Kosovo demanarà oficialment l'ingrés a la Unió Europea aquest dijous, segons ha anunciat aquest dilluns la Ràdio Televisió de Kosovo (RTK). La corporació pública ha assegurat disposar del document oficial de sol·licitud, que serà presentat formalment el pròxim 15 de desembre — en mig de noves tensions amb Sèrbia. També ha afegit que el viceprimer ministre, Besnik Bislimi, és a Brussel·les per preparar aquesta passa. Tot i això, encara es desconeixen alguns detalls sobre la forma com es presentarà la petició. I és que hi ha cinc estats membres que no reconeixen la independència del país: Espanya, Xipre, Grècia, Eslovàquia i Romania. Kosovo va proclamar la independència l'any 2008, reconeguda pels Estats Units i la majoria del bloc comunitari — però no per Sèrbia, la Xina, Rússia o l'Índia.
La notícia no ha agradat gens al govern serbi. El seu ministre d'Exteriors, Ivica Dacic, ha afirmat que Belgrad intentarà impugnar la sol·licitud de Pristina. "Treballarem per demanar als estats membres de la UE que no han reconegut la independència de Kosovo que impugnin l'afer des de l'aspecte de l'estatus que no existeixen les condicions perquè això sigui un tema de debat", ha dit Dacic. En cas de produir-se, la petició d'ingrés al bloc comunitari tindrà lloc en mig de noves tensions entre ambdós països i el bloqueig de carreteres al nord kosovar per part de la minoria sèrbia — que denuncia que el govern de Kosovo els discrimina.
Els compromisos de Kosovo per entrar a la UE
Tornant a la petició, la RTK ha recordat que l'Acord d'Estabilització i Associació de Kosovo amb la UE està en vigor des de l'abril del 2016 i que és l'únic país dels Balcans Occidentals que encara no ha sol·licitat l'entrada al bloc comunitari. El document al qual ha tingut accés el portal públic assegura que "l'ingrés a la UE segueix sent un objectiu estratègic per a Kosovo" i que el país està compromès amb el compliment de les reformes exigides. Alhora, remarca l'ampli consens de l'espectre polític i dels ciutadans a la via cap a la UE — que assoleix el 94% en una població de menys de dos milions de persones.
El document també indica que Kosovo ha augmentat els esforços per enfortir la democràcia, l'imperi de la llei, la lluita contra la corrupció, la lluita contra el crim organitzat, els drets humans i els drets de les minories. "Aplanar el camí per a l'estatus de candidat per a Kosovo seria una clara confirmació per part de la UE que els esforços del país són reconeguts, especialment ara davant de la pertorbació global sense precedents causada per Rússia a la guerra contra Ucraïna", diu el text, que afegeix que Pristina està compromesa amb el diàleg de normalització de les relacions amb Belgrad. El diàleg està centrat en el reconeixement mutu de la sobirania i està facilitat per la UE des del 2011, que mantenen postures totalment oposades sobre l'estatus de Kosovo (en mig de constants crisis i tensions).