Els Estats Units estan endurint la seva estratègia contra Cuba per provocar un canvi de règim a l'illa amb un augment de l’escalada de pressió de Washington sobre l’Havana i moviments estratègics molt concrets i directes. A la barreja de sancions, pressió energètica, intimidació militar i missatges polítics sobre un possible “canvi” a Cuba, l’administració Trump ha donat una clau de volta que se suma a la imputació aquest dimecres de l’expresident Raúl Castro per la mort de quatre pilots de l’organització Hermanos al Rescate fa trenta anys: l’exèrcit nord-americà ha ordenat el desplegament immediat en aigües del Carib del portaavions de propulsió nuclear USS Nimitz i el seu grup d’atac, segons ha informat el Comandament Sud, un moviment que encaixa dins d’aquesta escalada de tensions, pressions i amenaces contra Cuba i les autoritats de l'illa, que ja han advertit que els Estats Units estan construint una narrativa per justificar una intervenció militar, com van fer amb Veneçuela a principis d’any, quan també es va acusar Maduro de suposat terrorisme i suport als narcotraficants abans de Trump ordenés a les forces especials els bombardejos sobre Caracas i la captura del president veneçolà.

El Comandament Sud dels Estats Units (SOUTHCOM) ha donat la benvinguda al Carib al grup d’atac del portaavions Nimitz amb un missatge publicat a les xarxes socials. “Benvingut al Carib, grup d’atac del portaavions Nimitz!”, ha indicat el comandament nord-americà, que ha presentat el portaavions USS Nimitz, l’ala aèria embarcada, el destructor USS Gridley i el vaixell de suport logístic USNS Patuxent com “el paradigma de la preparació i la presència”, amb “un abast i una letalitat sense igual” i un clar “avantatge estratègic”. El text acaba amb un missatge subliminar: “L’USS Nimitz ha demostrat la seva capacitat de combat arreu del món, garantint l’estabilitat i defensant la democràcia des de l’estret de Taiwan fins al golf Aràbic”. 

L’USS Nimitz és un dels portaavions més emblemàtics de la història de la marina nord-americana. Va ser el primer vaixell d’una nova generació de portaavions nuclears de la classe Nimitz, dissenyada per complementar els de la classe Kitty Hawk i va ser comissionat el 3 de maig de 1976 pel llavors president Gerald R. Ford. El vaixell porta el nom de l’almirall Chester Nimitz, comandant en cap de la Flota del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. Actualment, ell USS Nimitz (CVN-68) és el superportaavions de propulsió nuclear en actiu més antic de l’Armada dels Estats Units, va entrar en actiu fa 50 anys i es trobava finalitzant la seva gira de comiat abans de la seva retirada del servei. Una gira que tenia com a objectiu fomentar la cooperació, reforçar les aliances marítimes, contrarestar les amenaces regionals i millorar la coordinació operativa. L’USS Nimitz ha afrontat el seu últim gran desplegament operatiu abans de ser retirat del servei, amb activitat en diverses zones estratègiques: primer a l’Indo-Pacífic, després a l’Orient Mitjà i finalment a l’Amèrica Llatina. Durant aquest recorregut, el portaavions ha participat en exercicis navals, operacions de presència estratègica i maniobres de cooperació amb països aliats. També ha fet una escala destacada a Bahrain i s’ha integrat en la missió Southern Seas 2026. El desplegament, però, també ha estat marcat per dos incidents aeris, tot i que les tripulacions implicades van poder ser rescatades. Inicialment, estava previst retirar el Nimitz en primavera, però la Marina ha estès la seva vida operativa fins a març del 2027 per mantenir el mínim de portaavions en servei. Tot i que el retard en la retirada obeeix a raons de disponibilitat, ara ha estat enviat al Carib en un moment en què Washington està endurint molt la pressió sobre Cuba, un moviment que no és vist com a casual.

A la imputació de Raúl Castro i l’enviament del portaavions USS Nimitz a la zona, se suma també l'ofensiva dels missatges polítics després que l’administració Trump hagi imposat noves sancions contra el govern de l’Illa. D’una banda, el secretari d’Estat, Marco Rubio, va fer una crida al poble cubà per establir una “nova relació” directa, sense la tutela de les autoritats de l’illa, a les quals va acusar de “saquejar milers de milions de dòlars” a través d’empreses com el Grup d’Administració Empresarial S.A. (GAESA), un conglomerat propietat de les Forces Armades cubanes. “Mentre vosaltres patiu, aquests empresaris acumulen 18.000 milions de dòlars en actius i controlen el 70% de l’economia de Cuba. Tot passa per les seves mans”, va afirmar Rubio hores abans en un vídeo en castellà publicat a les xarxes socials. En el missatge, va afegir que, a parer seu, “la veritable raó per la qual no tenen electricitat, combustible ni aliments a l’illa és que els qui controlen el país han saquejat milers de milions de dòlars, però res d’això s’ha utilitzat per ajudar el poble”.

A això s’hi suma la imputació de l’expresident cubà Raúl Castro per part del Departament de Justícia dels Estats Units, pel derrocament, el 1996, de dos avions civils en aigües internacionals. Les aeronaus pertanyien a l’organització d’exiliats cubans Hermanos al Rescate i en l’incident van morir tres ciutadans nord-americans i un resident als Estats Units. L’acusació va estar interpretada pel president cubà, Miguel Díaz-Canel, com un intent de “justificar” una eventual agressió militar contra el país caribeny. També el va qualificar de “prova” de la “supèrbia i frustració” que, segons ell, provoca als representants de “l’imperi” la “fermesa indestructible de la Revolució cubana” i la “unitat i fortalesa moral” del seu lideratge.