Primera reacció de l'Iran a la intervenció dels Estats Units en la guerra entre el règim islamista i Israel bombardejant tres centrals nuclears del país. El ministre iranià d'Afers Exteriors, Abás Araqchí, ha afirmat que l'Iran es reserva "totes les opcions" per defensar-se després de l'atac ordenat pel president nord-americà, Donald Trump, i ha advertit que aquest "indignant" pas que ha escalat el conflicte a l'Orient Mitjà "tindrà conseqüències eternes". Teheran ha titllat de "conducta extremadament perillosa, il·legal i criminal" l'atac nord-americà i ha assenyalat que suposa una "greu violació" de la Carta de les Nacions Unides i del Dret Internacional. Així, el règim xiïta ha enviat un missatge d'urgència al Consell de Seguretat de l'ONU condemnant el "bombardeig il·legal i imprudent" americà i exigint que els Estats Units i el "sanguinari règim sionista" rendeixin comptes davant la comunitat internacional.
Després dels atacs americans, el Centre de Seguretat Nuclear de l'Iran ha assegurat que "no s'han registrat indicis de contaminació" en els complexos nuclears que han estat bombardejats. "Per tant, els residents propers a les centrals nuclears no corren cap perill", han indicat les autoritats iranianes en un comunicat.
Tanmateix, la primera resposta iraniana no ha tardat a aparèixer: aquest matí han sonat sirenes antiaèries a Jerusalem i en diversos punts del centre i el nord de l'Estat israelià per una nova onada d'una trentena de míssils llançats des de l'Iran. Les alarmes han començat a sonar a prop de les 7:40 h, unes quantes hores després de l'atac nord-americà, i després d'elles s'han sentit explosions durant uns minuts, d'acord amb fonts d'EFE sobre el terreny. La Força Aèria d'Israel ha interceptat diversos míssils, segons detalla l'Exèrcit israelià en un comunicat. Aquesta és ja la segona setmana de foc creuat entre l'Iran i Israel. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va iniciar l'ofensiva acusant Teheran de ser darrere del grup islamista palestí Hamàs, que va atacar territori israelià el 7 d'octubre de 2023. Des de llavors, hi ha hagut uns 400 morts i 3.000 ferits a l'Iran.
Foc sobre Tel-Aviv
Per la seva part, el servei de Bombers i Rescat d'Israel ha confirmat "danys directes" en edificis residencials als districtes centrals, en el de Dan —que inclou l'àrea metropolitana de Tel-Aviv— i en el de la costa; en el que sembla un nou impacte de míssil contra la ciutat portuària de Haifa. Segons la ràdio de l'Exèrcit, les alarmes antiaèries no han sonat a Haifa, per raons que es desconeixen, la qual cosa ha impedit a la població de conèixer que l'Iran havia atacat. Però ja a les 3:45 de la matinada a Israel (00:35 GMT), s'havia prohibit a tot el país qualsevol activitat educativa, reunions i l'obertura de centres de treball per motius de seguretat. La Policia israeliana, al seu torn, ha dit haver rebut informes "de la caiguda d'armes en diversos llocs del districte de Tel-Aviv", però que de moment només havien rebut trucades sobre danys i no sobre víctimes. També han atacat l'aeroport internacional Ben Gurión —tot i que l'espai aeri del país estava tancat fins aquest migdia, quan arribaran vols de repatriació—.
Aquesta matinada ja hi ha hagut un altre atac iranià amb míssils sobre territori israelià, que ha deixat almenys 86 persones ferides. Entre els quals, un jove de 30 anys en estat moderat per una ferida de metralla en "la part superior del cos". En el centre del país, un vehicle ha estat assolit per un projectil a prop d'un altre edifici residencial, causant nombrosos danys, i a la costa de Haifa, diversos edificis han estat destruïts com a resultat d'un impacte directe. "Els bombers treballen al lloc per buscar, localitzar i rescatar les persones atrapades", ha confirmat el cos en l'últim comunicat.