Diversos estudiosos del Tirol del Sud, sota administració italiana des de la fi de la I Guerra Mundial quan es va esfondrar l'imperi austro-hongarès, han presentat el llibre blanc de la independència sud-tirolesa, que és el primer treball d'aquestes característiques que s'elabora en aquesta zona. Segons informa el diari Der Vinschger, en l'estudi hi han participat sud-tiloresos que van assistir com a observadors al referèndum de l'1-O a Catalunya i també al referèndum del 2014 a Escòcia.
El llibre blanc, que porta per títol Hi pot haver un Estat sud-tirolès, és obra dels estudiosos Harald Mair, Marco Manfrini i Sigmund Kripp, i té 300 pàgines. Segons Mair, durant els referèndums d'Escòcia i de Catalunya va aparèixer la idea de publicar un llibre blanc per al Tirol del Sud, que expliqués tots els temes i respongués a les preguntes sobre la independència per a la ciutadania en general, d'una manera senzilla i entenedora.
El volum explica com hauria de ser l'escola i l'educació, les finances i l'economia, els assumptes socials i la salut, el trànsit i la mobilitat, el medi ambient, l'energia, la seguretat, i la Justícia, entre altres temes. El volum consta de 10 blocs temàtics i 40 capítols amb preguntes i respostes, i presenta el marc històric, jurídic i polític, així com les oportunitats i els riscos que tindria un estat independent del Tirol del Sud.
Els autors de l'estudi han tingut el suport d'un consell tècnic assessor amb experts d'Alemanya i d'altres països. Un dels problemes que tracten és que al Tirol del Sud hi ha diversos territoris amb llengua pròpia: alemany sud-tirolès (69,4%), l'italià (26,3%) i retoromànic ladí (4,3%). Mair, Manfrini i Kripp consideren que un Tirol del Sud independent només es pot contemplar com un projecte conjunt dels diferents grups lingüístics, i no només com un projecte germànic, que quedaria massa reduït.
Fins a la fi de la I Guerra Mundial, el Tirol del Sud formava part de la resta del Tirol, que actualment és un dels Estats d'Àustria. Des del pas del territori a Itàlia, a través del tractat de Saint Germain-en-Laye, Roma sempre ha volgut italianitzar la regió, un fenomen que es va intensificar durant la dictadura de Mussolini. El dictador hi va promoure la immigració d'italians, hi va imposar l'ensenyament monolingüe en italià, i va prohibir la retolació en alemany i les publicacions en l'idioma de Luter. A la localitat de Montan, al peu dels Alps, hi ha la tomba d'Ettore Tolomei, que alguns coneixen com “l'enterramorts del Tirol del Sud”. Tolomei va ser un fervent feixista italià dels anys 20 que va prohibir l'alemany i va italianitzar els topònims germànics. Quan va morir va demanar ser enterrat mirant cap al nord, per "poder veure quan els darrers tirolesos marxessin cap a Àustria".
La traïció de Hitler
Curiosament quan Hitler va arribar al poder a Alemanya i es va annexionar Àustria, no va fer res per recuperar els sud-tirolesos, tot i que també eren germànics, per no enemistar-se amb Mussolini. Hitler i Mussolini fins i tot van acordar el 1939 una substitució cultural, i van proposar a la població germànica una tria: o bé emigrar cap a Alemanya i els seus territoris conquerits, o quedar-se a Itàlia i acceptar una italianització total. La derrota d'Alemanya i Itàlia a la Segona Guerra Mundial va impedir que el projecte s'arribés a completar, i amb el tractat Karl Gruber-Alcide De Gasperi (1946) es van tornar a donar drets als germànics.