Shimon Peres ha mort avui als 93 anys dues setmanes després de patir un accident cerebrovascular, han informat fonts de l'Hospital Shiva, de la localitat de Tel Hashomer.

Peres ho ha estat pràcticament tot en política des de la independència d'Israel, però passarà a la història per ser el polític israelià que s'ha acostat més a una solució pactada estable amb els palestins. Peres va ser un home de pau, i el principal artífex dels acords d'Oslo amb els àrabs, que van firmar el 1993 el primer ministre Yitzhak Rabin i el president de l'OAP, Iàssir Arafat, sota l'auspici dels EUA, pels quals es va crear l'Autoritat Nacional Palestina. Va ser el primer acord bilateral entre el govern israelià i l'OAP, i va ser impulsat per Peres al capdavant del ministeri d'Afers Exteriors. Arran d'aquesta actuació va rebre el premi Nobel de la pau l'any següent, al costat dels altres protagonistes.

Iàsser Arafaf, Shimon Peres i Yitzhak Rabin, mostrant el premi Nobel l'any 1994

Shimon Peres no provenia de cap antiga família sefardita com podria denotar el seu cognom. Va néixer a Polònia en una comarca que va ser annexionada a Bielorússia després de la Segona Guerra Mundial, en una família asquenazita. Els seus pares eren sionistes i van decidir emigrar a Israel -en aquell temps tota la zona es denominava Palestina al marge de l'adscripció de la població, seguint la terminologia romana que van recollir els britànics. Peres es va hebraïtzar el cognom seguint la política lingüística impulsada per Ben Gurion, i es diu que va escollir el malnom amb el qual el coneixien els seus amics en la política clandestina. "Peres", voltor en hebreu. Res a veure amb l'espanyol Pérez.

La família de Shimon Peres -que es deia originàriament Szymon Perski- va arribar a Tel Aviv l'any 1934, abans de la guerra i quan tot just començava la persecució nazi dels jueus a Alemanya. Es van establir en un kibbutz a la localitat de Geva, mentre una altra part de la família optava per emigrar als Estats Units. Entre els seus integrants hi havia la seva cosina, la que com a actriu usaria el nom de Lauren Bacall.

Shimon Peres, vestit de civil, en una reunió de Ben Gurion amb comandaments de l'exèrcit l'any 1957

Peres va començar a ficar-se en política encara sota mandat britànic, com a assistent de Ben Gurion, que com ell també era un jueu asquenazita que havia nascut a Polònia. La relació entre Ben Gurion i Peres es va anar aprofundint i el 1947 el polític ara desaparegut va ingressar a la Haganah, la principal guerrilla jueva independentista que s'enfrontava a l'ocupació britànica, rival del més radical Irgun de Menahem Beguín.

Amb la creació de l'Estat d'Israel, i arran de les pràctiques adquirides a la Haganah, Peres va ocupar diversos càrrecs en el nou ministeri de Defensa, que dirigia personalment Ben Gurion. Amb només 29 anys va ser nomenat director general del ministeri, i des d'allà va desenvolupar les Forces de Defensa Israelianes, les conegudes IDF.

Peres va entrar en la política parlamentària l'any 1959, al costat de Ben Gurion, amb la formació esquerranosa que va dirigir el país els primers anys d'independència. Però al cap de 9 anys va decidir formar el Partit Laborista israelià amb Moshe Dayan, l'heroi de la Guerra dels Sis dies del 1967 amb els àrabs. I va tornar al govern israelià sota el mandat de Golda Meir, amb diverses carteres.

El següent pas de Peres està relacionat amb la guerra del Yom Kippur del 1973. Golda Meir va plegar com a primera ministra poc abans del nou atac que estaven preparant els exèrcits àrabs, i després de l'ascens de Yitzhak Rabin com a nou primer ministre Peres va passar a ocupar-se del ministeri de Defensa.

Shimon Peres saludant un grup de beduïns

El 1984 Peres va arribar a primer ministre, i en una de les seves primeres actuacions ja va imprimir la seva visió de colom en la política israeliana, distant de la dels denominats falcons, amb tots els matisos que requereix el laberint del Pròxim Orient. El gener del 1985 va ordenar la retirada de les IDF del Líban en una acció molt discutida al país. I també va ser ell el qui va establir relacions diplomàtiques amb Espanya el 1986 (amb 38 anys de retard), un dels països considerats per la diplomàcia israeliana més propalestins.

Després vindrien les negociacions laberíntiques per a l'acord de pau, que van forjar una relació de confiança de Peres amb Iàssir Arafat. I quan Rabin va ser assassinat el 1995 per un radical israelià, Peres va tornar a accedir de forma interina al càrrec de primer ministre. S'havia convertit en un polític sempre a la recambra.

La derrota davant el nou líder del Likud, Benjamin Netanyahu, va encetar una etapa senior per a l'històric polític laborista. Després de dues aliances amb el controvertit Ariel Sharon, de qui va ser ministre d'Exteriors en un govern d'unitat nacional, Peres va accedir al càrrec honorífic de president del país, que ha ocupat des del 2007 al 2014.

Amb Peres se'n va tot un volum de la història política d'Israel. 

L'arc de Titus a Roma que mostra la destrucció del temple de Jerusalem
Polèmica L'israelita que no era israelià Lluís Bou