El president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, s'han trobat avui a Verdun, escenari d'una de les pitjors batalles de la Primera Guerra Mundial, per commemorar el seu centenari. A Verdun, una de les batalles més sagnants de la història de la humanitat, els francesos van tenir-hi 378.000 baixes, i els alemanys 337.000, entre morts, desapareguts i ferits. A l'ossera de Douaumont, un dels escenaris de la trobada, s'hi conserven, barrejades, les restes de 130.000 combatents d'ambdós bàndols.
Per la reconciliació
Hollande ha assegurat que Verdun representa el pitjor i el millor d'Europa. El pitjor perquè va ser l'escenari dels combats més sagnants del continent, i el millor perquè s'ha convertit en símbol de reconciliació entre francesos i alemanys. Merkel i Hollande han coincidit en destacar que Verdun actualment és un escenari d'esperança. Per això s'ha volgut que en aquest acte hi tinguessin un gran protagonisme joves de les dues nacionalitats: la commemoració s'ha plantejat com un esdeveniment més projectat cap al futur que cap al passat.
Verdun: la ignomínia
A Verdun s'hi van experimentar algunes de les armes més destructives d'aquell moment, com el llançaflames o les armes químiques. Els soldats d'un i altre bàndol van passar mesos amagats en brutes i perilloses trinxeres, sotmesos al martelleig constant dels bombardejos, amenaçats pels seus propis oficials, patint atacs de gasos com la iperita, contra la qual gairebé no tenien defenses... A més dels que van morir, centenars de milers de soldats van quedar amputats, o van patir malalties cròniques com a conseqüència dels gasos tòxics.
I la falta de voluntat política de curar les ferides obertes va provocar la humiliació dels vençuts que va conduir a la Segona Guerra Mundial. Per això els líders francesos i alemanys tenen, en l'actualitat, la prioritat d'escenificar la voluntat de reconciliació: és l'anomenat "esperit de Verdun", que s'ha imposat des dels anys seixanta.