Almenys 95 persones han mort i 440 han resultat ferides aquest dimarts a Gaza per l’ofensiva israeliana, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs. Les víctimes, que van arribar als hospitals de l’enclavament, se sumen a les més de 54.600 morts i 125.000 ferits des del 7 d’octubre de 2023. Segons el mateix ministeri, diversos cossos romanen sota la runa o als carrers, inaccessibles per a les ambulàncies i equips de rescat.
➕ Crisi humanitària a Gaza: el nou sistema d’ajuda deixa desenes de morts
➕ Caiguda rècord del suport a Israel a l'Europa occidental i als EUA
Un dels episodis més greus es va produir a Rafah, al sud de Gaza, on almenys 27 palestins haurien mort de matinada quan forces israelianes van obrir foc contra civils que feien cua per rebre menjar a prop d’un centre de distribució. Aquesta situació és fruit de la decisió d’Israel de forçar la creació de punts concrets d’entrega d’ajuda, en lloc de permetre que les Nacions Unides i altres ONG la reparteixin lliurement per tot el territori.
Arran de l’escalada de violència i l’empitjorament de la crisi humanitària, la Fundació Humanitària per Gaza (GHF) ha anunciat aquest dimecres el tancament temporal dels seus centres per fer “reformes” i “millores d’eficiència”, deixant milions de persones sense accés immediat a aliments.
Hamàs: més a prop d'una treva?
En aquest context crític, Hamàs ha fet passos cap a una possible treva. Segons una font egípcia propera a les negociacions, el grup islamista ha esmenat quatre punts clau de la proposta presentada per l’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff. Malgrat mantenir algunes exigències, Hamàs ha cedit en gran part davant les condicions plantejades per Washington.
Una de les modificacions principals és que, un cop iniciat l’alto el foc de 60 dies, les negociacions hauran de continuar de manera ininterrompuda per arribar a un acord de pau permanent sota la supervisió dels Estats Units, Egipte i Qatar. Així mateix, Hamàs exigeix que l’ajuda humanitària entri sense restriccions a totes les zones de Gaza, distribuïda per agències de l’ONU i la Mitja Lluna Roja.
Un altre punt rellevant és la retirada de les tropes israelianes dels territoris ocupats des del 2 de març de 2025, retornant així a la situació prèvia. Finalment, es proposa la creació d’un comitè professional independent que assumeixi l’administració de tota la Franja de Gaza de manera immediata després de l’acord.
Netanyahu acusa Hamàs
Tot i aquestes concessions, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha acusat Hamàs de mantenir-se ferm en la seva negativa a acceptar plenament l’acord, especialment pel que fa a la retirada total d’Israel i la demanda d’un alto el foc permanent. De fet, segons mitjans israelians, el nou document de proposta no inclou cap clàusula que obligui Israel a posar fi definitivament a la seva ofensiva ni a retirar completament les tropes.
En canvi, sí que estableix l'alliberament de deu ostatges vius i divuit morts en dues fases, a canvi d’una treva de 60 dies i el lliurament d’ajuda humanitària, tot i que aquest últim punt s’expressa amb un llenguatge ambigu.