El govern iranià ha anunciat que deixa de complir a la pràctica les limitacions imposades al seu programa atòmic per l'acord nuclear de 2015, encara que continuarà cooperant amb l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (AIEA).

Segons el comunicat oficial, el cinquè i definitiu pas de reducció de compromisos nuclears "elimina l'última restricció tècnica que quedava, que era el límit en el nombre de centrifugadores", que era d'unes 6.100 per a la producció d'urani.

El programa nuclear de la República Islàmica de l'Iran no enfronta així restriccions operatives a la capacitat i el percentatge d'enriquiment d'urani, la quantitat de material enriquit i la investigació i el desenvolupament.

A partir d'ara, el programa nuclear de l'Iran es desenvoluparà únicament en funció de les seves "necessitats tècniques", va agregar el text, publicat després d'una reunió del Gabinet presidit per Hasan Rohaní.

Malgrat deixar de complir les limitacions, l'Executiu iranià no va anunciar la seva retirada de l'històric pacte, que sí que va ser abandonat pel maig de 2018 pels Estats Units, que va reimposar a més sancions a l'Iran.

L'Iran va començar el maig passat a deixar de complir gradualment els seus compromisos nuclears i donar ultimàtums de dos mesos a la resta de signants de l'acord (Rússia, Xina, França, el Regne Unit i Alemanya) perquè contrarestessin les sancions nord-americanes.

Un pas més per la tensió

El portaveu del Ministeri d'Exteriors de l'Iran, Abas Musaví, va explicar hores abans de l'anunci oficial que ja havien pres una sèrie de decisions respecte al cinquè pas però que aquestes es podien veure afectades a causa de "la situació actual".

Divendres passat, EE. UU. va matar en un bombardeig a Bagdad al comandant de la Força Quds de la Guardia Revolucionaria iraniana, Qasem Soleimani, i Teheran ha promès que venjarà aquest crim.

Davant d'aquestes amenaces, el president nord-americà., Donald Trump, va assegurar ahir que té identificats 52 objectius de l'Iran per respondre "molt ràpid" i "molt fort" a les eventuals represàlies de Teheran.

Tenint en compte aquestes declaracions, el portaveu d'Exteriors va indicar que "en política, tots els esdeveniments i amenaces estan vinculats entre si".

La possibilitat que l'assassinat de Soleimani afectés al ja malmès acord nuclear era una opció que temien els altres signants, per la qual cosa la Unió Europea va fer un intent in extremis avui per evitar-ho.

Crida de la UE

El Servei Europeu d'Acció Exterior va informar que el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, havia convidat al ministre iranià d'Exteriors, Mohamad Yavad Zarif, Brussel·les per tractar aquest assumpte.


Borrell va subratllar "la importància de preservar" l'acord nuclear iranià que, segons el seu parer, "continua sent crucial per a la seguretat global", mentre que Rússia, aliat de l'Iran, va expressar la seva esperança que l'assassinat del comandant Soleimani no afectés el JCPOA.

Les autoritats iranianes ja van superar a començaments de juliol tant el límit de 300 quilos de reserves emmagatzemades d'urani com el nivell d'enriquiment del 3,67 %, assolit una puresa del 4,5 %, que ara pot ser fins i tot superada.

Teheran ha assegurat que és capaç de tornar a enriquir urani al 20 % ràpidament ja que va assolir abans de la firma del pacte aquest nivell que és, no obstant això, molt inferior al necessari per desenvolupar la bomba atòmica.

També s'ha superat el límit d'emmagatzemament d'aigua pesada, s'ha posat en funcionament centrifugadores avançades ANAR-4 i ANAR-6, quan el JCPOA només permet utilitzar les de primera generació, i s'ha començat a enriquir urani en la planta de Fordo.

Malgrat deixar de complir els seus compromisos, les autoritats iranianes han reiterat en nombroses ocasions que el seu objectiu no és fabricar armes nuclears