Navanethem Navi Pillay, prestigiosa jurista sud-africana d'origen indi, antiga alta comissionada de l'ONU per als Drets Humans i expresidenta de la comissió internacional que va investigar els crims comesos a Gaza, ha estat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2026 i succeeix a l'opositora veneçolana María Corina Machado, guanyadora l'any passat. El Comitè Noruec del Nobel ha anunciat el seu veredicte, que ha justificat pels esforços de Pillay "per promoure la pau, el dret internacional i la lluita contra la impunitat". Navi Pillay, de 85 anys, és una figura destacada de la justícia internacional. Va lluitar contra l'apartheid i ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets humans i perseguir els crims internacionals. Aquest guardó, un dels més rellevants per la seva notorietat mediàtica, reconeix la contribució de persones i organitzacions a la pau i la cooperació entre nacions. "El Premi Nobel de la Pau del 2026 s'atorga a una persona que, amb un coratge i una integritat excepcionals, ha obert el camí cap a un ordre jurídic mundial més ampli i inclusiu", ha afirmat el president del Comitè Nobel Noruec, Jørgen Watne Frydnes. El Premi Nobel de la Pau, dotat amb 12 milions de corones sueques, aproximadament 1,2 milions de dòlars, es lliurarà a Oslo el 10 de desembre, coincidint amb l'aniversari de la mort de l'industrial suec Alfred Nobel, que va instituir els guardons en el seu testament de 1895.
En aquesta edició, el Comitè Noruec del Nobel havia rebut 287 candidatures, entre persones i organitzacions. El reconeixement a Pillay arriba en un moment de forta tensió internacional, amb diversos conflictes armats oberts i amb les institucions encarregades de perseguir els crims de guerra sotmesos a pressions polítiques. El Comitè Nobel ha volgut reivindicar el paper de la justícia i de les normes internacionals com a instruments imprescindibles per defensar la pau. La decisió premia una trajectòria de dècades dedicada a perseguir els responsables de genocidis, crims contra la humanitat i altres atrocitats, independentment del poder polític o militar dels seus autors. "Pillay va exigir responsabilitats als estats i als líders nacionals, va donar esperança a les víctimes de la violència i dels conflictes i va demostrar una sòlida brúixola moral al llarg de la seva dilatada trajectòria", segons ha reconegut el Comitè Nobel.
BREAKING NEWS The Norwegian Nobel Committee has decided to award the 2026 #NobelPeacePrize to Navanethem “Navi” Pillay for her efforts to promote peace and international law. #NobelPrize https://t.co/97vurspw6z
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 9, 2026
Pillay va lluitar contra l'apartheid i ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets humans i perseguir els crims internacionals. La jurista sud-africana, que va exercir de magistrada als tribunals internacionals de Ruanda i de la Haia, ha tingut també un paper especialment rellevant en un dels conflictes més controvertits dels últims anys: va presidir la comissió independent de l'ONU que va concloure que Israel havia comès un genocidi contra la població palestina de la Franja de Gaza. Israel va desestimar l'informe i el va qualificar d'"escandalós".
De la lluita contra l'apartheid als tribunals internacionals
Nascuda el 23 de setembre de 1941 a Durban, Sud-àfrica, en una família d'origen tamil indi, Navi Pillay va créixer sota el règim de segregació racial de l'apartheid. Va estudiar dret en una època en què les dones i les persones no blanques patien greus discriminacions, i va convertir la seva professió en una eina per combatre les injustícies del sistema. Com a advocada va defensar activistes perseguits pel règim segregacionista i va participar en la lluita pels drets de les dones.
Amb la fi de l'apartheid i l'arribada de Nelson Mandela al poder, la seva carrera va adquirir una dimensió internacional. El 1995 va ser nomenada jutgessa del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, creat per les Nacions Unides per jutjar els responsables del genocidi perpetrat l'any anterior. Va arribar a presidir aquest tribunal i va contribuir a establir jurisprudència sobre la persecució de la violència sexual, inclosa la consideració de les violacions com a actes constitutius de genocidi quan es cometien amb aquesta intenció. "Hi ha un fil conductor que va des dels seus primers anys defensant Nelson Mandela i altres opositors a l'apartheid fins a la seva tasca com a jutgessa en alguns dels processos judicials internacionals més importants del nostre temps", ha afirmat el comitè.
Entre el 2003 i el 2008, va exercir de magistrada de la Cort Penal Internacional (CPI), amb seu a la Haia. Aquell mateix 2008 va ser nomenada alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, un càrrec que va ocupar fins al 2014 i des del qual va denunciar abusos i vulneracions de drets fonamentals arreu del món. En els últims anys també ha intervingut com a jutgessa ad hoc a la Cort Internacional de Justícia en el procediment sobre el presumpte genocidi contra la minoria rohingya de Myanmar.
La denúncia del genocidi a Gaza
Un dels episodis més rellevants de la trajectòria recent de Pillay ha estat la seva implicació en la investigació de les actuacions d'Israel a Gaza. El 2021 va assumir la presidència de la Comissió Internacional Independent d'Investigació de les Nacions Unides sobre els territoris palestins ocupats i Israel, un organisme creat pel Consell de Drets Humans per examinar les vulneracions del dret internacional. Després de mesos d'investigacions, el setembre de 2025, la comissió presidida per Pillay va presentar un informe que concloïa que Israel havia comès quatre dels cinc actes tipificats com a genocidi per la Convenció de les Nacions Unides de 1948. Entre aquests actes assenyalava la mort de membres del grup protegit, els danys físics i mentals greus, la imposició de condicions de vida encaminades a provocar-ne la destrucció i les mesures destinades a impedir els naixements.
La comissió també va atribuir responsabilitats a dirigents polítics israelians, entre els quals el primer ministre Benjamin Netanyahu, i va reclamar a la comunitat internacional que actués per posar fi als crims i evitar-ne la continuïtat. Israel va rebutjar frontalment les conclusions de l'informe, que va qualificar de fals i esbiaixat. Cal recordar que les conclusions d'aquesta comissió de l'ONU no constitueixen una sentència judicial, tot i que poden aportar elements a les investigacions i als procediments oberts davant les instàncies internacionals.