Alto el foc i embargament d'armes. Aquests són els pilars de l'acord al qual han arribat els aliats internacionals del Govern libi al qual ha donat suport l'ONU i les forces rebels.

L'acord es va segellar en una conferència internacional a Berlín, la primera vegada que es reuneix els dotze països —entre els quals Rússia, Turquia, EUA i Egipte— i les quatre organitzacions internacionals considerades "actors rellevants" al país nord-africà.

A més, van anar a la capital alemanya el president del Govern d'Acord Nacional (GNA) de Líbia, Fayed al-Sarraj, avalat per Turquia i que té el suport de les Nacions Unides, i el cap de l'Exèrcit Nacional Libi (LNA), Jalifa Hafter, sustentat per Rússia. No obstant això, no van participar en la conferència (ni van firmar l'acord, encara que van ser informats dels detalls) i ni tan sols es van veure les cares, ateses les seves diferències.

"Es pot dir que la Conferència de Líbia suposa una important contribució als esforços de pau de l'ONU", va assegurar en roda de premsa en acabar la conferència la cancellera alemanya, Angela Merkel.

L'enviat especial de l'ONU a Líbia, Ghassan Salameh, va postil·lar que el dia d'avui significa un "suport per seguir endavant".

Es tracta, va agregar, d'un pla "comprensiu" i "vinculant" que "no soluciona tots els problemes" del país, però que dona un "impuls" en direcció a una solució diplomàtica. "No em faig il·lusions, serà un camí difícil", va afegir la cancellera.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, va indicar que s'ha aconseguit un acord "molt important", perquè l'escalada de la violència en els últims dies era "extremament perillosa".

El document aposta per una treva "duradora" i "verificable" i insta tots els actors a complir de forma "unívoca" l'embargament d'armes. També se'ls exigeix no contribuir a l'escalada del conflicte.

Merkel va recalcar que l'embargament d'armes ha de ser "fortament controlat" perquè es compleixi i va celebrar que els aliats d'ambdues parts s'han compromès a no enviar més tropes i armament a Líbia —com ja havien fet Rússia i Turquia.

La cancellera va indicar que aquest acord, perquè tingui validesa internacional, ha de ser ara aprovat pel Consell de Seguretat de Nacions Unides.

Potències regionals implicades

L'acord buscava a més evitar el risc de conflicte regional o guerra subsidiària. Destaca que la solució al conflicte només pot passar per un procés polític controlat i liderat pels libis, i defensa la necessitat de mantenir la unitat de Líbia, la seva integritat territorial i la seva sobirania nacional.

La implicació de potències estrangeres en el conflicte s'havia disparat en les últimes setmanes en intensificar-se la presència militar de diferents actors amb interessos polítics i econòmics a Líbia i amb el redoblament per Hafter de la seva ofensiva sobre Trípoli.

El mariscal Hafter compta amb el suport de Rússia, l'Aràbia Saudita, Egipte i els Emirats Àrabs Units, mentre que França i els EUA li donen suport políticament (després del recent canvi de bàndol de Washington).

El GNA d'Al-Serraj, per la seva part, està políticament i financerament avalat per la UE, l'ONU, Itàlia i Qatar. Rep a més suport militar de Turquia.

La conferència es va celebrar al més alt nivell. Hi van participar, entre d'altres, els presidents de França, Rússia, Egipte i Turquia: Emmanuel Macron, Vladímir Putin, Abdelfatah al Sisi i Recep Tayyip Erdogan; els primers ministres d'Itàlia i el Regne Unit: Giuseppe Conte i Boris Johnson, i el secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo.

Merkel, figura mediadora

El paper d'Alemanya com a mediador en un conflicte on, fins ara, no tenia grans interessos declarats, va començar l'agost de l'any passat, amb una trobada amb Salameh.

Merkel va recollir "amb entusiasme", en paraules de l'enviat de l'ONU, la comesa d'iniciar una ronda consultiva "amb totes les parts implicades", fins a confluir en la conferència.

No va aconseguir, tanmateix, fer seure al voltant d'una taula negociadora Al-Sarraj i Hafter, que "no han parlat directament" i "han estat en espais separats", però "en comunicació amb les discussions", segons la cancellera.

Les dues principals parts confrontades a Líbia segueixen, per tant, sense parlar-se. Però Merkel va aconseguir en un temps relativament curt fer seure els seus principals aliats, militars o polítics, en un mateix espai i comprometre's a "exercir la seva influència" sobre ells, a més de respectar l'alto el foc.

Merkel no va arribar a afirmar que, ara sí, Europa parla amb una sola veu en el conflicte libi. De sobres coneguts són els interessos confrontats de França i Itàlia. Però va destacar el "gran compromís" d'aquests països amb el que es va acordar a Berlín, així com el paper exercit en això per l'alt representant d'Exteriors de la UE, Josep Borrell.

La cancellera va assegurar que en la conferència no es va parlar d'un possible paper europeu com a supervisor de l'alto el foc, una vegada que es consolidi sobre el terreny.