Londres i Brussel·les afronten la que promet ser la fase més complexa del Brexit, la negociació sobre la seva futura relació comercial, en què provaran d'encaixar el desig britànic de divergir de les normes europees amb un intercanvi de béns i serveis amb les menors friccions possibles.

Una vegada el Regne Unit abandoni la Unió Europea (UE), el proper dia 31, començarà oficialment una negociació contrarellotge d'onze mesos per forjar un nou tractat que eviti un escenari similar a un Brexit sense acord al terme d'aquest any.

Sobre la taula hi haurà no només l'intercanvi de mercaderies i els arranjaments aranzelaris, sinó també altres qüestions clau com l'accés a serveis financers, drets d'aviació i assumptes de seguretat compartida.

"La Unió Europea manté un superàvit comercial quant a béns. El Regne Unit podria utilitzar aquesta palanca per intentar aconseguir un millor accés (al mercat únic) per als seus serveis", va indicar Efe Catherine Barnard, professora de Dret Comunitari a la Universitat de Cambridge.

Malgrat l'escepticisme a Brussel·les sobre la possibilitat d'arribar a un ampli pacte a curt termini que està disponible a priori, Johnson assegura que no té intenció de sol·licitar una pròrroga.

Els ritmes de la negociació vindran marcats per les posicions que adoptin el Govern britànic i la Comissió Europea (CE), així com per la unitat que mostrin els 27 socis comunitaris restants.

Competir en igualtat de condicions

El mercat únic europeu funciona partint d'una sèrie de normes i estàndards dissenyats per assegurar que les empreses operen en un ambient similar en qualsevol dels Estats del bloc.

A aquest conjunt de regulacions se'l coneix en anglès, en l'argot comunitari, com a "level playing field" -alguna cosa així com "camp de joc en igualtat de condicions".

El grau de divergència del Regne Unit respecte a aquest llibre de regles serà un dels principals cavalls de batalla de les negociacions.

La UE vol "garanties suficients" que es mantindrà aquesta igualtat de condicions per firmar un acord comercial "ambiciós i ampli", segons ha expressat en les seves directrius negociadores preliminars, mentre que Johnson ja ha avançat la seva intenció que Londres deixi d'estar alineat amb els estàndards comunitaris.

Interessos nacionals

Cada membre de la UE provarà de pressionar per complir els seus objectius particulars. Alemanya i Polònia estaran interessades en facilitar el comerç al sector de l'automoció, mentre que països com França i Espanya posaran l'accent en l'agricultura i la pesca, entre altres aspectes.

"A Espanya li interessa que l'agricultura estigui el més oberta possible als intercanvis. Això requereix algun tipus d'alineament quant a normes sanitàries i fitosanitàries", va indicar Efe Federico Steinberg, investigador principal del Reial Institut Elcano.

El Banc Santander i el Sabadell mantenen interessos en el Regne Unit, un argument de pes perquè Madrid sigui partidari de mantenir amb els menors canvis possibles l'actual accés als serveis financers entre ambdós costats del canal de la Mancha.

El turisme britànic és també especialment rellevant per a Espanya, que previsiblement voldrà anar "més enllà" d'un acord elemental que es limiti a assegurar l'entrada de visitants del Regne Unit, va afirmar Steinberg.

"Cap la possibilitat de què, una vegada estigui firmat un acord bàsic, es faci després algun tipus de pacte bilateral que afavoreixi al turisme", va assenyalar l'investigador.

La negociació pot ser així mateix l'ocasió perquè alguns països posin en joc qüestions més àmplies. Espanya, per exemple, pot posar sobre la taula l'estatus de Gibraltar, territori al sud de la península ibèrica administrat pel Regne Unit.

"Si el Regne Unit surt de la Unió i opta per no mantenir-se al mercat interior, el model econòmic de Gibraltar, tal com està plantejat, no és viable", va afirmar Steinberg, que va considerar que "a Espanya se li presenten algunes oportunitats interessants" en aquest terreny.