Els ciutadans dels Estats Units van escollir recentment un nou president per al seu país. Al mateix temps, van optar per la promesa d’una nova i renovada política exterior. Joe Biden ha exposat en diverses ocasions la seva intenció de revertir aquesta política a una que permeti al país definir-se de nou com a líder en l’escenari mundial. En principi, té la intenció de promoure la seguretat, la prosperitat i els valors del Estats Units per renovar les aliances i liderar els conflictes globals. Així doncs, s’espera del nou líder americà que s’impliqui també en el repte que suposa ara mateix Hong Kong, encara que això pugui comprometre les seves relacions amb la Xina. 

Al març del 2019 van tenir lloc les primeres protestes a Hong Kong contra la introducció del projecte de la -ja aprovada- llei de seguretat al Parlament xinès. Aquesta llei exposarà els residents del territori hongkonguès al sistema legal de la Xina, minant així l’autonomia de la regió i permetent condemnes a cadena perpètua en tot allò que Pequín consideri subversió, secessió, terrorisme o connivència amb forces estrangeres. La situació ha suscitat des de la introducció del projecte de llei moltes manifestacions i protestes que encara no han cessat definitivament, i que han topat amb una resposta violenta per part de les autoritats de Hong Kong.

11082019 police arrest anti government protesters during a rally in sham shui po hong kong jerome favre efe

Agents de policia arresten una protestant a Hong Kong l'agost de 2019 / Jerome Favre (EFE)

Aquesta antiga colònia britànica va tornar a estar sota control xinès a partir de 1997 amb una promesa d’autonomia per al territori de Hong Kong, que es definia amb la política “Un país, dos sistemes”. Sota aquest lema es varen conservar aspectes com ara la burocràcia pròpia, la llibertat dels mitjans de comunicació lliures o l’internet obert, entre altres qüestions, sota control del propi territori, en comptes del xinès. En principi, doncs, Hong Kong hauria de gaudir d’aquestes i altres garanties que sembla ser que es debiliten amb el temps, passant a dependre cada cop més de Pequín. És així perquè la comunitat de Hong Kong, a diferència de la de la Xina continental, se sent legitimada per expressar-se i fer activisme a favor d’una democràcia completa. Això amenaça, però, el desig de control absolut a tota la Xina que demostra tenir Xi Jinping, i crea situacions de conflicte, tal com es fa palès en el cas d’aquestes protestes en contra de la llei de seguretat imposada pel govern xinès.

Per altra banda, Hong Kong és per als Estats Units una base per a grans inversions i operacions multinacionals, incloent-hi centres de gestió de bancs i institucions financeres nord americanes que pretenen tenir impacte en els mercats xinesos. Per altra banda, Washington es veu vinculat a la Xina en molts desafiaments diplomàtics que han portat, per exemple, al tancament dels consulats de Houston i Xengdu, a l’aplicació de sancions per part dels Estats Units a l’economia de la Xina i als funcionaris xinesos, o a la prohibició d’importació de cotó de Xinjiang, ja que és el treball forçat als uigurs el que permet la seva creació.

Això, sumat a les protestes a Hong Kong i des de que Pequín va utilitzar la llei de seguretat nacional per acabar amb aquestes manifestacions pro-democràcia, ha fet que les mesures de l’administració anterior amb Donald Trump al capdavant hagin estat insuficients. L’administració Trump no va ser molt estricta amb Xi Jinping en el que es refereix a la protecció de la democràcia. Els EUA van posar fi al tracte econòmic preferent amb Hong Kong amb la intenció de castigar la Xina i van imposar sancions al país signant l’acta per als drets humans i i la democràcia de Hong Kong, alhora que van prohibir els viatges als funcionaris xinesos. Per tal de ser reelegit, Trump va inclús culpar a la Xina de la propagació de la pandèmia del coronavirus. De fet, Trump fins i tot va intentar interferir en els assumptes interns de Hong Kong per tal d’atacar els xinesos. 

No obstant això, al novembre del 2020, Trump va canviar de parer donant suport a les accions de la Xina a Hong Kong considerant que havien actuat de forma molt responsable. Així doncs, pel que fa al problema hongkonguès, els moviments de l’anterior president han posat en perill les relacions amb la Xina. Aquesta forma inestable, inexacta i canviant de funcionament, ha permès la Xina actuar amb impunitat i vulnerar l’autonomia de Hong Kong. Malgrat que hi ha hagut una forta posició de l’administració Trump a la Xina en molts temes com ara la repressió als uigurs, no hi ha hagut cap intervenció important a l’hora de protegir la democràcia a Hong Kong.

Tot i així, és digne de menció que els ciutadans pro-democràtics de Hong Kong tenen una visió positiva de l’acció de Trump amb la Xina. Si més no, sembla ser que ho prefereixen al que creuen que poden esperar ara de la nova administració de Biden. Consideren que, tot i que Trump no ha pres la iniciativa en algunes ocasions, actuacions com la signatura del projecte de llei per donar suport als ciutadans de Hong Kong són indicació d’una posició dura contra la Xina. De fet, els hongkonguesos estan molestos amb la victòria de Biden, que temen que no s’imposi davant la Xina, tenint en compte que altres presidents demòcrates solien prioritzar el diàleg i el comerç amb la Xina en lloc de protegir els drets humans o la democràcia. A més, resulta ser que els residents de la regió reben molts comentaris mal verificats, mems i notícies escollides subjectivament que creen falses conspiracions i polarització sobre el president Biden i prevalen sobre l’anàlisi objectiva. 

La pressió que Biden sigui capaç de posar sobre la Xina i la consecució del fet que els hongkonguesos superin la seva percepció preconcebuda del lideratge dels demòcrates cap a la Xina, serà el que determinarà l’acció dels EUA a Hong Kong.

Ara per ara, el secretari d’Estat de l’administració Biden, Anthony Blinken, ha manifestat que la nova administració de Biden donarà suport als residents de Hong Kong i s’oposarà a la repressió provinent de Pequín. A més, l’assessor de seguretat nacional, Jake Sullivan, ha expressat la intenció dels Estats Units d’unir-se amb Hong Kong en contra de l’assalt que Pequín està duent a terme contra les seves llibertats, intentant ajudar els perseguits a trobar un refugi segur. En principi, la nova administració nord-americana ha expressat l’objectiu d’adoptar una línia més dura respecte a la Xina que el president Trump pel que fa a la democràcia, la qual cosa suposaria un nou front a assumir per a Biden, no només amb la Xina, sinó en política exterior en general.

En aquest context, cal posar sobre la taula allò que els Estats Units poden dur a terme en aquest context de bones intencions que encara no ha pogut materialitzar-se. En primer lloc, caldria esperar que la nova administració condemnés públicament els abusos a la democràcia i als drets humans que la Xina ha protagonitzat, ja no només centrant l’argumentari en Hong Kong sinó en tot el conjunt de les seves accions. Seria útil que Biden definís el camí que es disposa a seguir quan es tracti de violacions a la democràcia en l’àmbit internacional abans de començar a portar aquesta nova política exterior a la pràctica. Això deixaria clar a Pequín que es trobarà amb un impediment real a l’hora de continuar per la via de la repressió a Hong Kong. Seria una bona idea seguir la línia que Anthony Blinken va començar a dibuixar al comunicar a Yang Jiechi, que forma part del Politburo del partit comunista xinès, que els EUA continuarien posant-se de part dels drets humans i els valors democràtics, incloent Xingjiang, el Tibet i Hong Kong. Més enllà i un cop empreses les iniciatives expressades, utilitzar fòrums internacionals per avergonyir públicament la Xina pel seu comportament també podria formar part d’una estratègia útil en allò referent a Hong Kong.

En general, Biden hauria d’escollir una política més estructurada que l’anterior, sempre adoptant una posició més forta contra la Xina que la que va prendre com a vicepresident d’Obama, per tal de mostrar als residents de Hong Kong la predisposició a defensar els seus drets, més enllà del que hagin pogut fer els seus predecessors demòcrates. A més, té l’oportunitat de complaure el consens bipartidista al Congrés americà que aposta per una línia més dura sobre la Xina quan es tracta d’abusos de drets humans. 

Un altra iniciativa intel·ligent seria utilitzar la diplomàcia multilateral per tal d’oferir confiança als seus aliats a tota la regió d’Àsia i el Pacífic, la qual cosa plantejaria un repte a Pequín atès que aquest moviment requeriria de la implicació d’altres grans potències que podrien acabar desafiant la Xina. Això mantindria la pressió sobre qüestions que impliquen tant la Xina com Hong Kong, però també Xinjiang i Taiwan, a banda d’augmentar l’esperança que els hongkonguesos posen en els Estats Units. A més, també seria útil reforçar la seva aliança amb el Regne Unit, Austràlia i Canadà per poder comptar amb ells en aquest afer, ja que tots han criticat públicament la Xina per imposar una nova llei de seguretat a Hong Kong. De fet, seria inclús interessant unir-se a la iniciativa que el Regne Unit ha pres obrint les seves fronteres a aquells refugiats que fugen de la repressió política a Hong Kong.

 

Així mateix, seria digne de consideració un enduriment de les regulacions comercials amb empreses que s’impliquen amb el govern xinès a l'hora de vigilar les figures principals de les protestes pro-democràcia de Hong Kong. Seria útil utilitzar controls d'exportació per dissociar els Estats Units de les empreses xineses i altres entitats que s’impliquen amb Pequín per tal de reduir les manifestacions pro-democràcia. A banda d’això, augmentar el control de les notícies falses i la propaganda a les xarxes socials també seria convenient. És molt important que els Estats Units tinguin als hongkonguesos al seu costat si volen prendre iniciativa contra els atacs a la seva democràcia. Per tant, és necessari diferenciar-se de l’enfocament dels presidents demòcrates anteriors a la Xina i, per tal d’aconseguir-ho, és imprescindible tornar a una visió real de les intencions dels EUA envers la Xina. La nova administració haurà de treballar per a un control més estricte de les falses notícies, conspiracions, anàlisis falses i propaganda que circulin per la xarxa.

Més enllà d’això, també cal tenir en compte que l'enduriment de mesures cap a la Xina no haurien de tenir com a instrument principal les sancions, ja que la seva aplicació podria empitjorar la situació. Tot i que poden ser una bona estratègia en la consideració de segons quins aspectes, també podrien castigar els bancs nord-americans i altres empreses que operen a Hong Kong. A més, les sancions han representat un mètode insuficient i insignificant per a la Xina, tal com han demostrat les poques conseqüències que han tingut les de l'administració anterior. A la vegada, cal tenir en compte que s’ha de preveure com una lluita complicada i a llarg termini. La Xina no respondrà de seguida a les amenaces i inclús ha manifestat que continuarà pel camí del socialisme xinès, la qual cosa comportarà nous atacs a la democràcia i la repressió. De fet, el ministre d’Afers Exteriors xinès, Yang Jiechi, demana als EUA que es facin càrrec dels seus propis assumptes interns, en lloc d’intervenir en els sistemes polítics i els interessos bàsics dels altres

Sense cap mena de dubte, Biden té molt camí per recórrer en política exterior, però és molt probable que la Xina sigui un dels reptes més complicats per als Estats Units. És clar, però, que això no és pas novetat, ja que mai han estat fàcil les relacions entre les dues potències mundials.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat