Dues de les regions més pròsperes d’Itàlia, la Llombardia i el Vèneto han optat per reclamar més autonomia a l’Estat després de celebrar sengles referèndums consultius, i els seus governadors han anunciat que iniciaran les negociacions amb el Govern italià a fi d’aplicar els resultats.

Al Vèneto, amb el 86,5% de vots escrutats, el 98,1% dels electors ha votat a favor de l’autonomia, i només un 1,9% ha votat en contra.

En el cas de la Llombardia, amb el 60% dels vots escrutats, el 95,64% ha votat a favor i un 3,61% en contra; el 0,75% dels vots han estat nuls i la participació ha estat inferior que al Vèneto, amb un 60%.

Referèndums titllats de “fracàs” per la oposició

Tot i que no s’havia establert un quòrum, el president llombard, Roberto Maroni, havia reconegut que estaria satisfet si es superava el 34% de participació que va haver-hi a la reforma constitucional de l’any 2001, però els seus oponents parlen de “fracàs” en no haver arribat al 50%.

No obstant això, el president del Vèneto, Luca Zaia, que juntament amb Maroni pertany a la xenòfoba Lliga Nord (LN), celebra els resultats del referèndum, ja que ho considera “un èxit dels venecians” i ha anunciat que avui dilluns convocarà la seva junta per tal de preparar el projecte abans d’iniciar cap negociació.

Defensa d’un model federalista i més autonomia

Zaia defensa un model d’Itàlia que avanci cap al model federalista i assegura que reclamaran a Roma una vintena de competències, així com la retenció del 90% dels impostos. També ha reconegut que els sistemes de recompte de vots van patir un atac informàtic, la qual cosa explica el retard en la publicació dels resultats.

Per la seva part, el cap de govern llombard ha subratllat “el compromís important” que s’ha adquirit arran de la votació: “impulsar el mandat històric que milions de llombards m’han donat per tenir una autonomia vertadera. Anar a Roma i demanar més competències i recursos per la Llombardia.”

El subsecretari del Govern per als Assumptes Regionals, Gianclaudio Bressa, ha afirmat que l’executiu de Paolo Gentolini “està preparat” per emprendre la negociació, tal com ha declarat en diversos mitjans.

Les dues regions han convocat aquests referèndums consultius i no vinculants, suportats per la majoria de forces polítiques regionals, per recaptar recolzament i d’aquesta manera negociar amb el Govern una major autonomia, la qual cosa està contemplada a la Constitució.

Més competències fiscals

Tant el Vèneto com la Llombardia han votat per assolir més competències en matèria educativa, mediambiental, de seguretat i immigratòria, però sobretot, fiscal.

I és que les dues regions, les quals sumen el 34% del PIB italià, volen reduir la bretxa entre el que aporten a l’Estat i la quantitat que aquest els retorna. Parlem d’una xifra que alguns estudis indiquen que és d’uns 54.000 milions d’euros en el cas de la Llombardia, i d’uns 18.000 milions d’euros en el cas del Vèneto.

El líder del partit ultradretà, Matteo Salvini, ha destacat que “entre les dues regions més de cinc persones han votat pel canvi” i ha destacat que a partir de dilluns, es treballarà per tal que aquest tipus de referèndum es pugui celebrar en altres zones del país.

“No tenim res a veure amb Catalunya”

Durant la celebració de la consulta i els dies previs, els organitzadors han volgut deixar clar que no tenen res a veure amb el desafiament independentista català. “No tenim res a veure amb Catalunya. Volem autonomia, més poder, més competències i un federalisme fiscal, no la independència” aclareixen.

A l’enunciat del referèndum a la Llombardia, es pregunta als electors si desitgen que el Govern regional reclami “condicions particulars d’autonomia” a l’Estat, però sempre “dins el marc de la unitat nacional”.

Unes consultes polèmiques i unes negociacions que es preveuen difícils

Les votacions en aquestes dues regions de la industrialitzada Itàlia septentrional han suscitat nombroses crítiques pel seu cost elevat i perquè no eren un requisit “sine qua non” per iniciar una negociació amb el Govern central.

Hi ha qui sospita que les consultes s’han organitzat també pensant en les properes eleccions generals i les regions de la Llombardia que tindran lloc el 2018.

S’haurà de veure si les negociacions amb el Govern italià segueixen un curs normal, degut a que segons analistes, els tràmits es podrien retardar perquè a l’executiu li queden només quatre mesos de legislatura, la qual acaba el febrer.