L'arquebisbe emèrit sudafricà Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau de 1984 pel seu activisme contra el règim de segregació racista de l'apartheid, ha mort aquest diumenge als 90 anys. Així ho ha comunicat el president del país, Cyril Ramaphosa, que ha descrit la defunció com "un altre capítol de dol durant l'adeu de la nostra nació a una generació de destacats sudafricans que ens van deixar una Sud-àfrica alliberada".
Tutu ha traspassat aquest diumenge a la Ciutat del Cap, on va exercir l'arquebisbat. L'eclesiàstic es va retirar de la vida pública l'any 2010, tot i que ha seguit treballant des d'aleshores en diferents qüestions, com ara la corrupció en l'elit política de Sud-àfrica. Era l'últim guardonat sudafricà del Premi Nobel de la Pau.
Tutu i l'independentisme català
Membre de l'Església anglicana, va ser ordenat sacerdot l'any 1960. Va ser bisbe de Lesotho entre el 1977 i el 1978, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies entre l'any 1979 i el 1984, bisbe de Johannesburg l'any 1984 i arquebisbe de la Ciutat del Cap entre el 1985 i l'any 1995. Llavors, va esdevenir cap de l'Església anglicana de Sud-àfrica, la primera persona negra que va ocupar el càrrec. Del 1987 al 1997, va ser president de l'All Africa Conference of Churches (en català, Conferència d'Esglésies de Tota Àfrica) i rector de la Universitat de Cap Occidental.
Per la seva lluita incansable contra l'apartheid i a favor d'una reconciliació entre blancs i negres, va rebre el premi Nobel de la Pau l'any 1984. A banda, va rebre molts premis i títols honorífics, entre els quals hi trobem el de doctor honoris causa de la Universitat Pompeu Fabra l'any 2000, el Premi Internacional Carlemany l'any 2008 i el Premi Internacional Catalunya l'any 2014, aquest últim de la mà del president català Artur Mas. De fet, va mostrar públicament el seu suport al referèndum de 2017: en rebre el guardó, Tutu va defensar que els catalans puguin decidir el seu futur i va demanar diàleg al govern espanyol perquè, segons va dir, "les parts haurien de debatre la millor manera d'assolir la independència". El mateix any 2014, va signar el manifest Let Catalans Vote impulsat per Òmnium Cultural. El seu president, Jordi Cuixart, ha qualificat Tutu de "far de la humanitat, per no perdre la fe dins tanta dissort".
Desmond Tutu amb el president Artur Mas, després de rebre el Premi Internacional Catalunya 2014 / Govern
L'adeu de Puigdemont
És per això que alguns líders independentistes han lamentat la seva defunció, com ara el president Carles Puigdemont. "Descansi en pau Desmond Tutu. La seva paraula va ser més poderosa que les armes. I va obrir camins que semblaven impossibles de recórrer. Va donar esperança a milions de persones en moments tenebrosos", ha expressat a les xarxes socials. Per la seva banda, el conseller Jordi Turull ha qualificat l'eclesiàstic com "una grandíssima persona, que des d'una gran empatia i alhora una fermesa granítica, defensà sempre els més oprimits i el drets dels pobles a ser lliures". El conseller Josep Rull ha assegurat que "mor un home bo que va saber estendre els valors de la pau, la reconciliació i el perdó en els contextos més sagnants, construint ponts sense defallir mai". "Un defensor a ultrança dels drets i les llibertats fonamentals. Un apòstol de l'esperança", ha afegit.
La presidenta Laura Borràs ha recordat que l'any 2000 va rebre la Medalla d'Or del Parlament, on "va fer èmfasi en les lluites pacífiques que aconsegueixen drets i llibertats". De fet, "referint-se al palau del Parlament, Tutu va afirmar que hi havia un gran simbolisme en aquest edifici, que fa ser font d'opressió i injustícia per a la nostra gent, pugui ser font de democràcia, llavor de la democràcia de la qual les lleis justes poden sorgir". Finalment, ha destacat que el Nobel de la Pau "va fer també referència a les llengües com a riquesa".
El president sudafricà, Cyril Ramaphosa, ha descrit Tutu com un "patriota sense igual" i com "un home d'intel·lecte extraordinari" que va mantenir la seva integritat en la lluita contra "les forces de l'apartheid". Fins i tot en democràcia, va mantenir el "vigor" i la "vigilància" del lideratge per exigir responsabilitats a les institucions, segons ha destacat Ramaphosa. De la mateixa manera, l'actual arquebisbe de la Ciutat del Cap, Thabo Makgoba, ha recordat que Tutu volia que tots els humans vivissin en "llibertat, pau i alegria". "Va anomenar pel seu nom el mal allà on el va veure, sense importar qui fos qui el cometia. Va desafiar els sistemes que degradaven la humanitat. Podia desfermar una fúria justa sobre aquells qui infligien patiment. Quan els autors del mal experimentaven un vertader canvi en el cor, seguia l'exemple de Déu i estava disposat a perdonar", ha agregado.
La seva trajectòria ha estat marcada per una constant defensa dels drets humans, quelcom que el va portar a desmarcar-se en nombroses ocasions de la jerarquia eclesiàstica per defensar obertament posicions com els drets de les persones homosexuals o l'eutanàsia. En els últims anys s'havia mantingut allunyat de la vida pública per la seva avançada edat i els problemes de salut que patia des de feia anys, inclòs un càncer de pròstata. La seva última aparició pública va ser en unes imatges de vídeo emeses el dia del seu 90 aniversari, el passat 7 d'octubre, que la seva fundació va celebrar en una conferència virtual on van participar el màxim líder espiritual tibetà, el Dalalai Lama; l'activista de Moçambic i vídua de Nelson Mandela Graça Machel; o l'expresidenta irlandesa Mary Robinson.
Imatge principal: L'arquebisbe sudafricà Desmond Tutu / Efe