Una polaritzada Àustria tria avui president entre dues figures antagòniques: un ecologista i un ultranacionalista, encara que aquest últim surt com a favorit i, en el cas de guanyar, es convertiria en el primer populista de dretes en ser cap d'Estat d'un país d'Europa Occidental.

L'irònic, intel·lectual i auster Alexander Van der Bellen, un antic líder d'Els Verds de 72 anys, s'enfronta a Norbert Hofer, vicepresident tercer del Parlament, de 45 anys, que presenta les idees de la ultradreta embolicades en una retòrica amable i propera.

Guanyi qui guanyi serà una fita: serà el primer president des del final de la II Guerra Mundial que no pertany a cap dels dos grans partits tradicionals, el socialdemòcrata i el conservador.

Als antípodes

Els dos aspirants estan als antípodes tant en el personal com en el polític, el que també fa de les eleccions presidencials més renyides en dècades una pugna entre dues visions oposades sobre el futur del país alpí.

Parteix com a favorit l'euroescèptic Hofer a causa de la seva victòria clara i contra pronòstic en la primera volta, quan va aconseguir el 35% dels vots, mentre que Van der Bellen va assolir el 21,3%. Però, segons les enquestes, qualsevol dels dos pot guanyar, ja que gran part de l'electorat no ha decidit encara el seu vot. Per això, ambdós polítics han provat de buscar el votant de centre.

Van der Bellen es presenta com a independent encara que la seva figura està lligada a Els Verds, un partit a l'esquerra dels socialdemòcrates, i ha rebut el suport de nombrosos intel·lectuals, artistes i figures públiques per barrar el pas a la ultradreta.

Hofer, que es defineix com el representant de "la gent normal", assegura que el seu oponent és el candidat dels "esnob", "l'elit" i "la Comissió Europea", i el presenta com un "excomunista", "maçó" i "amic dels immigrants".

El líder verd Van der Bellen. A la imatge exterior, l'ultradretà Hofer exercint el dret a vot en les eleccions austríaques / EFE

L'antic líder d'Els Verds titlla Hofer de titella del líder de l'ultradretà Partit Liberal (FPÖ), Heinz Christian Strache, i de voler utilitzar la presidència per aplanar el camí de l'extrema dreta cap al Govern. Van der Bellen assegura que un president ultradretà seria una vergonya per a Àustria i que el seu ideari polític foragitaria les inversions i danyaria l'economia.

Hofer reitera que no es limitarà al paper tradicional del president, un referent moral que representa el país a l'exterior, sinó que utilitzarà totes les seves atribucions, com la possibilitat de destituir l'actual Govern de gran coalició entre socialdemòcrates i conservadors.

Els austríacs primer

El candidat ultra ha fet del rebuig dels refugiats, que defineix com a "immigrants econòmics", un eix de la seva campanya, i els ha vinculat amb l'augment de l'atur i la criminalitat. El missatge d'"Àustria i els austríacs primer", tant per accedir al mercat laboral com als serveis socials, ha estat una de les seves idees recurrents durant la campanya. Àustria va acollir 90.000 sol·licitants d'asil el 2015, més de l'1% de la població del país, i en diferents enquestes una majoria ha mostrat el seu malestar amb aquesta decisió.

Hofer ha atacat el seu contrincant per l'ideari d'Els Verds, a favor d'una societat oberta i multicultural, i Van der Bellen va recordar que ell mateix és "fill de refugiats", com a descendent d'una família que va fugir de l'ocupació soviètica d'Estònia.

Durant la campanya Hofer ha despertat diverses polèmiques, com assegurar que el 8 de maig, el dia de la capitulació del Tercer Reich, "no era un dia d'alegria", o en confessar que de vegades va armat amb una pistola perquè és una "persona exposada".

Votació molt oberta

Així les coses, la votació es presenta incerta i molt oberta. "És molt difícil poder dir qui guanyarà i quins factors s'hi presentaran, perquè se sap molt poc sobre què faran els simpatitzants socialdemòcrates i conservadors. Si votaran i a qui ho faran", explica Sylvia Kritzinger, professora de la Universitat de Viena especialitzada en anàlisi electoral.

"A Àustria hi ha una quantitat no menyspreable de persones que consideren que és igual de dolent votar un candidat 'verd' que un de 'blau' (el color del FPÖ)", assenyala Kritzinger. "I és possible que moltes persones decideixin no votar o dubtin fins a l'últim moment sobre quin és el mal menor", indica.

"Són unes eleccions amb molts interrogants en les quals Hofer té una millor posició de sortida", afirma l'analista, encara que recorda que gran part del seu suport en primera volta va ser un "vot de protesta" contra els partits tradicionals i el Govern.