L'arribada de Barack Obama a l'Havana, una imatge simbòlica però transcendental, representa la primera visita d'un president nord-americà a Cuba des de 1928. La trobada entre el màxim mandatari dels Estats Units i el president de Cuba, Raúl Castro, s'emmarca en la represa de les relacions entre ambdós països. Però, per què ha estat tants anys aïllat el règim cubà? Com s'explica la tensió de l'illa caribenya amb la primera potència del món? Quines raons històriques han motivat aquesta situació? Davant aquestes preguntes, convé fer un repàs històric dels episodis més rellevants de la relació EUA-Cuba i així entendre fins a quin punt la visita d'Obama és històrica.

1. La Revolució cubana

Fulgencio Batista, més conegut com el Hombre, va ser president de Cuba entre 1952 i 1958 gràcies a un cop d'Estat. El seu govern va ser profundament corrupte i va defensar a ultrança els interessos de la indústria nord-americana, fet que va propiciar la seva caiguda per l'acció de les milícies encapçalades per Fidel Castro, principal responsable de la Revolució cubana. L'1 de gener de l'any 1959, el moviment revolucionari cubà va fer caure el règim totalitari de Batista, que va exiliar-se a la República Dominicana, i tot seguit, l'Exèrcit Guerriller va prendre el poder de l'illa. Des d'aleshores, la família Castro ha encapçalat un règim d'ideologia comunista, fins i tot en els moments més complexos, com la caiguda del bloc comunista a escala global a principis dels 1990.

2. La invasió de la Bahía de Cochinos

L'octubre de 1960 comença l'embargament comercial de Cuba com a resposta a les expropiacions a ciutadans i companyies nord-americanes per part del règim cubà. El Congrés dels Estats Units autoritza el president Eisenhower perquè s'embarguin pràcticament el total de béns comercials. En aquell moment van quedar exclosos l'alimentació i les medicines, tot i que l'any 1962 el Govern nord-americà endurirà les mesures. En aquest context, té lloc la invasió de la Bahía de Cochinos l'abril de 1961, que va ser un intent frustrat d'invasió de l'illa de Cuba per part d'un grup d'exiliats cubans, armats i finançats pels serveis secrets dels Estats Units.

3. La crisi dels míssils

Cuba va estar a punt de protagonitzar l'inici de la Tercera Guerra Mundial l'any 1962, quan va tenir lloc un enfrontament diplomàtic entre els Estats Units i la URSS, les dues principals potències del món, per la instal·lació de plataformes de llançament de míssils balístics soviètics en territori cubà. El president Kennedy en va descobrir l'existència i va posar-se en contacte amb el Kremlin, aleshores comandat per Nikita Kruschev, que finalment va retirar els 42 míssils instal·lats a la costa cubana a canvi que els EUA es comprometessin a no envair Cuba ni a donar suport a cap operació amb aquesta finalitat.

4. La llei d'Ajustament Cubà

És el principi de la política 'peu sec, peu mullat'. L'any 1966, el govern dels EUA va aprovar una la llei d'Ajustament Cubà que implicava que els emigrants cubans comptessin amb un privilegi inassequible per a la majoria d'immigrants als EUA: ser residents legals només un any i un dia després d'haver arribat a territori nord-americà. Als dirigents cubans mai els ha agradat aquesta llei perquè fomenta l'emigració il·legal.

5. L'èxode de Mariel

L'any 1980 va tenir lloc un dels grans moviments migratoris del segle XX. En només set mesos, més de 125.000 cubans van abandonar l'illa amb destí als Estats Units. Una gran part va anar a parar a Miami, on avui es concentra la majoria de la població cubana als EUA. L'onada migratòria va originar-se l'abril de 1980 després d'un incident diplomàtic entre Cuba i el Perú, en què un grup de cubans va impactar un vehicle contra l'ambaixada del Perú per tal de sol·licitar-hi asil polític. Fidel Castro exigeix que li entreguin els assaltants i amenaça a l'ambaixada peruana de retirar-los la protecció. L'ambaixada del Perú s'hi nega i Fidel compleix amb la seva amenaça: anuncia que tothom que ho vulgui pot demanar asil a l'ambaixada. La resposta va ser increïble: més de 10.000 cubans van refugiar-se als jardins de l'edifici del consolat peruà. Davant aquesta situació, Castro autoritza els exiliats de Miami perquè recullin a qui vulguin en el port de Mariel, a l'Havana.

6. Reagan reprèn la política frontista

L'any 1983, l'aleshores president dels Estats Units, Ronald Reagan, va qualificar al govern de Fidel Castro com un "nou règim feixista" durant un acte electoral a Miami. En aquella cursa cap a la presidència dels EUA, Reagan va prometre "actuar raonablement, però de manera activa, per prevenir que altres pobles pateixin el mateix fet". Kennedy ja s'havia dirigit abans a la població cubana de Miami per atacar el règim de Castro.

7. La llei Helms-Burton

La llei Helms-Burton, aprovada el febrer de 1996, va ampliar l'embargament comercial dels EUA a Cuba, ja que estableix que qualsevol empresa nord-americana que tingui tractes amb Cuba pot ser sotmesa a represàlies legals i, en conseqüència, prohibir-se la venda dels seus productes. La decisió del govern dels Estats Units, aleshores encapçalat per Bill Clinton, va arribar després que dos avions del govern castrista ataquessin dos avions privats operats per pilots nord-americans d'origen cubà.

8. El cas Elián González 

El petit Elián González, un nen que va viatjar en una embarcació des de Cuba a Miami, obre un nou episodi de tensió entre ambdós països. Un tribunal nord-americà rebutja que Elián pugui demanar asil als EUA.

9. Fidel Castro es retira

L'any 2008, el líder cubà Fidel Castro passa el testimoni al seu germà Raúl després de ser el màxim líder de l'illa caribenya durant 49 anys. Els greus problemes de salut de Fidel motiven aquesta decisió transcendental per al règim cubà.

10. S'obre una nova etapa

El 17 de novembre del 2014 és la data que significa el final de la Guerra Freda al continent americà. Estats Units i Cuba van donar el primer pas per normalitzar les seves relacions i posar punt final al sistema de sancions vigents des de 1961 per tal d'acabar amb el règim dels Castro. El president nord-americà, Barack Obama, va anunciar l'inici del restabliment de les relacions diplomàtiques i l'obertura d'una ambaixada a l'Havana.