No tots els dies es fan 100 anys. És per això que el govern de Noruega s’està plantejant la iniciativa del geògraf i topògraf retirat Bjørn Geirr Harssonf, de 76 anys, que va pensar que la millor manera de felicitar el país veí, seria regalar-li la part de la muntanya Halti pertanyent a Noruega.  

En aquest moviment Finlàndia només hauria de renunciar a 0,015 Km2 del seu territori, i desplaçar la frontera 150 metres al Nord i 200 al Est, mentre que Finlàndia obtindria el seu cim més alt. Actualment, el cim finés més alt és el Hálditšohkka, que arriba a 1.324 metres sobre el nivell del mar, mentre que la muntanya que Noruega està plantejant cedir té un pic de 1.365 metres d’altura. El més curiós és que totes dues muntanyes estan separades tot just per un kilòmetre de distància..., i per la frontera.

La proposta, al principi publicada a través d’una pàgina de Facebook creada pel fill del geògraf, va tenir una gran acollida a Noruega. Fins a aconseguir els 16.000 likes. Això va fer que la sol·licitud arribés fins a la presidenta, que en declaracions a l'emissora pública noruega ha dit que s'han d'estudiar detalls. “Hi ha algunes dificultats formals i encara no s’ha pres una decisió final”, ha assegurat.

L’alcalde de la ciutat de Kåfjod, la més propera a la muntanya, opina que “seria un regal meravellós per a la nació germana” nòrdica i juntament amb altres polítics locals ha escrit una carta al govern noruec expressant el seu suport a la iniciativa. 

Però no totes les opinions són tan positives. El ministeri d’Afers Exteriors noruec ha declarat que, tot i que és un gest molt bonic, la Constitució no ho empara, que l’article 1 estipula que Noruega és un “regne lliure, independent i inalienable”. En aquest sentit, el vicepresident del comitè de control parlamentari, Michael Tetzschnerc, ha donat suport al ministre dient que “la Constitució prohibeix clarament la rendició de l’Estat de qualsevol territori noruec a un altre poder”.

Per acabar, el professor de dret de la Universitat de l'àrtic noruec Øyvind Ravna, en declaracions a The Guardian, ha contradit el ministre. “La Constitució no s'aplica als ajustos en frontera de menor importància”, ha assegurat, tot recordant que les fronteres de Noruega amb Finlàndia i Rússia s'havien mogut en els últims temps per reflectir els canvis en llits dels rius i la posició canviant dels bancs de sorra i illots.