El partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha anunciat una proposició de llei per imposar multes de fins a 100.000 euros a entitats públiques i privades que utilitzin barbarismes, sobretot expressions en anglès, en comptes d'italià en les comunicacions oficials. "No és només una qüestió de moda, de les que passen, sinó que l'anglomania té repercussions en el conjunt de la societat", assenyala el text de la proposició, que demana que la llengua italiana sigui protegida i se'n tingui cura.

Segons informa Reuters, els diputats de Fratelli d'Italia han presentat la proposició aquest divendres, i per tirar endavant haurà de ser aprovada a les dues cambres italianes -Congrés i Senat. Els promotors de la iniciativa argumenten que la creixent difusió de l'anglès en l'escena pública "degrada i mortifica" l'italià i proposa que tots els organismes públics i privats han d'utilitzar la llengua de Dante per promocionar béns i serveis.

També estipula que tots els noms i acrònims que indiquin llocs de treball en empreses que operen a Itàlia s'han d'escriure en l'idioma local, amb paraules estrangeres que només estaran permeses si resulten impossibles de traduir.

La creixent implantació de l'anglès en les expressions italianes es comprova en veure que són habituals expressions com hater, make up, password i influencer, i molts altres amb formes italianitzades com blastare (fer callar algú), bannare (bloquejar), i no cal dir googlare o whatsappare. Alguns experts apunten que la influència anglesa també es nota en expressions com andiamo a, que prové de l'anglès going to. La proposició, però, no combat tant les expressions orals, sinó quan aquestes esdevenen formals en comunicacions oficials o retolació.

Tot això passa quan l'italià té una llarga tradició de purisme en les seves paraules, especialment en els neologismes, que va arribar a la màxima expressió durant el govern del feixisme Mussolini. A partir de la Segona Guerra Mundial, i amb la fi del feixisme, va començar una influència de la cultura nord-americana en general que va introduir les primeres expressions angleses. El cantant napolità Renato Carosone va fer befa d'aquestes influències nord-americanes a Tu vuo fa' l'americano (1956).

L'italià, però, sempre ha tingut influències d'altres idiomes després de l'aparició de la llengua normativa. Del francès, hi ha garaje, salopette, menu, lingerie, peluche, clou, roulotte, profiteroles; de l'alemany, strudel, fohn, hinterland, diktat, kitsch, blitz; de l'àrab albicocca, carciofo, zucchero, zero, cifra, algebra, nadir, zenit; de l'hebreu, amen, osanna, alleluja, i del català, remuntada.