L'exdirigent del Partit Socialista francès i expresident de la Comissió Europea Jacques Delors ha mort aquest dimecres als 98 anys. Ha estat la seva filla Martine Aubry, també política i actual alcaldessa de Lilla, qui ha anunciat la defunció de Delors. "Ha mort aquest matí a la seva casa de París mentre dormia", ha declarat. Delors va esdevenir una de les figures més rellevants de la política francesa i europea i va presidir la Comissió Europea de 1985 a 1995 després de ser diputat al Parlament Europeu entre 1979 i 1984 i ministre d'Economia i Finances del primer govern de François Mitterrand.

El polític francès va néixer el 20 de juliol de 1925 a París. Delors va estudiar Dret i Economia i va treballar per l'Administració de la Cinquena República des de la seva instauració per part de Charles de Gaulle i, posteriorment, el 1973, es va convertir en conseller del Banc de França i en catedràtic de Gestió d'Empresa de la Universitat de París. Va ser l'any següent, el 1974, quan va decidir afiliar-se al Partit Socialista francès. Amb la seva carrera política ja en marxa, Delors va ser diputat al Parlament Europeu entre 1979 i 1984 i ministre d'Economia i Finances del primer govern de François Mitterrand. L'any 1985 va assolir la presidència de la Comissió Europea durant dos mandats de cinc anys cada un, en el que, probablement, fos el càrrec més important de la seva carrera. Després del seu pas per Europa, l'any 1995, tot indicava que seria el candidat socialista a les presidencials, però va apagar les esperances de l'esquerra en negar-se a presentar-se a les eleccions a pesar que era el gran favorit en les enquestes, en una renúncia televisiva vista per 13 milions d'espectadors.

Se'l recorda per ostentar el seu càrrec de manera eficaç i per la seva lluita per la unitat europea. Va ser precisament durant el seu mandat quan es va negociar l'ingrés d'Espanya i Portugal (1985) i el d'Àustria, Finlàndia i Suècia (1994). A més, el 1986 va dinamitzar la integració dels països membres amb la firma de l'Acta Única i del Tractat de Maastricht que va fer néixer la Unió Europea.

Durant la pandèmia, el març de 2020, va tornar a demanar als caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea una "major solidaritat" en un moment en el qual lluitaven per una resposta comuna a la pandèmia de la covid.  Amb els seus think tanks "Club Testimoni" o "Notre Europe" (posteriorment anomenat "Institut Jacques-Delors" i amb seu a París, Brussel·les i Berlín), va advocar fins al final per un enfortiment del federalisme europeu, demanant més "audàcia" en un moment de Brexit i atacs de "populistes de tota mena".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!