L’Iran ha estudiat la possibilitat d’atacar objectius militars nord-americans a Europa si el president dels Estats Units, Donald Trump, decideix intensificar l’ofensiva contra la República Islàmica. Segons dues fonts pròximes al règim iranià citades aquest dimecres pel Financial Times, Teheran prepara diferents escenaris per ampliar el conflicte més enllà de l’Orient Mitjà en cas d’una nova escalada de Washington. Entre els possibles objectius hi ha instal·lacions utilitzades pels Estats Units en països del sud-est d’Europa. Les forces iranianes haurien analitzat específicament actius a Bulgària, després que el país autoritzés el mes passat l’ús de la base aèria de Bezmer per al reabastament d’avions nord-americans. Una de les fonts consultades pel diari britànic assegura que Xipre també es troba entre els escenaris considerats. L’illa acull la base aèria britànica d’Akrotiri, que va ser atacada per un dron al març. Funcionaris occidentals van atribuir aleshores l’atac probablement a forces pròximes a Teheran, i no a un llançament efectuat directament des de territori iranià. Els plans estudiats per l'Iran no es limitarien a instal·lacions militars. El Financial Times assenyala que les forces iranianes també han valorat la possibilitat d’atacar cables submarins de fibra òptica a l’estret d’Ormuz si torna a agreujar-se l’enfrontament amb els Estats Units.
Teheran dona per probable una nova escalada
Les amenaces es produeixen en un moment de pessimisme creixent dins del règim iranià sobre les possibilitats d’arribar a un acord amb Washington. Fonts pròximes al poder asseguren al diari que bona part de la cúpula iraniana considera que la represa d’una guerra a gran escala és una qüestió de quan passarà i no de si passarà. Les negociacions per normalitzar el trànsit per l’estret d’Ormuz continuen bloquejades. Trump va assegurar dimarts que no hi ha converses ni reunions en marxa o previstes amb Teheran, mentre que el líder suprem iranià, l’aiatol·là Mojtaba Khamenei, ha reforçat durant els últims dies el pes dels sectors més durs en l’estructura militar i de seguretat del país.
La Guàrdia Revolucionària ja havia advertit el mes passat que qualsevol base utilitzada per llançar atacs contra territori iranià seria considerada un objectiu legítim. El missatge augmenta la pressió sobre els països europeus que acullen instal·lacions utilitzades pels Estats Units. L’abast d’una eventual represàlia dependria de les accions de Washington. Una de les fonts consultades pel Financial Times sosté que Teheran prepara una resposta de més abast si Trump compleix les seves amenaces de destruir infraestructura iraniana. El president nord-americà havia advertit al juliol que els Estats Units destruirien un pont o una central elèctrica de l’Iran per cada atac iranià contra un vaixell a l’estret d’Ormuz.
Míssils capaços d’arribar al sud d’Europa
La capacitat iraniana d’atacar territori europeu existeix, tot i que presenta importants limitacions. Sidharth Kaushal, investigador del Royal United Services Institute (RUSI), explica al diari que Teheran podria utilitzar míssils balístics d’abast mitjà, com variants de la família Shahab, contra instal·lacions nord-americanes situades al sud i al sud-est d’Europa. Tanmateix, la seva capacitat destructiva i la seva precisió disminuirien a mesura que augmentés la distància.
L’Iran no limita amb Europa, però tampoc n’és gaire lluny en termes de distància militar o aèria. Des de l’oest de l’Iran fins a la part europea de Turquia hi ha aproximadament 1.500–1.700 km en línia recta. Des de Teheran fins a Istanbul són uns 2.000 km, i fins a Atenes, prop de 2.500 km. Durant els darrers deu anys, l’Iran ha ampliat el seu arsenal de míssils, fet que ha situat una part més gran d’Europa dins del seu abast, amb rangs de 2.000 km o més que ja poden arribar a zones del sud-est del continent.
Atacs frustrats contra bases britàniques
L'Iran ja ha intentat demostrar que pot portar el conflicte molt lluny de les seves fronteres. Després de l'inici de la guerra entre els Estats Units, Israel i la República Persa al febrer, Washington va acusar Teheran de llançar diversos míssils contra Diego García, la base militar conjunta nord-americana i britànica situada a l’oceà Índic, a uns 4.000 quilòmetres de l’Iran. Cap no va arribar a l’objectiu. Al març, Turquia també va informar que les defenses aèries de l’OTAN havien interceptat diversos míssils balístics llançats des de l’Iran. Aquell mateix mes es va produir l’atac amb un dron contra la base britànica d’Akrotiri, a Xipre.
Més recentment, fonts iranianes destaquen l’atac del mes passat contra una base nord-americana a Jordània, en què van morir tres militars dels Estats Units. Segons les fonts consultades pel Financial Times, es va tractar de l’atac iranià de llarg abast més precís fins ara i també va ser concebut com un advertiment a Europa sobre la possibilitat que el conflicte s’estengui.
Mohsen Rezaei, nou home fort
La tensió creixent coincideix amb un enduriment de la política interna iraniana. Khamenei -o qui estigui marcant l'estratègia militar davant els dubtes entorn del líder suprem i el pes creixent de la Guàrdia Revolucionària- ha situat figures de la línia dura en càrrecs estratègics, entre les quals Mohsen Rezaei, antic comandant de la Guàrdia Revolucionària, nomenat diumenge passat nou cap del Consell Suprem de Seguretat de l'Iran, màxim responsable de seguretat del país. Mohsen Rezaei (a la imatge principal) es va burlar dimarts de la pretensió del president nord-americà, Donald Trump, sobre l’estret d’Ormuz, compartint una imatge amb el missatge "Alguns somnis són massa lluny de la realitat", després que Trump publiqués un mapa en què etiquetava aquesta via marítima com a "NOU territori dels EUA". "La distància entre la incapacitat dels Estats Units per reobrir l’estret d’Ormuz i la seva pretensió de posseir-lo és més gran que les 7.000 milles que separen Washington del mateix estret", va escriure Rezaei a X. "Benvinguts a l’ordre postnord-americà al golf Pèrsic", va afegir.
El moviment ha estat interpretat a Teheran com una pèrdua d'influència temporal dels sectors partidaris de mantenir obertes les negociacions amb Washington. Dins del règim, alguns dirigents consideren que els Estats Units no respectaran cap acord si l’Iran no aconsegueix elevar prèviament el cost militar i econòmic d’incomplir-lo.
“If you enter the Gulf, first of all, we will give a tough, painful and unprecedented response and break the naval blockade,”
— John Hussain (@johnhussainpres) August 17, 2026
But more importantly, we may withdraw from the NPT (Nuclear Non Proliferation Treaty). Do you know what will happen to you if we withdraw? So… don't… pic.twitter.com/J7D5DeONVI
La treva diplomàtica assolida al juny es va esfondrar el mes passat després de nous atacs contra vaixells a l’estret d’Ormuz i que Washington i Teheran s’acusessin mútuament de vulnerar l’entesa provisional. Des d’aleshores s’han succeït els atacs i les represàlies, mentre els Estats Units han tornat a imposar un bloqueig sobre ports iranians. Amb les negociacions estancades, la principal incògnita és fins on estaria disposat a arribar Teheran. Els experts consultats pel diari consideren possible un atac directe de llarg abast, però apunten que l’ús de milícies i forces aliades a l’Orient Mitjà podria resultar militarment més eficaç que el llançament d’un nombre limitat de míssils contra Europa.