicant que els objectes aeris han sigut neutralitzats en deu punts i que els fragments han caigut en disset localitzacions diferents. Aquesta xifra d’aparells llançats per Rússia supera el precedent establert l’1 de juny, quan Ucraïna va informar d’un atac amb 472 drons. De moment, no s’han comunicat víctimes ni danys materials concrets.
Per la seva banda, el Ministeri de Defensa rus ha precisat que l’aeròdrom afectat per l’atac es troba a la ciutat de Dubno, a la província de Rivne, al nord-oest d’Ucraïna. Segons Moscou, aquest bombardeig s’inscriu en una operació de represàlia pels “atemptats terroristes” perpetrats prèviament per Ucraïna contra bases aèries militars russes. En paral·lel, Rússia ha denunciat un atac ucraïnès contra un centre cultural al districte de Rilsk, a la regió fronterera de Kursk. El governador Alexander Jinshtein ha confirmat la mort d’un home de 64 anys i cinc ferits arran del llançament de míssils contra la localitat de Prigorodnaya Slobodka. “Estem analitzant les conseqüències d’aquest atac mentre mantenim la situació sota control”, ha afegit. Les forces ucraïneses van arribar a penetrar al territori rus el passat mes d’agost del 2024, en el moment àlgid d’una contraofensiva sorpresa que va sacsejar el curs del conflicte. Les tropes russes, però, van acabar recuperant el control i van forçar la retirada dels militars ucraïnesos, restablint la línia del front.
Entre míssil i míssil, intercanvi
Tota aquesta allau d’atacs i acusacions mútues ha coincidit amb l’enèsim intercanvi de presoners: Rússia i Ucraïna han retornat militars menors de 25 anys als seus països. L’operació respon als compromisos establerts a la reunió del passat 2 de juny a Istanbul, tot i les tensions i retrets recents per la suposada inacció en l’execució dels acords. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha confirmat a través de les xarxes socials que l’intercanvi ha començat i ha detallat que es desenvoluparà en diverses fases al llarg dels dies vinents. “El procés és força complex, amb molts detalls sensibles, i les negociacions continuen pràcticament cada dia”, ha advertit.
Zelenski no ha detallat el nombre exacte de presoners intercanviats, una informació que tampoc ha revelat el Ministeri de Defensa de Rússia. Sí que s’ha confirmat, però, que l’intercanvi ha estat equilibrat, amb una xifra similar de militars retornats per ambdues parts. En el cas dels combatents russos, el trasllat s’ha fet inicialment a Bielorússia, on han rebut atenció mèdica i psicològica abans de ser repatriats a territori rus. Zelenski ha aprofitat la comunicació per insistir en la voluntat del seu govern de garantir la “plena aplicació” dels acords assolits a Istanbul i ha promès continuar treballant per recuperar “tots i cadascuna de les persones” que encara romanen en captivitat.