Nous documents oficials revelats aquest dijous mostren que Isabel II va pressionar el govern britànic perquè el seu fill, l’expríncep Andreu, fos nomenat enviat comercial del Regne Unit l’any 2000, poc després que abandonés la seva carrera militar a l’Armada. Els papers, que recullen intercanvis de comunicacions entre el palau de Buckingham i l’executiu laborista de Tony Blair, indiquen que el desig de la reina respecte al futur paper institucional del seu fill va ser traslladat directament a Downing Street. La documentació també apunta que abans de formalitzar el nomenament no es van dur a terme auditories ni investigacions específiques per detectar possibles conflictes d’interès o riscos reputacionals vinculats a Andreu, que anys més tard seria apartat de la vida pública pels seus vincles amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein.

Els documents inclouen comunicacions internes del director executiu del Departament de Comerç Britànic Internacional, David Wright, en què traslladava directament la voluntat d’Isabel II respecte al futur institucional del seu fill. “La reina desitja que el duc de Kent sigui substituït pel duc de York”, afirmava Wright en referència al càrrec d’enviat comercial, i afegia que aquest moviment encaixava “molt bé” amb el final de la carrera naval activa d’Andreu. En els mateixos missatges, Wright insistia que la monarca tenia “molt d’interès” que Andreu assumís “un paper prominent en la promoció dels interessos nacionals” i defensava que no hi havia “cap altre membre de la família reial” disponible per ocupar aquella funció.

El diari The Times interpreta aquests intercanvis com una clara “pressió” d’Isabel II sobre el govern britànic perquè el seu fill assumís una funció destinada a promoure els interessos comercials del Regne Unit arreu del món. Finalment, l’aleshores príncep Andreu va ser designat enviat comercial el 2001 i va mantenir el càrrec durant una dècada, fins al 2011, quan van començar a transcendir públicament els seus vincles amb Epstein. En aquells anys també van sortir a la llum les relacions que havia establert amb representants de països esquitxats per presumptes casos de corrupció, com Tunísia, Kazakhstan o Azerbaidjan. Tot i que el càrrec no comportava un salari fix, el duc de York va acumular nombroses despeses vinculades als seus desplaçaments i allotjaments oficials, i en els darrers anys també han transcendit informacions sobre el nivell de luxe amb què viatjava a costa de fons públics.

La caiguda en desgràcia d’Andreu

La situació d’Andreu Mountbatten-Windsor es va deteriorar progressivament a mesura que es feien públics els seus vincles amb Epstein. Amb els anys va anar perdent els diferents títols i funcions honorífiques fins que, l’octubre passat, el rei Carles III li va retirar l’últim títol oficial que encara conservava, el de príncep. Posteriorment, Andreu va ser detingut a la residència reial de Sandringham House acusat de mala conducta en un càrrec públic. L’antic membre de la família reial també va ser expulsat de la mansió on residia a Windsor, una decisió que fonts pròximes a la corona van justificar com a “necessària”, malgrat que ell continuava negant totes les acusacions.