Un grup d'experts de l'Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha analitzat i debatut sobre l'abast de la decisió de l'emir de Qatar, Tamim bin Hamad al Thani, que els membres del Consell de la Shura, l'assemblea consultiva del país, siguin elegits per primera vegada mitjançant eleccions directes l'octubre de l'any que ve, així com les tendències que pot marcar.

Han elaborat tres anàlisis sobre com incideix la decisió a l'escenari polític, l'econòmic i el diplomàtic. En el discurs en el qual ho va anunciar, l'emir va afirmar estar fent passos importants per enfortir les tradicions del Consell Assessor de Qatar i desenvolupar el procés legislatiu a través d'una participació pública més àmplia de conformitat amb la Constitució que va ser sotmesa a referèndum el 2003, i va ser aprovada l'any 2004. Es tracta d'una decisió d'ampli impacte geoestratègic a la zona i que vaig poder influir en tota la política futura a la zona del Golf Pèrsic.

El Grup de Debat de Noves Perspectives per a un Món Diferent de l'Institut assenyala que reflecteix la seva voluntat "per fer avançar la democràcia i la societat qatariana"

Segons la Constitució qatariana, l'assemblea ha d'estar formada per 45 membres dels quals dos terços són triats per votació i la resta són nomenats per l'emir, però fins ara tots els membres són designats, incloses quatre dones en aquesta legislatura. Els analistes subratllen que aquest és un pas molt important en la innovació del seu procés polític que s'endinsa en la democratització de les seves institucions principals, allargant la implicació cívica en la gestió dels assumptes de l'Estat. "És per això fonamental que la iniciativa compti amb el suport més gran possible, tant intern com internacional".

Els analistes de l'Institut, en el primer debat sobre els escenaris polítics en els quals s'emmarca aquesta decisió de l'emir de Qatar, assenyalen que tan rellevant com la democratització de l'elecció amb la celebració dels anunciats comicis és l'assumpció de més prerrogatives per aquesta institució, algunes de tan importants com l'aprovació del pressupost estatal o el cessament de ministres del Govern, que fins ara ha consultat les seves polítiques amb el Consell, sense que aquest tingués l'última paraula.

Governat per la família Al Thani des de mitjans del segle XIX, Qatar ha experimentat en els últims 60 anys un canvi espectacular que, no obstant això, prossegueix el seu ritme modernitzador en els més variats àmbits. "D'un pobre protectorat britànic conegut principalment per la producció de perles es va transformar en un estat independent amb importants ingressos per petroli i gas natural", expliquen els analistes.

L'exemir Hamad bin Khalifa Al Thani, qui va assumir el poder el 1995, va marcar el començament d'àmplies reformes polítiques i dels mitjans, encoratjant en paral·lel una inversió econòmica sense precedents i un creixent paper de lideratge regional, en part a través de la creació de la xarxa àrab de notícies per satèl·lit Al-Jazeera i la mediació en alguns conflictes regionals.

Estabilitat política i empresarial

En la dècada de 2000, Qatar va resoldre les seves antigues disputes frontereres amb Bahrain i l'Aràbia Saudita i el 2007 havia assolit ja l'ingrés per càpita més alt del món. Qatar no va experimentar aldarulls domèstics o violència com la que es va poder apreciar en altres països del Pròxim Orient i Àfrica del Nord el 2011. L'anàlisi de l'Institut Coordenades indica que "això va ser degut en part a la seva immensa xarxa de mecenatge i riquesa, mostrant una envejada estabilitat política i social".

Afegeix que a mitjans de 2013, Hamad va abdicar pacíficament, transferint el poder al seu fill, l'actual emir Tamim bin Hamad, qui gaudeix d'àmplia popularitat en la societat qatariana, que li reconeix la seva diligència i habilitat per esquivar l'embargament econòmic imposat per alguns països de la regió, però també pels seus esforços per millorar els sistemes de salut i educació del país, i per la seva expansió de la infraestructura en previsió de la celebració a Doha del Mundial de Futbol 2022. Tot això, assenyala l'informe, està canviant la faç de Qatar davant de si mateix i davant del món.

La peculiar idiosincràsia de Qatar ha estat objecte de valoracions, en ocasions discutides, respecte del bon funcionament del seu sistema, "que ara enfronta un important i nou repte en una regió caracteritzada en bona mesura per la debilitat de la seva afecció democràtica. És per això que les reformes en curs li situen clarament a l'avantguarda i serviran de mirall obligat als altres països de la regió", apunta l'Institut Coordenades.

Incideix que la seguretat, la llibertat econòmica o la qualitat de vida han estat sempre actius molt valorats a Qatar, confiant-se en l'adopció progressiva de millores en altres àmbits per donar resposta a una agenda singular en la qual sobresurten assumptes com la ciutadania o la immigració, la situació de la dona o el medi ambient. "La sensibilitat oficial entorn d'aquests tòpics va en augment, presagiant-se novetats a curt termini", assenyala l'anàlisi de l'Institut.

Es pot assenyalar que la ciutadania a Qatar s'hereta únicament sent fill de pare qatarià, i per accedir a ella els residents han d'acreditar un mínim de 25 anys de residència al país, el que no implica que aquesta s'atorgui amb facilitat fins i tot complint aquests requisits. A Qatar les dones tenen els mateixos drets que els homes i està prohibida la discriminació per gènere, destaquen.

"Bon exemple d'aquesta capacitat de superació a tants fronts és el repte ambiental. El pla 'Visió nacional 2030' que el monarca Al Thani ha elaborat inclou un ús sostenible dels recursos, aigua neta, més reciclatge, construccions amb eficiència energètica i reducció d'emissions. Un paper important s'atribueix a les energies renovables: l'eòlica i, sobretot, la solar. D'això s'està parlant i actuant seriosament", incideix l'estudi.

Els analistes de l'Institut sostenen que l'anunci d'eleccions lliures per al proper any reflecteix la ferma voluntat de l'emir Tamim per fer avançar la democràcia i la societat qatariana, la qual cosa constitueix "no només una demostració expressa de l'afany de modernització i homologació amb els països més avançats del món, sinó una garantia de propòsit per abordar altres assumptes pendents de l'agenda nacional".